Resultats de la cerca
Es mostren 1682 resultats
símplex
Matemàtiques
Conjunt format per n + 1 punts p 0, p 1, ..., Pn linealment independents d’un espai euclidià de dimensió major que n i tots els punts de la forma x =λopo + λ 1p1 + ...
+ λ npn , on λ 0 + λ 1 + + λ n = 1 i 0 ≤λ i , per a cada i Els coeficients λ 0 , λ 1 , , λ n són anomenats coordenades baricèntriques del punt x , el qual pot ésser interpretat com el centre de masses de la distribució determinada en posar pesos λ 0 , λ 1 , , λ n en els punts p 0 , p 1 , , pi Aquest símplex és dit també n-símplex tancat , a fi de distingir-lo del n-símplex obert , en el qual totes les coordenades baricèntriques són estrictament positives Un símplex és degenerat si els punts determinants no són independents Els punts pi són dits vèrtexs i cada collecció de r +…
cànids

Xacal comú (Canis aureus)
Minku2016 (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes que comprèn animals de grandària mitjana, de formes esveltes, àgils i robusts.
El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i derivats, d’…
búfal

Búfal cafre
© Xevi Varela
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids
, de formes pesades, grossos en general.
El búfal indi B bubalis , d’uns 3 m de llargada i 1,80 m d’alçada a la creu, té les banyes aplanades o inflades i buides, i li serveixen de flotadors dins l’aigua les potes acaben en dits amples, capaços de sostenir l’animal sobre el fang És omnívor, i habita, en estat salvatge, a les zones pantanoses del nord i l’est de l’Índia, a Sri Lanka i a l’est de Bengala el carabao, que és el B bubalis subespècie sondaicus , viu en domesticitat El búfal cafre , o africà B caffer Búfal indi © X Pintanel , ateny 1,50 m d’alçada a la creu, i és pacífic, si no és molestat sol viure en…
alitzarina
Química
Colorant vermell núm 58 000 del Colour Index
.
Cristalls roig taronja que es fonen a 290°C i se sublimen fàcilment, molt poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en les solucions aquoses alcalines amb coloració violada Durant molts segles fou extreta de l'alitzari actualment és preparada a partir de la “sal d’argent” sal sòdica de l’àcid 2-antraquinonasulfònic per fusió alcalina oxidant escalfament a pressió amb solució molt concentrada de sosa càustica i clorat sòdic seguida de dissolució en aigua i precipitació per un àcid L’alitzarina és un colorant per mordent, que forma amb els òxids dels metalls pesants laques…
baronia de Montclús
Història
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús
, al N del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del s XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels Montseny ,…
cítola
Música
Instrument medieval de corda pinçada de 4 o 5 cordes.
Com tots els de la seva família, es podia tocar amb plectre de ploma o directament amb els dits En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Les primeres referències a aquest instrument es troben en els textos dels trobadors occitans del segle XII Derivat del llatí citara , el terme cítola s’anà estenent progressivament a totes les llengües llatines de la Península Ibèrica, possiblement per a designar un instrument molt popular, ja que moltes vegades es troba associat a altres instruments populars d’ús habitual entre els joglars En les cròniques de la cort…
Bívia ibèrica
Morfologia La bívia ibèrica Chalcides bedriagai és un saure pertanyent a una família en la qual es presenta una forta reducció dels membres a conseqüència de les adaptacions a la vida excavadora, bé que en aquest cas la reducció no ha alterat el nombre de dits, que encara són cinc Té les escates llises, molt planes i lluents, cosa que també és una adaptació a la vida subterrània i que igualment presenten els ànguids Javier Andrada És un animal petit, que arriba a 15,8 cm de longitud total, la meitat dels quals corresponen a la cua El seu cap és petit i cònic, i les potes són…
osteoartropatia hipertrofiant
Patologia humana
Osteoartropatia caracteritzada per la inflamació del periosti, sobretot el dels ossos de les extremitats, amb formació d’os nou, artritis i hipocratisme dels dits (dits en forma de broqueta de tambor i ungles en forma de vidre de rellotge).
Es dóna especialment en malalties de pulmó i de pleura i és anomenada aleshores osteoartropia hipertrofiant pneumàtica causada per tumors, abscessos, bronquièctasis i empiemes i en malformacions cardíaques congènites
monts de Toledo
Serralada
Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.
S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo,…
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina