Resultats de la cerca

Es mostren 8083 resultats

internacionalista

Dret internacional
Especialista en dret internacional.
Gran enciclopèdia catalana

positivisme

Dret
Corrent jurídic que concep el dret de manera que aquest ha d’ésser entès només com un sistema de normes i disposicions, sense que això signifiqui que siguin indiferents al jurista les motivacions ètiques o els judicis de valor sobre les lleis, ni que practiqui un relativisme moral, ni que defensi l’obligació en consciència d’obeir la llei sigui com sigui aquesta.
El positivisme constitueix una posició aïllacionista del dret del seu context social, típic de la mentalitat liberal, i així es desenvolupà durant tot el s XIX Posteriorment es transformà tant per l’obra de Hans Kelsen, creador de la teoria pura del dret i que establí les condicions prèvies a tota anàlisi jurídica i no pas a la simple sistematització i l’estudi d’un dret determinat, com per als neopositivistes El positivisme s’oposa a les teories del jusnaturalisme
Gran enciclopèdia catalana

portatge

Història del dret
Dret que hom pagava per passar per certs llocs (dret de barra).
Gran enciclopèdia catalana

pontatge

Dret
Dret que hom paga per a passar un pont (dret de barra).
Gran enciclopèdia catalana

foriscapi

Història
Dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme; en general, acostumava a ésser la tercera part del valor de l’immoble.
Si el senyor feia ús del dret de fadiga, no tenia el foriscopi
Gran enciclopèdia catalana

règim local

Dret administratiu
Normes de dret públic reguladores de les corporacions que formen l’administració local.
El dret local vigent a l’Estat espanyol s’adapta al model francès i arrenca del nou règim sorgit de les Corts de Cadis, desenvolupat en diversos texts legals, com les lleis municipals dels anys 1823, 1845, 1870 i 1877 i les provincials del 1833 de Javier de Burgos i el 1882 La necessitat d’una reforma portà a l’elaboració de disset projectes de llei, entre els quals cal citar els de Maura, Canalejas i González Besada, així com els estatuts municipal 1924 i provincial 1925, obres molt acurades i basades en l’autonomia de les corporacions, malgrat que diverses implicacions…
Gran enciclopèdia catalana

anticresi

Dret civil
Dret real que hom constitueix sobre un bé immoble del deutor en garantia d’una obligació i que autoritza el creditor d’aquesta a percebre els fruits del bé immoble afectat, per tal d’aplicar-los al pagament dels interessos, i, després, a l’amortització del capital.
L’anticresi és admesa amb aquest caràcter de dret real per la doctrina predominant a Espanya, França, Alemanya i altres països Contràriament, la doctrina italiana considera que el pacte o contracte anticrètic només produeix un simple dret personal En general la doctrina moderna considera aquesta institució com un procediment rudimentari del crèdit Són drets de l’anticresista, o creditor anticrètic percebre els fruits, amb l’obligació d’aplicar-los al pagament dels interessos i després del capital retenir la finca, si així ha estat establert en el contracte promoure…
Gran enciclopèdia catalana

tòrax

A l’esquerra, tall longitudinal (1, lòbul dret de la tiroide; 2, lòbul piramidal de la tiroide; 3, lòbul esquerre de la tiroide; 4, vena jugular; 5, plexe cèrvico-branquial; 6, tim; 7, clavícula; 8, lòbul inferior del pulmó esquerre; 9, pleura visceral; 10, pericardi; 11, diafragma; 12, pleura diafragmàtica; 13; lòbul inferior del pulmó dret; 14, lòbul mitjà del pulmó dret; 15; lòbul superior del pulmó dret; 16, vena axil·lar; 17, artèria subclàvia; 18; cúpula pleural); a la dreta, tall transversal (1, angle inferior de l’escàpula; 2, cavitat pleural dreta; 3, esòfag; 4, vèrtebra dorsal VIII; 5, aorta toràcica; 6, lòbul inferior del pulmó esquerre; 7, lòbul superior del pulmó esquerre; 8, epiccardi; 9; pericardi; 10, ventricle esquerre; 11; aurícula esquerra; 12, estern; 13, ventricle dret; 14, aurícula dreta; 15, lòbul superior del pulmó dret; 16, lòbul mitjà del pulmó dret; 17, costella IV; 18, lòbul inferior del pulmó dret)

© fototeca.cat

Anatomia animal
Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.
En els poliquets, en els quals també és anomenat tronc o metasoma, és la primera porció postcefàlica, i s’hi desenvolupen generalment les brànquies En els artròpodes, dels quals constitueix la segona porció metamèrica, és situat darrere el cap i davant l’abdomen en els aràcnids i en molts crustacis constitueix, juntament amb el cap, el cefalotòrax en els crustacis, en alguns dels quals és anomenat perèion, porta els apèndixs locomotors, si bé els primers solen ésser transformats en maxillípedes en els insectes el tòrax és constituït sempre pel protòrax, el mesotòrax i el metatòrax En els…
Gran enciclopèdia catalana

cerebel

A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa, que forma…
Gran enciclopèdia catalana

Club de Bolos Leoneses Dama de Arintero

Lucinio Martínez (tercer a la dreta, dret), del Club de Bolos Leoneses Dama de Arintero, campió del Màster de Catalunya (2011)

Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Bitlles
Club de bitlles lleoneses de Barcelona.
Fundat el 1984, fou el primer club d’aquesta especialitat constituït a Catalunya Des del 1992 és presidit per Ángel Fernández Castillo L’any 1995 organitzà, juntament amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, el Campionat d’Espanya de bitlles lleoneses Des del 2005 organitza cada tres anys el Màster de Catalunya El 1995 fou campió de la Lliga catalana i subcampió de la Lliga espanyola El mateix any, Pedro Álvarez i Domiciano Fernández foren campions d’Espanya per parelles Aquest últim també es proclamà campió d’Espanya de primera categoria 2003 i campió del Màster en diverses ocasions…
Esportpèdia