Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
civilització
Antropologia cultural
Avenç de la humanitat en l’ordre intel·lectual, social, moral, etc..
La civilització és la cultura que ha assolit un grau considerable de complexitat El mot apareix al s XVIII, en l’intent conceptualitzador dels enciclopedistes francesos, lligat a una idea de progrés i a una valoració de les societats primitives segons patrons culturals europeus Dels informes etnogràfics i dels estudis comparatius de les societats històriques sorgeixen, al s XIX, formulacions teòriques que permetran un gran desenvolupament del concepte i en faran clau d’explicació històrica de l’evolució de les cultures primitives Així, els criteris aplicats per a classificar els diversos…
Eugeni Trias i Sagnier
Filosofia
Filòsof.
Fill de l’advocat i polític Carles Trias i Bertran, l’any 1964 es llicencià per la Universitat de Barcelona, on posteriorment es doctorà en filosofia amb una tesi sobre Hegel El lenguaje del perdón , 1980 L’any 1976 s’incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, d’on fou professor d’estètica i composició tècnica, i catedràtic del 1986 a 1992 Aquest any passà a la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupà la resta de la seva carrera acadèmica i on fou catedràtic d’història de les idees Fou membre fundador del Collegi de Filosofia Autor molt prolífic, les seves obres palesen una…
Charlottenburg
Palau
Antic palau reial de Berlín, bastit per Arnold Nering (des del 1695), continuat i coronat, amb una cúpula esvelta, per Johann Friedrich Eosander von Goethe (1701-13).
Possiblement Andreas Schlüter intervingué en l’estructuració de l’edifici central Fou ampliat per Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff 1740-46, i Karl Gotthard Langhans 1748-90 hi construí el teatre Fou incendiat durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat restaurat actualment és seu de diversos museus Donà nom a un antic municipi i actual barri del Berlín Occidental
pedra filosofal
Substància l’existència de la qual fou suposada pels alquimistes, alguns dels quals, com Paracels i Johann Friedrich Helvetius, fins i tot afirmaren que l’havien emprada.
Tenia la propietat de transmutar els metalls, com el plom, el zinc, el mercuri, etc, en or i en argent, i també la de perllongar la vida d’un manera indefinida, puix que hi eren concentrats tots els poders de l’esperit còsmic La pedra filosofal només podia ésser aconseguida amb l’ajut del favor diví, i això produí el desenvolupament de l’alquímia esotèrica
clarinet
Clarinet
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de llengüeta simple, perforació cilíndrica i pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta.
Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part…
producció
Música
Terme amb el qual hom designa la posada en escena d’una òpera amb un plantejament unitari i coherent de tots els elements que la componen.
Concepte molt modern, de fet no apareix a l’òpera fins molt avançat el segle XIX Fou a mitjan segle XX que els aspectes visuals adquiriren una autèntica rellevància, gràcies a Edward Gordon Craig 1872-1966 i Adolphe Appia 1862-1928, amb la seva anàlisi de les òperes de Wagner El salt qualitatiu fonamental el donà Wieland Wagner 1917-1966, net del compositor, el qual introduí un estil de representació essencialment simbolista L’espai escènic s’estructurava a partir d’una forma matriu, sovint monumental, que semblava flotar en l’univers una figura ellíptica inclinada a L’Anell del Nibelung o…
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Filosofia
Filòsof i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres especialitat de filosofia l’any 1972 Obtingué els doctorats en filosofia i ciències de l’educació per les universitats de Münster 1977 i Barcelona 1985 Exercí la docència a la Universitat de Münster 1972-73, a Sant Feliu de Guíxols 1978-88, com a catedràtic d’institut, a la Universitat Politècnica de Catalunya 1983-84 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1985-88 El 1985 fou nomenat professor titular de la Universitat de Girona fins el 1992 Collegi Universitari de Girona, adscrit a la UAB, on el 1989 fundà la…
Josep Leopold Feu
Economia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Sociologia
Història del dret
Filosofia
Advocat, economista, sociòleg, filòsof, crític literari i historiador de la literatura.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona 1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad i la Revista de…
, ,
Benz & Cie
Economia
Empresa automobilística alemanya fundada a Mannheim l’any 1883 per Carl Friedrich Benz i desapareguda el 1926 en fusionar-se amb la Daimler Motoren Gesellschaft per donar origen a la Daimler-Benz.
Malgrat no haver llançat el primer automòbil fins el 1886, és considerada, dins el seu ram, l’empresa més antiga del món Dels seus automòbils, els quals portaven la marca Benz, cal remarcar els models Victoria 1893, Blitzen 1909, que establí la plusmarca de velocitat en 205,700 km/h, i Parsifal , rèplica dels Mercedes de la Daimler
comparatisme
Lingüística i sociolingüística
Mètode de la lingüística històrica orientat a determinar el parentiu genètic entre les llengües.
El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de fonemes es transforma sempre de la mateixa manera a cada llengua de la família, i així s’estableixen, no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
