Resultats de la cerca

Formació i trajectòria acadèmiques Fill d’un industrial indi establert a Catalunya i de mare catalana, i germà del filòsof Salvador Pàniker , estudià a la Universitat de Bonn fins el 1939, que tornà a Catalunya Posteriorment es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i en filosofia per la Universitat de Madrid Poc després de llicenciar-se, el 1942 es vinculà al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, dins del qual a partir de l’any següent fou un dels impulsors de la revista de pensament Síntesis , la qual el 1944 adoptà el nom d’ Arbor , on collaborà fins…

Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò-Montcada al…

Ingressà al monestir de  Montserrat , on rebé el nom de Garsias de Cisneros Maria, el 1942 i el 1948 s’ordenà de sacerdot Estudià a la Universitat Gregoriana de Roma i a la de Lovaina, Bèlgica 1948-51, on es doctorà en història eclesiàstica 1955 Es dedicà especialment a estudiar la congregació benedictina de Valladolid i el monaquisme antic Fundador de les revistes Studia Monastica , que dirigí fins el 1965 i Yermo , i impulsor de les Setmanes d’Estudis Monàstics  celebrades a diversos indrets de la península Ibèrica a partir del 1958, que donaren lloc a la Societat d’Estudis Monàstics 1962…

Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les  Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III, una altra…

Llicenciat a Saragossa 1914 Traslladat a Barcelona, fou membre del comitè central de la Federació Comunista Catalanobalear, i més tard del Bloc Obrer i Camperol abril del 1934, i exercí la seva professió dedicat a les classes populars Passà després ser membre del POUM, en representació del qual fou regidor d’higiene i sanitat de l’Ajuntament de Barcelona 1934 Durant la Guerra Civil fou nomenat representant del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya, comandant metge de la Divisió 28 i major metge provisional cap de l’Hospital de Vilafranca del Penedès Acabada la guerra, s…

Rebé del seu pare, Joan Llongueres i Badia , els primers ensenyaments musicals, que amplià a Barcelona amb Vicenç M de Gibert i amb Blanca Selva Harmonitzà cançons tradicionals i escriví, entre altres obres, les cantates corals  La fona de David 1971, El cavaller i el drac 1972 i La petita venedora de llumins 1973, una sarsuela, sardanes Marició i música religiosa A banda de la seva faceta com a compositor, obtingué una àmplia projecció com a director de cors Abans del 1936 dirigí l’Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Des del 1946 fou sotsdirector de l’Orfeó Català…

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la…

Pertanyia a una família de músics, entre els quals hi havia Josep Nonó i Joan Nonó i Bach, el seu pare S'inicià en el món de la música i el cant a través del seu germà Joan, organista de l’església parroquial de Sant Joan Als vuit anys es traslladà a Barcelona, on guanyà, per concurs, una plaça de solista al cor de la catedral de Barcelona Obtingué del capítol una beca per a estudiar a Roma, on rebé classes de composició del mestre Severio Mercadante De retorn a Catalunya, treballà al davant d’una acadèmia, primer a Terrassa i després a Sabadell El 1845 ingressà a l’exèrcit, on molt aviat…

Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…

Pertanyia, sembla, a la Congregació dels Dolors de Santpedor Formà part del sometent que s’enfrontà als francesos prop de la muntanya de Montserrat Segons alguns cronistes, fou el timbaler que sembrà el pànic entre els francesos al primer combat del Bruc