Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
envasadora

Màquina envasadora de productes alimentaris en recipients de plàstic
© Fototeca.cat
Alimentació
Tecnologia
Transports
Màquina automàtica per a omplir, tancar i sovint etiquetar un envàs determinat (bosses de paper o de plàstic, pots, etc).
Per a matèries pulverulentes o en pasta és freqüent un sistema d’envasament que consisteix a aspirar el producte per un cilindre que bascula i expulsa la càrrega mitjançant un èmbol, i retorna després a la posició inicial hom aconsegueix la variació de la càrrega graduant el recorregut de l’èmbol Per a matèries que flueixen per llur propi pes, hom empra generalment màquines amb aparell mesurador de volum o pesador, alimentat de manera intermitent amb el material a envasar i que, un cop seleccionada la quantitat necessària, la buida dins l’envàs ja preparat En certes tècniques d’envasament de…
capacitat
Psicologia
Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.
És condicionada per les aptituds de l’individu i depèn de condicions prèvies com l’aprenentatge, el grau de maduresa psicofisiològica, etc Tot i que autors diversos han elaborat taxonomies de les capacitats humanes apreses, no n'hi ha cap que sigui acceptada universalment La multiplicitat de factors que intervenen en la configuració d’una capacitat fa difícil de fer-ne una comprovació empírica que en permeti una jerarquia i una seqüència amb un mínim de rigor En tot cas, molts autors coincideixen a establir cinc grans tipus de capacitats les intellectuals, les motrius, les relacionades amb l’…
rigorisme
Cristianisme
Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.
Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690
politipisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certs minerals de disposar-se en capes alternants amb estructura cristal·lina diferent o en posició diferent.
L’apilament de les capes amb diferent estructura o posició forma seqüències repetitives o periòdiques per exemple, ABABAB, AAABAAAB, etc El politipisme és un tipus de polimorfisme comú en els minerals del grup de les miques i en alguns sulfurs
alberga
Història del dret
Dret que tenia el sobirà o senyor d’allotjar-se (amb el seu acompanyament o seguici) a la casa d’un vassall, en un monestir, etc., per un nombre determinat de dies, o de cobrar l’import equivalent de les despeses que ocasionaria l’esmentat allotjament.
Fou conegut també com a freda, mansionaticum o parata Diversos monestirs catalans reberen privilegis reials d’exempció de l’alberga Quant als senyors territorials, aquest dret fou abolit al Principat per Ferran II per la sentència de Guadalupe, el 1486
torró

Torrons
© Dreamstime
Pastisseria
Massa feta d’ametlles pelades (crues o torrades) i mel, eventualment amb clara d’ou, albúmina o gelatina.
Les ametlles poden ésser substituïdes per altres fruites seques pinyons, avellanes, cacauets, nous, etc, rovell d’ou, coco i fruites confitades La mel pot ésser totalment o parcialment substituïda per sacarosa i glucosa De les moltes varietats que hom elabora als Països Catalans, els més apreciats són el torró d’Agramunt fet amb avellanes i recobert de pa d’àngel —que també se’n fa a Amer Gironès—, el torró d’Alacant molt dur, fet amb ametlles torrades, mel i clara d’ou, el torró de Xixona de pasta d’ametlles picades, el torró de massapà amb sucre cremat i massapà, i el torró de…
filet
Disseny i arts gràfiques
Làmina de llautó o d’aliatge tipogràfic, de la mateixa alçada del tipus, emprada per a imprimir les ratlles anomenades filets
.
Els principals tipus són fi, canya, mitjacanya o gras i magre, seminegre, negre, pointillé, tremblé, fantasia, dol i atzurí o atzurat Un tipus especial són els filets perforadors o encunyadors , fabricats amb acer
representació
Matemàtiques
Donat un grup, grup (de permutacions, matrius o transformacions) que li és isomorf.
Quan hom tracta amb grups abstractes, sovint és interessant d’emprar una representació del grup , per tal d’operar millor amb ell Tot grup finit pot ésser representat per un grup de permutacions o de matrius
escriptura egípcia
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat a l’Egipte antic, documentat del 3100 aC (paleta de Narmer o Menes) al 473 dC (darrer text demòtic).
D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacionades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema…
botifarra
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de porc o de boví —i ulteriorment lligant-ne els extrems— amb una barreja de carns de porc (carn magra, cansalada, freixures, orella, morro, etc) convenientment picolades, espècies i sal.
A vegades hom hi afegeix, encara, carn de boví i fins d’altres ingredients ous botifarra d’ou , consumida especialment el dia de dijous gras, ceba botifarra de ceba , arròs botifarra d’arròs i fins sucre botifarra dolça Si hom hi afegeix sang en quantitats apreciables, i a vegades fins i tot fetge bull, és anomenada botifarra negra la d’arròs i la de ceba ho solen ésser, i si no, botifarra blanca la d’ou, per exemple una certa mena de botifarra negra especialment rica en sang és anomenada botifarra de sang Hom ho cou tot plegat en una caldera amb aigua bullent antigament amb greix, bé…