Resultats de la cerca

Com a conseqüència de la revolta nobiliària de l’any 957 contra el comte Guifré de Besalú i ran de la reacció del comte de Cerdanya, el comte de Barcelona féu construir un castell a la muntanya d’“Espill” “ad construendum castellum adversum nos in monte quem dicunt Spelio” , en un alou del monestir de Banyoles Sovint ha estat considerat que aquest castell era vers Sant Patllari, al sud de Porqueres, per tant, a la frontera dels comtats de Besalú i de Girona De fet a l’ Atlas Històric de Catalunya full 122 ja és més a l’interior del comtat de Besalú, en una situació molt més ofensiva i…

Fou un dels precursors de la sociologia contemporània i mestre i collaborador d’Auguste Comte, del qual se separà posteriorment En produir-se la Revolució Francesa renuncià el seu títol nobiliari lluità per la independència dels EUA, i la seva vida bohèmia el portà a dependre a vegades econòmicament dels seus mateixos criats Les seves obres L’industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques 1817, L’organisateur 1819-20 i Du système industriel 1821 proposen una societat sense classes, on els industrials patrons i obrers, els artistes i els savis desplacin les classes ocioses…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la reforma…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Germà Lorente, Barcelona, Urania Films Barcelona ARGUMENT J Bosch GUIÓ J Bosch, G Lorente FOTOGRAFIA Sebastià Perera blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández Manuel, Gisia Paradis Isabel, Carlos Larrañaga Carlos, Fernando Sancho Enrique, Miguel Ángel Gil Antonio, María Mahor María ESTRENA Barcelona, 14121959, Madrid, 17061960 Sinopsi Carlos és un jove ambiciós que planeja un atracament a la fàbrica tèxtil on treballa El robatori surt bé, però Carlos es…

Vida i obra Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut  i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S’inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec i amb les…

Una de les primeres referències sobre el castell de Cubells data del maig de l’any 1050, quan el comte barceloní Ramon Berenguer I feu que al-Mudàfar, cabdill àrab de Lleida, li cedís els llocs de Camarasa i Cubells Pel novembre d’aquest any, el mateix comte de Barcelona feia acte d’infeudació dels castells de Camarasa i Cubells al comte d’Urgell Ermengol III i a Arnau Mir de Tost En el cas de Cubells, el castell fou infeudat al comte d’Urgell i subinfeudat a Arnau Mir de Tost, a qui s’encomanà la custòdia de la zona El castell de Cubells, malgrat les infeudacions, era una…

El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise…

Llicenciat en lletres a Barcelona i doctorat a Madrid, amplià estudis a Bonn, Florència i Roma Catedràtic d’ensenyament secundari, fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, redactor i “missioner” de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , collaborador del Diccionari Aguiló , redactor literari de La Veu de Catalunya i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones Lletres amb el discurs “Ambient gramatical a Barcelona durant el segle XV” La seva aportació…

Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 1967, de la qual hi ha versió catalana Barcelona, 1380-1462 Un centre econòmic en època de crisi 1977 Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que iniciaren…