Resultats de la cerca
Es mostren 1703 resultats
la Marjal
Aiguamoll
Antiga zona pantanosa del Camp de Morvedre, prop de la costa, que s’estén des del límit amb Almenara (Plana Baixa) fins a l’Horta.
En una bona part ha estat dessecada i convertida en arrossars
llata de ràfec
Construcció i obres públiques
Llata inferior en un vessant de teula plana de més amplada que les altres per tal de disminuir la inclinació de la teula més baixa.
Corbera de la Ribera
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa estès des de la serra de Corbera (el Cavall Bernat, 584 m alt.) fins a la plana al·luvial quaternària de la dreta del Xúquer, regada per la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles (Corbera, Fortaleny, Polinyà i Riola), que aprofita l’aigua del Xúquer.
Els escorredors d’aquesta séquia formen l’anomenat riu de Corbera , el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera , al sud de Cullera Una gran part del terme és situada en aquesta plana i en el limitat raiguer de la serra La zona muntanyosa no conreada pins i matollar ocupa unes 500 ha L’agricultura és gairebé exclusivament de regadiu 1 340 ha, de les quals 837 aprofiten l’aigua del subsol, i 503, de la séquia El secà es limita a 100 ha El conreu dominant, base de l’economia, és el taronger 774 ha, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, de llarga tradició…
agitador
Tecnologia
Aparell destinat a moure, agitar o remenar líquids, suspensions i fluids més o menys pastosos.
Són molt emprats en la indústria química per a homogeneïtzar o dissoldre productes, mantenir suspensions, produir emulsions i, en general, per a facilitar qualsevol operació de transferència de calor o de matèria absorcions, dissorcions, extraccions, etc Els agitadors industrials consten d’un motor, d’un eix, d’un remenador rodet o agitador pròpiament dit i d’un recipient El motor acostuma d’ésser un motor elèctric individual, el qual, quan el nombre de voltes ho reclama, té acoblat un reductor o multiplicador de velocitat L' eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix suficient…
Club Natació Olot

El nedador Pere Balcells, del Club Natació Olot
Club Natació Olot
Esport general
Club poliesportiu d’Olot.
Fundat al març del 1955, la seva principal secció és la de natació El seu precedent fou l’Agrupació Deportiva Olotina Record ADOR, creada el 1951 Inicialment els seus membres nedaven al Fluvià, entre la presa de Can Basil i el Molí del Collell Juntament amb altres penyes de natació de la població, ADOR organitzà la primera Travessia Tussols-Basil l’any 1953, prova que segueix organitzant el CN Olot El 1955 s’afilià a la Federació Catalana de Natació i establí la seva seu a la Societat Indústria i Comerç Tot i que conservà un gimnàs a l’antiga seu, posteriorment es traslladà al cafè Esport del…
Torre de Sant Joan (Osor)
Art romànic
Situació Fortalesa situada sobre un petit puig a tocar de la riera d’Osor en resta una notable torre i elements dels murs que la protegien A Caballé La torre coneguda amb el nom històric de Sant Joan queda situada a l’extrem d’un contrafort, a l’esquerra de la riera d’Osor, a uns 2 km d’aquesta població El seu emplaçament damunt un pas estret tenia com a missió el control i la defensa de l’únic accés a la vila, pel cantó de llevant Per arribar-hi cal deixar la carretera que va d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, un cop passat el quilòmetre 8, i travessar la riera per un pont que mena a una…
El paisatge vegetal de les terres baixes litorals del Millars al Xúquer (territori mediovalentí)
Entre els rius Millars i Xúquer, coincidint pràcticament amb el domini de la màquia litoral, es disposen les baixes cotes del territori mediovalentí És la continuació de les planes litorals catalanídiques, però amb un rerapaís organitzat altrament pels relleus ibèrics, les darreres digitacions del qual atenyen aquestes terres baixes litorals Ultra pels nítids límits que suposen el Millars i el Xúquer al N i al S, i el mar a l’E, el territori queda desllindat a l’W per la isohipsa 200-300 m aproximadament al NW, la Serra d’Espadà eleva la cota termenejadora El territori comprèn les comarques…
Esplugabous
L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…
l’Alt Empordà

Comarca
Comarca de Catalunya, una de les dues en què es divideix l’Empordà.
La geografia Cap de comarca, Figueres És constituïda fonamentalment per una plana, però també inclou els vessants de les muntanyes que l’encerclen pel N i l’W La plana de l’Empordà, amb les característiques tanques de xiprers © Fototecacat Pel S i el SW, el límit de la comarca amb el Pla de l’Estany, el Gironès i amb el Baix Empordà és d’ordre purament humà, ja que continuen la mateixa plana Vers l’E s’obre a la mar Mediterrània i forma el golf de Roses La plana és el sector més important de la comarca, tant per l’extensió com pel seu significat econòmic Tectònicament, és una àrea enfonsada…
Alcaramit
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Borriana (Plana Baixa), al S de la ciutat, que ha donat nom a una partida i a la séquia d’Alcaramit
.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina