Resultats de la cerca

Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat 1949, llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu 1958 També ha publicat narrativa per a infants La pluja que va ploure per primera vegada 1966, L’avet valent 1966 i El poll i la puça 1979 Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya cofundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc…

Es llicencià en dret el 1894 Collaborà en publicacions com La Renaixença , Pèl i Ploma  i L’Avenç , entre d’altres Fou un dels fundadors de Joventut , on exercí la crítica teatral i deixà clara la seva vinculació al modernisme També fou cofundador del Teatre Íntim d’Adrià Gual, on prengué part en les representacions d’ Ifigènia a Tàurida i d’ Èdip rei , entre d’altres Com a autor teatral escriví La nit dels reis 1903, la seva primera obra i d’un sol acte L’aniversari 1903, d’ambient melodramàtic El miracle de santa Agnès 1908, en tres actes i música de F Montserrat Ayerbe, que va…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1949, ben aviat començà a collaborar en activitats de l’organització publicà monografies a la revista Muntanya , de la qual fou director prop de deu anys, i fou president de la Secció de Geografia i Ciències Naturals fins el 1989, vocal 1952 i membre de la junta directica durant més de quaranta-cinc anys, i president del Club Català de Càmping, amb el qual organitzà el primer càmping internacional a Suïssa, a més de nomrosos viatges a l’estranger per compte de l’entitat 1957-2004 El seu gran coneixement del territori català el portà a ser…

Pertanyent a l’elit políticoindustrial japonesa, el seu avi Ichiro Hatoyama fou cofundador del Partit Liberal Democràtic i primer cap de govern d’aquest partit en 1954-56, i el seu pare Iichiro Hatoyama fou ministre d’afers estrangers en 1976-77 i senador Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tòquio 1969 i es doctorà a la de Stanford 1976 Professor adjunt a la Universitat de Senshyu 1981, inicià el 1983 la carrera política com a secretari privat del seu pare al Senat El 1986 fou elegit per primer cop membre de la cambra de Representants pel PLD, però el 1993 abandonà aquest…

Periodista esportiu i cofundador de l’ Aeroclub de Catalunya 1915, fou un pioner de l’aviació catalana El juny del 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap 1920 i també director 1919 Fou el cap de la primera línia aèria comercial d’Espanya, Sevilla-Larraix Marroc, el 1921 Prengué part en la guerra del Marroc 1921-22, on obtingué el grau d’oficial d’aviació Durant els anys vint feu nombroses excursions aèries per impulsar la creació de nous aeroclubs Fundà la Penya de l’Aire març del 1923,…

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès , que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual collaborà regularment Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu 1982 i director de l’Ofici…

Militant de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO, antecedent del Parti Socialiste des del 1949 i secretari general dels estudiants socialistes 1955-56, el 1958 es graduà per l’École Nationale d’Administration, i inicià una carrera com a alt funcionari El mateix any abandonà la SFIO i el 1960 fou cofundador del Parti Socialiste Unifié PSU Sota el pseudònim de Georges Servet, en fou secretari general en 1967-73 i, arran dels fets de Maig del 1968, protagonitzà una etapa marcada per l’esquerranisme que reportà escassos resultats al seu partit, malgrat aconseguir l…

Deixeble d’I González i Llubera a la Universitat de Belfast, es llicencià el 1948 i investigà a Catalunya 1948-49 sota la direcció de J Rubió Exercí la docència a les universitats de Manchester 1949-952, Belfast 1952-56 i Nottingham, on, del 1958 al 1983, fou catedràtic i cap del departament d’hispàniques, a més de professor visitant a diverses universitats nord-americanes, entre les quals cal citar Harvard i Cornell El seu estudi de la vida de Joan Margarit i de Pau , publicat en anglès el 1954 amb el títol de Joan Margarit i Pau, a Biographical Study , sortí en una versió catalana, ampliada…

Cursà magisteri a la Universitat de València i, bé que treballà un temps com a mestre, molt aviat es decantà pel periodisme Cofundador del setmanari El Temps el 1983, treballà al Diari de Barcelona i a Televisió Espanyola, on s’especialitzà en temes de política internacional El 1995, juntament amb Assumpció Maresma, fundà Infopista, primer directori web en llengua catalana, que després es transformà en diari electrònic en català,  VilaWeb   Collaborador en altres mitjans, com Catalunya Ràdio, El Punt , Avui i La Vanguardia , és autor d’assaigs sobre l’OTAN, sobre nacionalisme i…

Fill de Josep Gramunt i Subiela , ingressà a la Companyia de Jesús el 1945 Es llicencià en dret i filosofia per la Universitat de Madrid 1945-48, i en teologia 1958 per la secció Sant Francesc de Borja Sant Cugat del Vallès de la Facultat de Teologia de Catalunya Diplomat en periodisme per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo Santander i la Syracuse University de Nova York 1965 El 1952 es traslladà a Bolívia, on s’establí a La Paz Es dedicà al periodisme i a l’ensenyament Director de l’Agència EFE de La Paz 1967-79 i corresponsal de l’agència alemanya DPA, fundà la primera agència de…