Resultats de la cerca
Es mostren 5612 resultats
Antoni González i Moreno-Navarro
Arquitectura
Arquitecte.
El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i…
Josep Anton Codina i Olivé
Teatre
Director escènic, pedagog i gestor teatral.
El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac, dels quals…
Carles Capdevila i Recasens

Carles Capdevila i Recasens
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Cinematografia
Periodisme
Escriptor i actor.
Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort , La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí…
, ,
Ricard Palmerola i Buxadós
Cinematografia
Actor.
Vida Estudià art dramàtic a Barcelona i treballà a Ràdio Barcelona i en les companyies de Carlos Lemos i Rafael Rivelles Excellí en els drames Maria Rosa , d’Àngel Guimerà, al costat de Núria Espert 1963, i en La dama enamorada , de Joan Puig i Ferreter, al costat de Teresa Cunillé El 1942 s’inicià en el món del doblatge, que prosseguí a Puerto Rico, on es traslladà el 1951 contractat com a cap de programació d’una emissora radiofònica fins el 1954, any en què ingressà a Radio El Mundo, i treballà després en el doblatge, el teatre i la televisió, per a la qual dirigí el doblatge…
Sebastià Janeras i Vilaró
Cristianisme
Orientalista i liturgista.
Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987, Les esglésies orientals…
,
Lluís Aymamí i Baudina
Periodisme
Literatura catalana
Esport general
Periodista i assagista.
En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol , primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias , El Mundo Deportivo i La Nau Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla 1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’ Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat i després a La Humanitat , on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 Del 1936 fins al 1938 dirigí La Rambla…
, , ,
Consell del Principat
Història
Òrgan polític del Principat de Catalunya adjunt a la Diputació del General, que dirigí el moviment del 1461 contra Joan II i la guerra contra aquest sobirà (1462-72).
La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de la…
Movimento das Forças Armadas
Història
Organització dins les forces armades portugueses (creada el 1973) que inicià i dirigí el cop d’estat del 25 d’abril de 1974 i posteriorment el procés revolucionari portuguès.
El seu programa es basà en l’establiment de les llibertats civils i polítiques, la recerca d’una solució al problema colonial, l’amnistia i la millora de les condicions de vida de les masses populars Establerta una plataforma comuna amb els partits polítics, instituí el Conselho Supremo da Revolução El sorgiment, a partir de l’estiu del 1975, d’assemblees populars, afavorides per l’MFA, comportà una crisi de govern i el reforçament de la dreta en el si de l’MFA des de les acaballes de l’any s’anà consolidant la tendència a la dissolució de l’MFA com a força de direcció política
Josep Prat
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià matemàtiques al Collegi de Cordelles Esdevingué, per concurs, director de les obres de la capella de Santa Tecla a Tarragona 1760-65, peça feta de marbre i jaspi que li valgué el nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando 1774 Dirigí els plans de la Seu Nova de Lleida, tasca nominalment a càrrec de Sabatini Entre altres obres, projectà i dirigí l’ampliació de l’església de Passanant Conca de Barberà entre el 1770 i el 1778, i modificà el campanar de Sant Martí de Maldà Urgell el 1779 Féu diversos edificis a la Rambla de Sant Carles de Tarragona i collaborà, pel que sembla, en l’…
Miquel Badia i Graells
Música
Músic.
Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al conservatori de Barcelona amb V Gavín, A Ros Marbà i J Zamacois, entre d’altres, i on fou professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba 1961-91, instruments en els quals s’especialitzà Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1953 i de l’Orquestra Municipal de Barcelona 1958, i al conservatori de Barcelona 1961-91 És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent Escuela moderna de trombón de varas , Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina