Resultats de la cerca
Es mostren 2833 resultats
Signatura de la declaració de Palma
Els consellers de Cultura Ruth Mateu Illes Balears, Santi Vila Catalunya i Vicent Marzà País Valencià signen la declaració de Palma, per la qual es comprometen "a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura" Entre altres coses, la declaració preveu enfortir l’Institut Ramon Llull com a organisme de projecció conjunta, reforçar el mercat cultural interior, crear un sistema d’homologació de coneixements lingüístics i que els tres governs participin i es coordinin en matèria cultural
El COI reforma les seves estructures
El Comitè Olímpic Internacional clou a Lausana la 110a sessió extraordinària d’aquest organisme, en què s’han aprovat un important nombre de modificacions del seu funcionament Pel que fa a la seva composició, es limita el mandat del president del COI a vuit anys, renovables quatre anys més, i es fixa en 70 anys l’edat màxima dels membres del Comitè També s’aprova un nou reglament per a elegir les seus olímpiques, que, entre altres coses, prohibeix als membres del COI de viatjar a les ciutats candidates a organitzar uns jocs
màquina d’assaig
màquina universal d’assaig dinàmica, de 15 MN
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina emprada per a efectuar un assaig, amb aplicació mecànica o hidràulica de la càrrega.
com és ara la màquina d’assaig de tracció , la de flexió , la de torsió , la de duresa duròmetre, etc i, en general, la màquina corresponent a cada un dels nombrosos assaigs diferenciats existents cal destacar especialment la màquina universal d’assaig , utilitzada per a efectuar diversos assaigs de materials metàllics, la qual hom disposa per a l’assaig que hom vol efectuar tracció, compressió, flexió, plegatge, duresa o cisallatge canviant la disposició de la proveta o collocant per a cada cas el dispositiu adient o ambdues coses alhora
dret d’acréixer
Dret civil
Dret que té l’hereu (o legatari) a incrementar la seva part de l’herència (o llegat) amb la d’un cohereu (o col·legatari) quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.
Per a fer efectiu aquest dret, cal que dos o més hereus o legataris ho siguin conjuntament de tota l’herència o llegat o d’una part, és a dir, que hom no deixi coses o participacions concretes a cadascun d’ells Establert ja en el dret romà, regeix actualment als països que segueixen aquesta tradició, com el dret català El dret d’acréixer també és aplicat en les substitucions fideïcomissàries A Mallorca i a Menorca, és aplicable fins i tot si els hereus ho són de cosa específica i concreta
prevaricació
Dret penal
Delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.
El dret penal la classifica com a extrajudicial , pròpia dels funcionaris públics que deixen maliciosament de perseguir i castigar els delinqüents quasi-judicial , pròpia d’advocats i procuradors que, per abús, negligència o ignorància inexcusables, perjudiquen o difamen llurs clients retraient-los coses conegudes per l’exercici de llur professió o defensant la part contrària en un mateix afer judicial , pròpia del jutge que a dretcient dicta sentència injusta o es nega a jutjar, pretextant silenci o obscuritat de la llei Comporta generalment la inhabilitació per al càrrec o,…
condomini
Dret civil
Forma de comunitat en la qual la propietat d’una cosa corporal pertany a una pluralitat d’individus per quotes-parts qualitativament iguals.
Es diferencia del gènere comunitat perquè el condomini només actua sobre coses corporals, i aquestes han d’ésser unes singuli , és a dir, d’una mateixa natura i contextura D’altra banda, el condomini té les notes característiques d’una comunitat pluralitat de subjectes, existència d’una cosa o d’un dret que sofreix la indivisió, on tots tenen una mateixa titularitat qualitativa, però que pot ésser quantitativament diferent Les quotes o fraccions són perfectament delimitades i, per tant, són susceptibles d’alienació Qualsevol coparticipant pot desfer l’estat de comunitat
Ramon Nonat Comas i Pitxot
Història
Erudit.
Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883 Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i collaborà en publicacions culturals com la “Illustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya” Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX 1901, Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona 1913
Hermann Kant
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
És un dels autors més destacats de la RD Alemanya Escriví, sobretot, novelles que reflecteixen la formació d’una societat socialista, saturades d’elements irònics i humorístics, com Die Aula ‘L’aula’, 1965, Das Impressum ‘El peu d’impremta’, 1972 i, amb alguns trets de novella picaresca, Der Aufenthalt ‘L’estada’, 1977 També publicà Der dritte Nagel ‘El tercer clau’, 1981, Bronzezeit ‘Edat de bronze’, 1986, Die Summe ‘La suma’, 1987, Kormoran ‘Corb marí’, 1994, Die Sache und die Sachen ‘La cosa i les coses’, 2007 i Kennung ‘Identificador’, 2010, entre d’altres
Josep Gifreu de la Palma
Literatura catalana
Escriptor religiós, erudit i hel·lenista.
Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres
Ernest Ibáñez i Neach
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina