Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
Esglésies del Vallès Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Vallès Occidental, amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà del Vallès Santa Maria de Barberà Santa Coloma i Sant Jaume del Castell Castellar del Vallès Sant Esteve de Castellar Vell Sant Feliu del Racó o de Valrà Santa Maria del Puig de la Creu Sant Pere d’Ullastre Mare de Déu de les Arenes Sant Martí de can Masseguer Castellbisbal Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix Sant Vicenç de Castellbisbal Santa Magdalena i Santa Margarida Sant Joan de Benviure Cerdanyola del Vallès Sant Martí de Cerdanyola Sant Iscle…
Jaume Domènec (o Domenge)
Historiografia catalana
Historiador i frare dominicà.
Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…
Les lauràcies
Lauràcies 1 Llorer Laurus nobilis a ramell d’un peu masculí florit x 0,5 b flor masculina, amb quatre tèpals creuats que corresponen a dos verticils, i dotze estams x 3 c detall d’un estam, en el qual s’aprecia la formació de dues finestrelles a l’antera, tipus de dehiscència ben característic de la lauràcies, i els dos nectaris a la base del filament x 6 d flor femenina, amb quatre estams rudimentaris, no funcionals x 3 e ramell femení fruitat x 0,5 Eugeni Sierra Formen aquesta família més de 2000 espècies, distribuïdes en una trentena de gèneres, d’arbres i d’arbusts restringits a les…
Merla d’aigua
Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters i d’…
Vilanova de la Ribera
Vilanova de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector esquerre del Riberal, toca només en un punt la Tet, entre els primers contraforts del massís calcari de Calça (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial.
En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu 437 ha hom dedica 276 ha a la vinya 146 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 131 ha a les hortalisses 54 d’escaroles, 38 d’enciams, 16 de tomàquets, 4 de carxofes, 4 de julivert, 2 d’espàrrecs, 2 de patates primerenques, 1 de mongetes, 81 ha als arbres fruiters 42 de presseguers, 37 d’albercoquers, 1 de pomeres i 5 ha al farratge Hi ha una petita fàbrica d’embalatges Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment El poble vilanovins 55 m alt és situat a l…
mosca negra

mosca negra
Entomologia
Gènere de mosques, de la família dels simúlids, d’entre 3 i 6 mm de llarg, de color fosc, que ponen els ous en rius i torrents d’aigües oxigenades, on es desenvolupen les larves.
Els adults tenen activitat diürna i generalment només apareixen durant els mesos càlids de l’any Les femelles adultes, hematòfagues, poden atacar els humans i produir picades doloroses Algunes de les espècies més comunes i agressives a Catalunya són Sintermedium , Seritrocephalum i Sornatum La plaga de mosca negra iniciada al tram baix de l’Ebre el 2005 ha produït nombrosos casos d’hospitalització i ha portat a efectuar tractaments de lluita biològica contra les larves mitjançant descàrregues d’espores d’un bacteri Bacillus thuringuiensis
L’Aiguacuit o vila de Villafilare (Terrassa)
Art romànic
Situació Les restes medievals de l’Aiguacuit són situades al polígon industrial del barri Segle XX, al sud del centre urbà del municipi de Terrassa Concretament, es troba delimitat pels carrers de Galitzia, al nord, de Muntanyans, a l’oest, l’avinguda de Santa Eulàlia, al sud, i, a l’est, el carrer Roger de Llúria Topogràficament, correspon a una terrassa delimitada pels torrents del Palau, a ponent, i la riera de Vallparadís a l’est, els quals conflueixen pocs metres més avall on es forma la riera de les Arenes Aquesta situació entre torrents configura un esperó amb…
cínclids
Ornitologia
Família d’ocells passeriformes que comprèn cinc espècies de mida petita (17-20 cm) i plomatge dens que habiten vora els rius i torrents d’aigües ràpides del nord d’Àfrica, Euràsia i l’Amèrica occidental.
L’única espècie europea és la merla d’aigua Cinclus cinclus
Llibre de les nobleses dels reis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Compilació historicollegendària feta a mitjan segle XV pel barceloní Francesc (o Joan Francesc).
Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…
, ,
Santa Magdalena del Collell (Guixers)
Art romànic
Situació Vista del conjunt exterior de l’església, mig perduda entre les construccions de la casa i amb un extens panorama que l’envolta L Prat A l’extrem del terme municipal de Guixers, vorejant ja el Berguedà, cap al cantó sud-oriental de Montcalb, Santa Magdalena, situada al final delturó, flanquejat pels torrents de Fontanella a ponent i Vallsadolla a llevant, gaudeix de la panoràmica que li ofereix Bastets i Busa, Port de Comte, Puig-aguilar i la Corriu Mapa 292M781 Situació 31TCG920669 A uns 11,500 km de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga, surt una pista a mà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina