Resultats de la cerca

El ministre d’Antiguitats i Turisme d’Egipte anuncia la descoberta de més de cent sarcòfags a la necròpoli de Saqqara, a uns 30 km al sud del Caire Els taüts, de fusta i en molt bon estat de conservació gràcies a haver estat 2500 anys en cambres mortuòries tancades, pertanyen a alts funcionaris, sacerdots i altres membres de les elits de la dinastia 26a Alguns contenen mòmies, i a les cambres hi ha també màscares, estàtues, ceràmica i altres objectes funeraris Aquesta descoberta és precedida per les de 13 i 59 sarcòfags als mesos de setembre i octubre, respectivament, al mateix…

Correspon a l’actual Mīt Ruhayna, 20 km al sud del Caire El seu nom deriva del de la piràmide de Pepi I Men-Nefer , però només li fou aplicat a partir de la dinastia XVIII Hom la coneixia també per “Muralla Blanca”, “Vida de les dues Terres” i “Capella de Ptah” Ḥwt-k3-Ptḥ, d’on deriva, segurament, la forma grega Αίγυπτος i, d’aquesta, “Egipte” Capital artística i política del país en el Regne Antic, fou un centre religiós teologia menfita , estratègic era la clau del Delta i a partir del Regne Nou fou la principal guarnició d’Egipte i administratiu durant tota la història…

Fenomen conegut en gairebé totes les religions, lligat al mite del retorn a l’origen o al paradís, revesteix un doble caire penitencial i, sobretot, festiu, i constitueix també una exaltació del sentiment religioso-social del grup En el cristianisme, com en el judaisme, les processos simbolitzen el poble de Déu en marxa vers el regne de Déu i van lligades a determinades festes o són ordenades per alguna circumstància especial Als Països Catalans, a desgrat de trobar-se molt en decadència, se’n mantenen moltes amb un caire tant folklòric com pietós Una de les més…

Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses

És port fluvial

Per la seva importància religiosa religió egípcia fou la tercera ciutat de l’Egipte faraònic després de Tebes i Memfis

Al final del segle XVI ja era considerat antic els segles XVII i XVIII entrà a formar part de la suite instrumental clavecí, orquestra, violí, llaüt com a primera peça després d’un eventual preludi, o bé, menys sovint, entre altres danses, tot fent un contrast rítmic amb la precedent i amb la consegüent En l’evolució de la suite devers la sonata segle XVIII, el lloc de l’alemanda fou ocupat per l’ allegro inicial, que conservà el temps moderat

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del s XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als s XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del s XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al s XIX, i també el 1929, quan…

Estudià al Musiches Gymnasium de Frankfurt amb K Thomas i a Friburg amb K Lechner El 1955 fou contractat com a director del Cor Monteverdi d’Hamburg, amb el qual realitzà diversos concerts arreu d’Europa i dels EUA, interpretant un extens repertori que inclou obres dels segles XVII-XX El 1960 fou nomenat director de l’Akademische Musikpflege, i entrà com a lector de teoria de la música a la Universitat d’Hamburg, de la qual esdevingué professor el 1972 Edità obres de C Monteverdi i A Scarlatti amb versions crítiques, i reconstruí òperes com L’oca del Caire , de Mozart Una bona…

Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política exterior de…