Resultats de la cerca

Intentà de completar l’obra de Kant amb una gnoseologia de les ciències de l’esperit i una crítica de la raó històrica separà radicalment, per llur contingut, les ciències de l’esperit i les ciències de la natura, i instaurà el mètode de l’autognòsia Selbstbesinnung , segons el qual són determinades les condicions de la consciència que permeten, amb una validesa universal, l’elevació de l’esperit a un nivell d’autonomia Negà tant el coneixement metafísic com el naturalisme i, cercant de superar un relativisme historicista, s’orientà cap a una filosofia de la vida La seva obra fonamental és…

Vida Fill d’un pastor luterà, la seva primera obra musical de la qual es té constància és la cantata Gott der Herr ist Sonn und Schild 'El Senyor és sol i escut', 1734 A partir del 1735 estudià dret a Leipzig, on rebé lliçons de composició i teclat de JS Bach durant sis anys L’any 1742 exercí el seu primer càrrec com a organista, a la Frauenkirche de Dresden, i el 1755 ja era director musical de les tres esglésies més importants de la ciutat Homilius fou una figura important de la música alemanya al final del segle XVIII i un dels compositors més rellevants de l’Església luterana d’aquell…

Vida El 1904 ingressà en el negoci cinematogràfic juntament amb Jaume Canals, installant projectors, generalment de la casa Gaumont, en locals de diversos pobles de Catalunya El 1907 començà a fer de projeccionista al cinema Portfoliograff de Barcelona, on uns quants anys més tard hi obrí les portes el Vergara En tancar aquesta sala marxà al Triunfo, on romangué fins a la inauguració del Cataluña, el 1912, cinema del qual acabà essent el director el 1914 El 1921 s’establí a Barcelona, i es feu càrrec de la representació de la Hansa Film Monopol d’Hamburg, de la qual estrenà…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena Durant la seva etapa com a estudiant, recorregué els Països Baixos representant Die Fledermaus ‘El ratpenat’, de Johann Strauss, i Le nozze di Figaro , de WA Mozart El 1951 debutà a l’Òpera de Viena, on actuà fins el 2005, en el paper de príncep de L’amor de les tres taronges , de Sergej Prokof’ev De seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, del qual hom pot destacar el paper d’ Idomeneo al Teatro alla Scala de Milà el 1968 A banda de Mozart, el 1955 interpretà el paper de Jaquino, de Fidelio , l’òpera de LV Beethoven, i el 1968 debutà a Bayreuth…

Estudià literatura comparada a Berlín i feu el doctorat amb el crític Peter Szondi fins a la mort d’aquest Entre el 1979 i el 1982 fou professor a la Universitat d’Amsterdam, i del 1983 al 1988 treballà a l’Institut für Angewandte Theaterwissenschaft de Giessen Posteriorment, entrà com a professor a la Universitat JW Goethe de Frankfurt, d’on acabà essent professor emèrit 2010 Entre els llibres que publicà destaquen els volums Bertolt Brechts ‘Hauspostille’ – Text und kollektives Lesen ‘ Hauspostille  de Bertolt Brecht – Text i lectura collectiva’, 1978, Theater und Mythos Die Konstitution…

Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…

Emigrà el 1933 a Txecoslovàquia i després als EUA, on es naturalitzà i treballà com a periodista El 1952, a causa del seu procomunisme, s’hagué d’establir a la RD Alemanya 1953 Allí, la seva actitud crítica en determinà l’exclusió de la Unió d’Escriptors i la prohibició de gran part de la seva obra De les seves novelles moltes escrites en anglès cal esmentar Hostages 1942, The Crusaders 1948, The Lenz Papers 1963, novella històrica d’intencionalitat contemporània, tècnica també utilitzada a Lasalle 1969 i Schmähschrift ‘Invectiva’, 1970 Altres novelles seves són Collin 1979, Ahasver 1981 i…

La vila i castell d’Eina eren una possessió del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent El rei Jaume I, el 10 de març de 1263, ho confirmà a Bernat, prior del monestir Amb aquest document coneixem la llista dels nombrosos pobles del Conflent, la Cerdanya, el Capcir i el Rosselló on el monestir tenia béns A la Cerdanya, a més del castell i la vila d’Eina, tenia Roet, algunes rendes de Llo, Gorguja, Llívia, Estavar, Callastre, Bajande, Paladol, Targasona, Vilalta, Cereja, Enveig, Puigcerdà, Ger, Osseja, Oncés, Càldegues, Ix, Guils i Senillers, i els delmes que el comte de Cerdanya havia…

Fou deixebla de R Henderson, A Redshaw, H Oppenheim i P Hamburguer i debutà a la catedral de Southwark el 1948 amb Messiah , de GF Händel Poc després fou contractada en diversos teatres d’Anglaterra i la seva fama s’estengué En 1969-70 participà en el Festival d’Holanda i també feu incursions en el repertori barroc en el context de la Setmana Bach d’Ansbach A partir d’aleshores s’especialitzà en l’obra de JS Bach, sense oblidar algunes peces de música sacra de GF Händel, WA Mozart, L van Beethoven, F Mendelssohn i B Britten Sobresurten també les seves interpretacions de l’obra de Gustav…

Estudià música a Berlín, on fou deixeble de J Kwast i de H Pfitzner El 1906 debutà al Neues Theater de la mateixa ciutat amb una producció d' Orfeu als inferns , amb direcció escènica de M Reinhardt Un any més tard, i per recomanació de G Mahler, fou contractat com a director coral del Teatre Alemany de Praga, on dirigí fins el 1910 Posteriorment treballà a Hamburg 1910-12, Barmen 1913-14, Estrasburg 1914-17, Colònia 1917-24 i Wiesbaden 1924-27 Divulgà les obres de compositors alemanys del principi del segle XX, com ara A Schönberg, K Weill o P Hindemith En 1933-39 dirigí l’Orquestra…