Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

Fou president de la Junta de Comerç i Moneda, fundador de l’Academia de Bellas Artes i director de l’Academia Española 1751 A l’adveniment de Ferran VI fou nomenat secretari d’estat Després de la pau d’Aquisgrà 1748 mantingué una política de neutralitat, contrària a la propugnada pel marquès de La Ensenada Arribà a un acord amb l’Imperi per a mantenir l’equilibri polític a Itàlia, i signà amb la Santa Seu el concordat del 1753, que augmentava la intervenció reial dins l’Església

Era apotecari a Barcelona i síndic personer de l’ajuntament Fou un dels membres fundadors de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona 1764, esdevinguda després Acadèmia de Ciències i Arts Hi dirigí habitualment la secció de química i hi impartí classes d’aquesta matèria El 1780 presentà una comunicació titulada Memoria sobre el salitre El seu fill, Josep Ignasi Mollar Barcelona s XVIII — s XIX, ingressà a l’Acadèmia el 1786 El 1791 substituí el seu pare en la direcció de la secció de química Presentà diverses comunicacions, com Origen, esencia y formación del…

El 1851 es graduà d’enginyer de camins, canals i ports i el 1870 d’arquitecte Fou enginyer titular de la província de Sòria i hi projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria Establí l’emplaçament de l’antiga Numància 1863 Exercí diversos càrrecs públics i el 1878 ingressà a l’Academia Española també fou membre de l’Academia de la Historia, de la de San Fernando, etc Publicà Teoría de los puentes colgantes 1854, La Geografía de España de Edrisi 1881, Estudio sobre la invasión de los árabes en España 1892, etc

Primer duc de Maura i comte consort de la Mortera Fill d' Antoni Maura i Montaner Fou diputat conservador per Calataiud des del 1904, membre de l’Assemblea de Primo de Rivera 1923-29 i ministre de treball i prevenció al govern Aznar 1931 Duc de Maura des del 1930 Membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia Española, escriví Historia crítica del reinado de Alfonso XIII durante su minoridad, bajo la regencia de doña María Cristina 1919 i Bosquejo histórico de la dictadura 1930

Estudià dret a Deusto i es llicencià a Valladolid S'interessà molt aviat pels estudis sobre la llengua basca El 1905 descobrí les obres de Joannes Etxeberri El 1907 creà i dirigí la Revista Internacional de Estudios Vascos RIEV , de gran qualitat científica, publicada fins l’any 1936 Hi publicà molts texts bascs antics en reproducció facsímil El 1919 publicà El refranero vasco I Los refranes de Garibay El 1918 fou cofundador de l’Acadèmia Basca Euskaltzaindia , de la qual fou numerari També en fou de l’Academia Española des del 1927

Estudià medicina, però no l’exercí Fou arxiver municipal de Tortosa, membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1901 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1902, entre altres càrrecs Collaborà assíduament a Las Provincias de València Publicà nombrosos estudis històrics a la premsa local Los colegios reales y la Universidad de Tortosa, Castillos y torres de la Comarca, Costumbres antiguas de Tortosa, Notas biográficas de tortosinos distinguidos, a Tortosa Ilustrada , Refrans i modismes tortosins , publicats a Libertad 1908, etc Publicà també el volum…

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

El 1844 es doctorà a la Universitat d’Utrecht, de la qual més tard fou professor de mineralogia i geologia 1844, de química teòrica 1846, de matemàtiques 1847 i de física 1867-88 És considerat un dels fundadors de la meteorologia moderna El 1854 fundà l’institut meteorològic dels Països Baixos Fou membre de l’Acadèmia de Ciències d’Amsterdam 1855 i de la Reial Acadèmia Belga Treballà per a l’establiment d’una xarxa meteorològica internacional que aprofités l’abast del telègraf per a relacionar observacions simultànies fetes en diferents zones geogràfiques

Marquès de Lozoya Fou catedràtic d’història de l’art a les universitats de València, Madrid i Navarra, director general de Belles Arts 1939-1951, director de l’Academia Española de Belles Artes a Roma 1952-1957 i president de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando 1972-78 Intervingué en política ja en temps de la Segona República D’entre la seva producció sobresurt una Historia del arte hispánico en cinc volums 1931-1942, i una Historia de España 1969-70 Escriví, a més, poesia, novella i episodis d’història novellada