Resultats de la cerca

A vint anys publicà la novella The Two Sisters ‘Les dues germanes’, 1925 Durant la Segona Guerra Mundial fou pilot de la RAF, i de les seves experiències sortiren diverses narracions És autor de les novelles The Poacher ‘El caçador furtiu’, 1935, Love for Lydia ‘Amor per Lydia’, 1951, The Sleepless Moon ‘La lluna insomme’, 1956, The Darling Buds of May ‘Els estimats brots de maig, 1958, The Wild Cherry Tree ‘El cirerer bord’, 1968, The Triple Echo 1970 i The Song of the Wren ‘La cançó del fraret’, 1972

Fill d’un missioner, estudià filologia clàssica a Aberdeen, i més endavant s’especialitzà en filologia romànica, sobretot hispànica Des del 1932 fou titular de la càtedra Alfons XIII d’Oxford El 1945 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Coïmbra, i el 1947, membre corresponent de l’IEC Les seves obres més importants són The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, The Spanish Language 1936, amb un apartat sobre el català, i, especialment, European Balladry 1939, indispensable per a l’estudi de la cançó tradicional europea

Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’ajuntament de Palma durant la República i posteriorment Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959 premi Ciutat de Palma 1959 i Pel camí del vent 1968 Collaborà al “Correo de Mallorca” i al “Diario de Mallorca” amb el pseudònim Amadís

S'inicià de molt jove, cantant acompanyat de la seva guitarra, pels cafès i els tavernes de Nàpols, i fou reconegut gradualment com un important valor de la cançó popular italiana La seva personalitat com a actor li valgué també el renom de Mimmo Nazionale Popular fora d’Itàlia, arran dels seus èxits als festivals de Sanremo, per cançons com Volare o Piove , al seu país és més considerat per cançons d’arrel autòctona, com ara Scimue , que descriu la vida a les terres del sud de la Itàlia camperola

Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià

Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols 1458-90, on coincidí amb les teories de JTinctoris i FGaffurius Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria , a quatre veus, tres Magnificat , un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis i la cançó a quatre veus Non touchez à moi És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors

Economista de professió, s’integrà a Els Setze Jutges l’any 1963 El 1965 enregistrà el seu primer i únic disc amb la cançó El piset , que descrivia irònicament les dificultats d’una parella jove per a aconseguir un habitatge, l’única amb la qual obtingué un cert ressò Tot i això, dugué a terme nombroses actuacions Fou també cantant i instrumentista del grup Els Quatre Gats El 2007 rebé la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya Tornà a actuar puntualment el 2007 en l’homenatge a Lluís Llach a Verges

Professor d’ensenyament secundari a Saragossa, és autor de les antologies Així s’escriu a la Franja Antologia comentada d’autors de l’Aragó catalanòfon 1995 i Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997, i de la guia didàctica El café de la Rana 1993, redactada amb motiu de la traducció al castellà d’ El cafè de la Granota de Jesús Moncada Director de la revista mensual Temps de Franja , collabora com a periodista cultural als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón

Vida i obra Personatge de difícil identificació, només se’n coneix una composició, Pus so destret nom tenguats a follia es tracta d’una cançó d’estil trobadoresc amb una clara influència de Jordi de Sant Jordi , i notables coincidències amb Ausiàs Marc , tal com manifesta el senyal de la dama Lirs cars vermells , i en la qual insisteix en el tòpic del vassallatge retut pel poeta a la dama i en la noblesa del llinatge d’ella Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura Es doctorà en lleis a l’Estudi General de València, d’on fou catedràtic de cànons 1500-03 i rector 1506 Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís