Resultats de la cerca
Es mostren 1159 resultats
Vicenç Maria Gibert i Serra
Música
Músic.
Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la…
,
Feliu Azzati i Descalci
Història
Política
Polític.
Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914,…
Josep Maria Figueras Anmella

Josep Maria Figueras Anmella
Museu Colet
Esquí
Esquiador i metge conegut com Pitu Figueras.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, s’inicià a l’Escola d’Esquí de la Molina, on també exercí d’entrenador, i fou campió de Catalunya d’eslàlom gegant 1950 i salts de trampolí 1953 Formà part de la selecció espanyola d’esquí alpí, però una lesió n’impedí la participació als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz 1948 Practicà l’esquí nàutic i també formà part de la selecció estatal 1956-60 d’aquest esport Guanyà el Campionat d’Espanya 1960 i la Copa Ibèrica 1960 en la disciplina de salts En el camp de la medicina esportiva, fou pioner en la traumatologia aplicada a l’…
Fèlix Alabart Vila

Fèlix Alabart Vila
Arxiu F. Alabart
Espeleologia
Fotografia
Espeleòleg i fotògraf.
Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal 1955-65, de la UEC de Sants 1965-67, del Centre Excursionista de Catalunya 1967-73, del Centre Excursionista de Vallirana 1973-90, des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’illuminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970 Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol…
Casimir Aumacellas Salayet
Automobilisme
Pilot i copilot d’automobilsme, esportista polifacètic i dirigent esportiu.
La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ralli de Montecarlo Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat 1932 i la Volta a Espa-nya 1953 Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ralli Barcelona-Andorra 1951 També fou comissari internacional 1938 i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya Collaborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de…
Jaume Ferrús
Cristianisme
Teatre
Teòleg i dramaturg.
Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento, en el qual participà en nom del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja Eficaç collaborador de l’arquebisbe de València, Juan de Ribera, dins l’esperit contrareformista, exercí una gran influència capital sobre la vida intellectual i religiosa de València, i fou examinador sinodal 1584,…
arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Ciència que estudia la naturalesa dels arxius, els principis de la seva conservació i organització i els mitjans per a la seva utilització.
Modernament, els arxius són considerats no pas com a dipòsits o museus, sinó com a instruments de treball Els principis bàsics de l’arxivística són salvar els documents quan són considerats caducats en l’administració que els ha produïts i fer que puguin ésser consultats fàcilment la tria tècnica d’aquells documents que poden ésser destruïts la installació adequada la conservació contra els perills de la llum solar, la humitat, el foc, els insectes o els furts la reconstrucció dels fons originaris, i la publicació de guies, inventaris i d’altres sistemes de divulgació Tenen íntima relació amb…
precepte de l’Església
Dret canònic
Cadascuna de les lleis promulgades pels concilis o pels papes relatives a doctrina, culte i disciplina eclesiàstica.
organologia
Música
Disciplina de la musicologia que estudia les característiques dels instruments des de l’aspecte acústic i mecànic.
Els mètodes per a aquest estudi són, sobretot, tecnològics i fisicoquímics, i hom aprofita també els coneixements de constructors, intèrprets i compositors L’organologia classifica, així, els instruments en aeròfons, cordòfons, idiòfons, membranòfons i electròfons, amb les corresponents subdivisions Per bé que hom coneix estudis organològics des del s XVII, no ha estat fins els anys cinquanta del s XX que s’han desenvolupat plenament
lliçó
Educació
Ensenyament d’una disciplina acadèmica donat per un mestre a un o més alumnes en una sessió.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina