Sant Martí de Vilallonga del Camp

El lloc de Vilallonga formà part, a l’edat mitjana, de l’antic i ample terme del Codony; l’indret és esmentat l’any 1174 amb la grafia Villallonga com a límit territorial de l’església de Sant Joan de Consell. El domini eminent de Vilallonga estigué sempre en mans dels comtes-reis, però tanmateix estava sota la senyoria de la família Montoliu, un membre de la qual, dit Humbert, l’any 1345 la va vendre a Pere de Requesens. Posteriorment, el 1391, el rei Joan I de Catalunya-Aragó va vendre, entre molts altres llocs del Camp la vila de Vilallonga a l’arquebisbe de Tarragona Ennec de Vallterra.

A desgrat que no s’han localitzat fins avui dia notícies documentals antigues sobre l’església de Vilallonga, el seu titular, sant Martí, suggereix un origen força reculat en el temps. Hom sap que a la darreria del segle XV, l’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga era de col·lació de l’abat de Ripoll, fet que suposa que en una data antiga i desconeguda s’havia fet al cenobi de Ripoll donació dels drets parroquials de Vilallonga. L’església de Sant Martí de Vilallonga tingué com a sufragània l’església del Morell.

Segons l’inventari del 1924, la parròquia de Vilallonga del Camp fou bastida de bell nou entre el 1795 i el 1806. L’altar major fou construït per Fèlix Ferrer, de Santa Coloma de Queralt, el 1870 i daurat el 1909 pels germans Carné d’Igualada. La resta d’altars foren bastits al segle XIX i alguns a l’inici del XX. Durant la Guerra Civil Espanyola foren cremats la majoria de retaules de l’interior de l’església.