Resultats de la cerca

Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al salt d’eth…

Davalla en direcció ESE fins a uns 1 940 m alt i adopta la direcció SW, amb el nom de Rialb A uns 1 460 m alt rep la riera de Tristaina i pren la direcció SSW, i a uns 1 180 m alt rep la riera d’Ercs i s’orienta al SSE L’aiguabarreig és a uns 1 040 m alt, entre Engordany i Andorra la Vella, enfront de les Escaldes El perfil longitudinal evoluciona seguint el curs vall glacial ben visible a la capçalera, els llindars van desapareixent convertits en ràpids d’acord amb el règim nivopluvial a la capçalera i pluvial aigües avall La conca coincideix aproximadament amb les parròquies d…

Neix al vessant meridional de la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda Vall d’Albaida, i seguint una direcció N-S, passa per Pinet el sector de capçalera és anomenat riu de Pinet , per prop de Llutxent i de Benicolet, des d’on pren la direcció W-E, entra a la Safor al gorg del Cantal, passa entre Llocnou de Sant Jeroni i Almiserà, per Ròtova on deixa de córrer encaixat i s’obre a la plana i pel monestir de Cotalba i s’uneix al seu collector entre Beniarjó i el Real de Gandia La seva conca té uns 140 km 2 Té un cabal de 0,315 m 3 /s durant l’estiatge, que és aprofitat per al regatge…

La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí 330 m d’altitud, a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho , pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte Berà I de Rasés i Barcelona Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars Rosselló, la qual establí una preceptoria dins el terme de Centernac Sembla que la senyoria del lloc al segle XIII era detinguda…

Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització Codera suggereix Pedrui segons J Rubió i Lois seria Soperuny fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys…

La caseria de Castellars es troba aigua avall del barranc de Peranera, a la seva riba esquerra El primer esment documental del castrum de Castellarz , que vigilava per llevant els passos de la vall d’Erta i del Sas, és de l’any 1072, en la convinença sobre l’honor de Guillem Sunyer, que Artau I, comte de Pallars Sobirà, va cedir al comte Ramon IV de Pallars Jussà També és documentat que el comte Artau I, abans del 1080, trencà la treva de Déu a Castellars i els seus homes mataren un vassall del comte Ramon IV de Pallars Jussà A mitjan segle XIII, la senyoria de Castellars passà…

El lloc és esmentat el 940 com a “Palatio Meserata” Al llarg del segle XI trobem citat en diverses ocasions el lloc de Marata El 1002 apareix a la confirmació feta pel papa al monestir de Sant Cugat sobre les propietats que el cenobi té a “Messerata” i a Samalús El 1023 els comtes de Barcelona venen a Guadal uns feus dins del terme de Marata El 1101 consta que les esglésies de Messerata i Paciolo són de Berenguer Ramon de Montcada El 1382 Pere III ven a Simó Salzet les jurisdiccions de Marata, Corró d’Amunt i Corró d’Avall Quant al llinatge dels Masserata , ja apareix documentat…

Començà a estudiar jardineria l’any 1933 i formà part de la primera promoció de la recentment creada Escola de Jardineria de l’Ajuntament de Barcelona El 1950 assumí el càrrec de tècnic botànic del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona i des del 1970 fou subdirector i cap d’estudis de l’Escola de Jardineria Collaborà en la realització dels jardins que s’edificaren a Barcelona durant la segona meitat del s XX, entre els quals destaquen el jardí Costa i Llobera, el jardí Mossèn Cinto i el jardí Joan Maragall Fou també conservador del Jardí d’Aclimatació Pinya de Rosa de Blanes i…

El terme, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles 2099 m alt i de la Segalissa 1808 m Prop del coll de la Llosa i prop del poble d’Aituà, hi ha un important grup de mines de ferro —un dels principals de la zona del Canigó— que han estat explotades fins el 1963, amb especial intensitat els darrers anys També hi ha mines de fluorita, localitzades al NE d’Escaró i que hom explota des del 1958 un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la Bastida d’Oleta L’activitat agrícola és minsa unes 30 ha de superfície…

Collaborador habitual a la premsa valenciana Levante , Jornada , Información , La Marina , Marcador , El Temps , Saó , etc, participà com a soci fundador en el Diario de Valencia i a Noticias al Día i fou director del periódic mensual El Poble de la Marina 1986-1991 Actiu divulgador cultural, fou membre de diverses organitzacions culturals i soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, qué també presidí És autor, entre d’altres, d’ Estampes pobletanes 1978, Espigolant pel rostoll morisc 1980, El rossinyol del Pou d’avall…