Resultats de la cerca

El castell de Montesquiu és a l’esquerra del Ter, en un turó L’edifici correspon a una antiga domus o casa forta on residien els senyors de Besora quan visitaven els seus dominis Les primeres notícies són del 1285 Els Besora l’infeudaren a la família Conanglell 1285-1337, i fou en recuperar el domini directe, a partir de mitjan segle XIV, quan el convertiren en residència pròpia dels Besora passà per casament als Canet 1390-1425, als Peguera 1425-1525, als Descatllar 1525-1760 i als Queralt, comtes de Santa Coloma 1760-1850 El castell passà per compra a la família Safont de Vic…

És situat a l’est de la ciutat a prop de la riba esquerra del Méder, passades les antigues adoberies del Pont de Queralt, entre els barris dels Caputxins i de l’Horta Vermella, zona de nova urbanització i rehabilitació Té l’origen en el tancament de l’antic teatre de l’Atlàntida del carrer sant Fidel 2002, al qual substitueix en un edifici amb molta més capacitat i possibilitats El projecte, impulsat per l’ajuntament, fou encarregat a l’estudi de Josep Llinàs Des del punt de vista arquitectònic, destaquen la planta en espiral, la dimensió eminentment en horitzontal, el joc de…

El lloc de Vilallonga formà part, a l’edat mitjana, de l’antic i ample terme del Codony l’indret és esmentat l’any 1174 amb la grafia Villallonga com a límit territorial de l’església de Sant Joan de Consell El domini eminent de Vilallonga estigué sempre en mans dels comtes-reis, però tanmateix estava sota la senyoria de la família Montoliu, un membre de la qual, dit Humbert, l’any 1345 la va vendre a Pere de Requesens Posteriorment, el 1391, el rei Joan I de Catalunya-Aragó va vendre, entre molts altres llocs del Camp la vila de Vilallonga a l’…

El poble de Bellmunt de Segarra és situat en un lloc aturonat a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia Els primers esments de l’indret es documenten a partir del segle XII consta que l’any 1193 Berenguer de Clariana tenia alguns drets sobre la vila i el castell de Bellmunt, que era de la senyoria de Santa Coloma de Queralt L’any 1256 Ramon de Verdú i la seva muller, Elisenda, vengueren el castell i la vila de Bellmunt per 500 morabatins al prior de Santa Maria de Montserrat, Bertran de Bac El monestir de Montserrat ho degué tenir com a feu del rei, perquè, segons notícia…

Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de calcàries,…

Situació i presentació És situat a la part septentrional de la comarca, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs, a la vall del Riu Corb Limita al N amb Llorac, a l’E amb Santa Coloma de Queralt, al S amb Conesa i a l’W amb Vallfogona de Riucorb El territori és molt accidentat 848 m a la Serra Teixonera, a la part meridional, i 843 m a les Obagues, a la part septentrional és drenat per la rasa d’Ardés, actualment de Mates o de Savallà, i pel barranc de Segura, que desguassen per l’esquerra al Riu Corb, al pont d’Albió, al municipi de Llorac El terme comprèn els nuclis de Savallà del…

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel…

Fou rehabilitat el 1925 amb la denominació de comtat de Montagut Alt per Maria Antònia de Vilallonga i de Càrcer, segona titular Ha passat als Carranza

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Pedro Calderón de la Barca GUIÓ AGual FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Pedro Crespo, Joaquim Carrasco capità Álvaro de Ataide, Joan Munt i Rosés sergent, Pius Daví Juan, Miquel Sirvent mestre de camp Lope de Figueroa, Avellí Galceran sergent Rebolledo, Ramona Mestre Isabel ESTRENA Barcelona, octubre del 1914 sessió de prova, 11011915, Madrid, 13121914 Sinopsi Les tropes de D Lope de Figueroa s’allotgen a casa de Pedro…