Morfologia
La bívia ibèrica (Chalcides bedriagai) és un saure pertanyent a una família en la qual es presenta una forta reducció dels membres a conseqüència de les adaptacions a la vida excavadora, bé que en aquest cas la reducció no ha alterat el nombre de dits, que encara són cinc. Té les escates llises, molt planes i lluents, cosa que també és una adaptació a la vida subterrània i que igualment presenten els ànguids.
Javier Andrada.
És un animal petit, que arriba a 15,8 cm de longitud total, la meitat dels quals corresponen a la cua. El seu cap és petit i cònic, i les potes són curtes, reduïdes i amb cinc dits. El seu tronc és curt i cilíndric, o subquadrangular. Tenen de 22 a 28 fileres d’escates entorn del tronc. Les escates dorsals, laterals i ventrals són similars, llises i lluents. Falten les escates prefrontals i frontoparietals. El timpà és ben diferenciat però no gaire gros.
Encara que en la coloració, com en molts altres detalls, hi ha moltes variacions entre les poblacions, el color dorsal és de cuir, bru, gris o, més sovint, oliva clar, amb ocel·les dispersos de vora fosca i centre clar; la zona vertebral és fosca, de vegades presenta bandes dorsilaterals clares i també bandes laterals longitudinals fosques. El ventre és clar.
Biologia i ecologia
Aquesta espècie acostuma a preferir sòls arenosos amb vegetació esclarissada o densa de plantes baixes, com els arenys costaners i les planes herboses amb fullaraca; s’amaga també entre arrels. Pot arribar a aparèixer a muntanyes d’altitud moderada i és capaç d’excavar en sòls tous. És de costums molt secrets i s’amaga, a més d’entre arrels, sota pedres o troncs. Arriba en alguns punts fins als 1100 m d’altitud. Són actius i s’assolellen al matí i al migdia, però cacen també durant tot el dia. Són força territorials.
S’alimenta de coleòpters, aràcnids, isòpodes, gasteròpodes, heteròpters, larves d’insecte, dermàpters. Sembla haver-hi variacions regionals, la qual cosa indica que és poc selectiva, i s’alimenta segons els recursos disponibles en el medi.
Hi ha poques dades sobre la biologia de la seva reproducció. És una espècie ovovivípara. Cada femella té d’una a quatre cries i fa la posta des de finals de maig a finals de juliol. La cria mesura 54 mm, dels quals de 25 a 32 mm corresponen al cap i al tronc. A Alacant es troben individus amb gàmetes madurs al juliol i a Tabarca s’han trobat femelles amb ous en desenvolupament durant el mes de març.
Corologia
Àrea de distribució de la bívia ibèrica (Chalcides bedriagai) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Aquesta bívia és un endemisme ibèric, que sembla més freqüent a la part mediterrània de la Península, esdevé progressivament més rar cap a l’interior i al vessant atlàntic, i no es troba ni a la zona cantàbrica ni als Pirineus. A terres alacantines i valencianes és més freqüent i es fa més rar cap al N; la seva presència a l’àrea gironina és dubtosa i no hi ha informació pel que fa a les àrees de Barcelona i Lleida.