Resultats de la cerca
Es mostren 3798 resultats
la Segarra

Comarca
Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…
les Valls de Valira

El Turó de la Guàrdia, a Anserall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…
Almacelles

Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…
Constantí
Vista general de Constantí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès, en una gran part, a la dreta del Francolí, al límit amb Tarragona.
Situació i presentación Constantí confina al N amb els municipis de la Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp Les principals elevacions són el Coll Blanc 69 m, a l’extrem ponentí del terme, el Puig 91 m i la Torre del Fàbregues 143 m la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del terme de la…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir dela unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització dela fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou…
Santa Maria de Cervià de Ter
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir de Santa Maria de Cervià TAVISA El conjunt de l’antic monestir de Santa Maria de Cervià és situat a l’extrem de llevant del nucli urbà de la vila de Cervià de Ter, fora del seu barri antic, dins els eixamples recents que han fet créixer la vila entre el nucli antic i el monestir Mapa L39-12296 Situació 31TDG927575 MLlC-JAA Història El priorat de Santa Maria, al peu del castell de Cervià, fou fundat l’any 1053 per Silvi Llobet, senyor de Cervià, fill de Sunyer Llobet, amb el consentiment del comte Ramon Berenguer, la comtessa Ermessenda i del bisbe…
L’escultura de les primeres avantguardes
Durant les primeres dècades dels segle XX, i parallelament al Noucentisme, Catalunya va viure una de les etapes més creatives i innovadores de la història de l’art contemporani Es tracta de l’època de les avantguardes, en la qual l’esperit renovador i les noves propostes estètiques van aparèixer, com va assenyalar Joaquim Molas, no com a culminació d’un procés autòcton, sinó com a resultat d’una ruptura Era la voluntat d’una generació que volia trencar amb els anacronismes de l’art oficial del segle XIX Però, per entendre els trets que identifiquen l’avantguarda amb la modernitat i el…
Peramola
Peramola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…
La Ribagorça entre els segles VIIII XII
Art romànic
La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega