Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
Vicente del Bosque González
Futbol
Futbolista i entrenador castellà.
Debutà com a professional el 1969 Jugà successivament amb el Còrdova, el Castelló i el Real Madrid, amb el qual guanyà cinc lligues consecutives 1975-80 i quatre copes 1974, 1975, 1980, 1982 Fou també internacional de la selecció espanyola El 1984 posà fi a la trajectòria com a jugador i s’incorporà com a entrenador en les categories inferiors del Real Madrid Passà a entrenar el primer equip el 1994, amb el qual, fins el 2003, guanyà dues lligues de Campions 2000, 2002 i dos campionats de lliga 2001, 2003, entre d’altres Seleccionador del conjunt estatal des del 2008, aconseguí el Campionat…
‘Abd Allāh al-Balansī
Història
Governador de València (~800-823).
Fill d’'Abd-al-Raḥmān I, ell i el seu germà Sulaymān es revoltaren contra llur germà petit, l’emir Hišām I Vençuts per aquest, renunciaren, per diners, a llurs drets i s’expatriaren a Tànger A la mort de l’emir, ‘Abd Allāh es rebellà novament contra el seu successor Al-Ḥakam I i demanà, inútilment, ajut a Carlemany, a qui oferí Barcelona Vençut de nou, li fou permès d’establir-se a València El territori que governava arribava, al nord, fins a Osca i Barcelona i, al sud, fins a Tudmir En morir Al-Ḥakam I, tornà a rebellar-se contra el nou emir, ‘Abd-al-Raḥmān II, i s’annexionà Tudmir…
Yūsuf ibn ‘Abd al-Raḥmān al-Fihrī
Història
Darrer emir de l’Àndalus (747-759).
Assolí el poder amb el suport decidit de Ṣumayl al-Kilabī, cap dels sirians arribats a l’Àndalus amb les mainades de Balǧ Influït per aquell i pel grup qaissita, intentà de frenar les aspiracions d’'Abd al-Raḥmān —escapat de Damasc i refugiat a Ceuta— d’installar-se a l’Àndalus Però, enfrontats ambdós a les tribus iemenites andalusines, i a conseqüència de la defecció dels sirians, que decidiren de donar suport a les pretensions de l’omeia, Yūsuf hagué de lluitar contra ‘Abd al-Raḥmān, a causa del fracàs dels intents de negociació Aquest desembarcà 755 prop d’Almuñécar, i vencé l’emir a la…
Rodrigo Sánchez de Mercado
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de la catedral de Zamora, inquisidor de València, abat de Santa Maria a la catedral d’Astorga, membre del Consell Suprem de la Inquisició i un dels seus delegats el 1501 a Còrdova Bisbe de Mallorca 1511-30, llevat dels primers anys no hi residí, i la mitra fou governada pel seu germà Sancho com a procurador seu Durant les Germanies, intervingué des de València en la preparació de l’exèrcit reialista de repressió contra els agermanats mallorquins Fou després bisbe d’Àvila 1530-48, virrei de Navarra i comissari de la Santa Croada Admirador de Cisneros, fundà, el 1543, el collegi de Sant…
Ari
Cristianisme
Prevere d’Alexandria, iniciador de l’arianisme.
Deixeble de Llucià d’Antioquia i adherit a l’heretgia dels melecians fou, amb tot, ordenat el 313 i adscrit a l’església de Baucalis Excellí com a predicador i asceta D’ençà del 315 començà a propagar la seva doctrina sobre la Trinitat amb homilies, cançons populars i el tractat Tháleia Cridat a sínode pel seu bisbe Alexandre, fou excomunicat el 318 i s’exilià a Palestina i a Nicomèdia, on feu amistat amb Eusebi, el seu futur valedor a la cort de Constantí Condemnada la seva doctrina pel concili de Nicea 325, presidit per Osi de Còrdova, fou exiliat a l’Illíric, d’on pogué retornar el 334, i…
concili I de Nicea
Primer concili ecumènic (325), convocat per l’emperador Constantí I i ratificat pel papa Silvestre I.
Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova Tingué com a finalitat combatre l’arianisme L’acta sinodal s’ha perdut, però n’han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria Hom insistí en el concepte teològic de l’ homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de Jerusalem El…
Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland
Construcció i obres públiques
Societat fundada a Barcelona l’any 1901.
La seva fàbrica del Clot del Moro Pobla de Lillet, tancada el 1975, fou la primera a produir el ciment tipus pòrtland Fou durant molts anys la primera empresa de l’Estat espanyol, com a productora de ciment amb fàbriques a Montcada i Reixac Barcelona, Sagunt, Villaluenga de la Sagra Toledo, Còrdova, Niebla Huelva, Meco Madrid i Matillas Guadalajara L’activitat exportadora tingué molta importància des de la meitat dels anys setanta, a través de l’empresa Hispacement, en la qual participà, conjuntament amb altres empreses catalanes del ram Una filial creada a la fàbrica de Montcada i Reixac,…
Almodóvar del Río
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, drenat pel Guadalquivir i el Guadiato.
Domina la població un castell d’origen àrab
Villanueva del Duque
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat a Los Pedroches (Sierra Morena).
Baena
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, drenat pels rius Marbella i Guadaloz.
És un centre agrícola important oliveres, cereals, vi, espart, industrial adobs, teixits, ceràmica i ramader cavalls
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina