Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
mòllera
Mòllera
Julien Renoult (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny 25 cm de llargada, de cos alt, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és més alta, dues d’anals i una barbeta a la mandíbula inferior.
És de color groguenc al dors, gris argentat als flancs i blanc al ventre Habita als fons del talús continental, fins a 300 m, i la seva carn és molt apreciada
salvament i socorrisme
Katy Mayr en una prova de rescat de maniquí de salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de…
serpeta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels singnàtids, de cos molt allargat (d’uns 20 a 25 cm), sense aletes pectorals, abdominals, anal, ni caudal, amb uns 30 anells al tronc i amb l’aleta dorsal sobre 10-11 d’aquests anells.
El musell representa, més o menys, la meitat de la longitud del cap És de color verd grisenc o verd d’oliva uniforme Habita als fons sorrencs poc profunds, en zones de poca salinitat, envaïdes de vegetació herbàcia com praderies de Posidomia i Zostera , de la qual es nodreix És comuna a la Mediterrània
llúcera
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que pot atènyer 40 cm de llargada, de forma esvelta, amb tres aletes dorsals i dues d’anals, boca fesa i color gris blavós al dors i blanc als flancs i al ventre.
És una forma de profunditats mitjanes i grans, pròpia de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània, d’una considerable importància comercial S'alimenta sobretot d’eufausiacis
llobarro
Llobarro
© Corel
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes
, de la família dels serrànids, que ateny uns 80-90 cm i és caracteritzat pel fet de tenir el cos allargat, dues aletes dorsals i radis espinosos a l’aleta dorsal, a l’anal i a les ventrals.
És un peix que habita tant vora les roques com als fons de sorra, i pot suportar perfectament l’aigua dolça o mig dolça no és gens estrany, doncs, que es trobi a la part baixa dels rius i llacunes litorals És una espècie molt cercada pels pescadors esportius, puix que la seva carn és excellent Modernament, juntament amb la baila, hom el considera integrant de la família dels morònids és un peix molt corrent a les costes dels Països Catalans
silúrids
Silúrids
© Josep Ferrús Sabaté
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels siluriformes, amb el cos bastant deprimit dorsiventralment, cap eixamplat, barbes molt desenvolupades, pell sovint nua, ulls petits, sense aletes dorsals o amb una sola aleta petita, l’anal grossa i les pectorals amb el primer radi espinós desenvolupat.
Depredadors, són propis de les aigües dolces d’Àsia i Europa L’espècie més característica és el sílur
tomòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels tomoptèrids, amb el cos transparent, parapodis eixamplats en forma d’aletes i sense quetes, llargues antenes i segmentació interna molt reduïda, la qual cosa determina la presència d’una cavitat general.
L’espècie T&apsteini , d’uns 5-6 cm de llargària, és freqüent en el plàncton marí dels Països Catalans
bagra
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de petites dimensions (no acostuma a ultrapassar els 20 cm de llargada) amb el cos esvelt, dors marró verdós, flancs argentats i ventre blanc, bastant semblant al barb, però mancat de radis espinosos a les aletes i les barbes.
Els seus costums són semblants als de la resta dels cipriniformes És un peix abundantíssim als rius de la península Ibèrica, a les parts septentrional i meridional de la qual se'n troben dues subespècies diferents És comestible
Els últims pingüins
Els pingüins veritables s’han extingit Els ocells que avui dia monopolitzen aquest nom són els pingüins australs, esfenisciformes propis de les aigües meridionals de l’hemisferi sud El genuí pingüí del nord, en canvi, era un àlcid també incapaç de volar, un caradriforme parent de gavines, gavots i frarets La tarda del 3 de juny de 1844 els pescadors islandesos Jón Brandsson, SigurDr Islefsson i Ketil Ketilsson en capturaren els darrers exemplars, els últims individus d’una espècie que pocs anys abans criava en colònies de milers d’individus en illots circumpolars allunyats de la costa El nom…
balena amb gep
Balena amb gep
© NJ - Fotolia.com
Zoologia
Balena del grup dels rorquals, de la família dels balenoptèrids, d’uns 15 m de llargada, amb l’aleta dorsal petita i les pectorals molt grosses; a la vora externa de les aletes pectorals, així com als costats del cap, té una sèrie de geps molt aparents.
Té el dors negre i el ventre clapat de blanc els plecs de sota el coll són irregulars Viu en bandades i fa migracions a l’estiu habita les mars polars, l’Àrtic i l’Antàrtic, i a l’hivern arriba a les mars tropicals