Resultats de la cerca

Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran del seu…

Era l’hereu de la família Ametller de Terrassa Al començament del s XVIII exercia diversos càrrecs en la burocràcia reial al Principat Tanmateix, el 1705 es declarà fermament oposat a la perdurabilitat de les consuetuds polítiques catalanes i es negà a sotmetre's a l’obediència de l’arxiduc Carles d’Àustria Francesc d’Ametller fugí a Castella, i Felip V li atorgà una plaça al consell de Castella El 1713, quan les tropes borbòniques envaïren Catalunya, Francesc d’A metller s’hi traslladà igualment Li fou encomanada llavors l’assessoria civil del duc de Popoli, general en cap de l’exèrcit…

Fill d’un alt funcionari local soviètic purgat per Josif Stalin que el feu executar el 1937, durant la seva adolescència exercí de funcionari del PCUS local en substitució dels càrrecs, molts dels quals havien estat enviats a combatre els nazis al front Posteriorment es graduà a l’Institut d’Agricultura de Frunze actualment Bishkek, i començà a publicar narracions en revistes literàries del Kirguizistan en rus i kirguís Reconegut com una jove promesa literària, del 1956 al 1958 estudià a l’Institut Literari Gorkij de Moscou i aquest any publicà la novella curta Džamil’a 1958, amb la qual…

Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el  Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…

Duc de Suàbia 1212-16, rei de Romans 1196-1220, rei de Sicília i de Nàpols Frederic I 1198-1250, rei de Germània 1212-50 i rei de Jerusalem 1225-40 Succeí el seu pare, Enric VI, sota la tutela de la seva mare, la reina Constança de Sicília morta el 1198, i després, del papa Innocenci III, que el féu educar a Sicília Es casà amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó, i, morta aquesta, amb Violant de Brienne, filla del rei de Jerusalem, i amb Elisabet d’Anglaterra S'enfrontà a la Lliga Llombarda 1126 i fou excomunicat pel papa Gregori IX 1227 això no obstant,…

Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc…

Deixeble de l’escultor Manuel Ramos, el 1948 anà Madrid, on continuà la formació a l’Academia de San Fernando, que completà amb una estada a la Fine Arts School of Arts de Londres 1952-53, ciutat on descobrí l’escultura contemporània, especialment Henry Moore Al seu retorn, treballà amb Manolo Millares El 1955 s’establí a Madrid, on poc després feu la primera exposició Amb Millares, Antonio Saura i d’altres formà el grup El Paso La seva obra s’inclou en el camp de l’abstracció i té com a leitmotiv característic l’ús d’espirals Des dels anys setanta la seva obra plàstica i alguns textos seus…

El 1913 s’allistà a la Legió Estrangera, experiència que reflectiria més tard a Afrikanische Spiele ‘Jocs africans’, 1936 Destacat combatent durant la Primera Guerra Mundial, relatà les seves experiències i les seves idees sobre la guerra en diverses obres, com ara In Stahlgewitter ‘En tempestes d’acer’, 1920 i Auf den Marmorklippen ‘En els espadats de marbre’ 1939, en les quals palesa una concepció aristocràtica de la vida i una inclinació pels valors militaristes El 1923 abandonà l’exèrcit per a cursar estudis de filosofia i zoologia, i posteriorment es dedicà a la literatura…

Fill de Domènec Janer i Sunyer 1752-1807, que obtingué privilegi de noble el 1795, i de Josefa de Gònima i Coll filla del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passerell, augmentà el patrimoni en casar-se el 1813 amb Josefa Gironella i Ayguals, filla del també important fabricant d’indianes Josep Gironella El 1821 fou president de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó Fou membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País 1822 i de la primera junta directiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Alcalde de Barcelona el 1846, inicià una…

Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de Hölderlin, Rilke,…