Resultats de la cerca

El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió Aquesta darrera…

Inicià els estudis de violí amb el seu pare, que era violinista amateur , però la seva formació musical fou essencialment autodidàctica Tocava en un hotel londinenc quan el 1908 l’escoltà el director Thomas Beecham, que el contractà com a violí concertino de la seva orquestra, de la qual formà part durant cinc anys Fou membre també del Quartet de Londres 1907-16 Actuà com a solista amb les millors orquestres britàniques Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de F Delius 1919, que el compositor li dedicà, i dugué a terme l’enregistrament del concert d’E Elgar 1929 sota la…

El 1920 publicà Història de la ciutat de Felanitx , la seva obra més important, fonamental per a l’estudi de la història de la vila Publicà també les monografies Varones ilustres de Felanig y escritores felanigenses 1902, Historia del Santuario de Nuestra Señora de San Salvador 1934, La catástrofe de Felanig en 1844 La Encontrada 1944, Prehistoria y protohistoria Felanigense 1945 i La Germanía de Felanitx Historia de una revolución 1943 Ocupà el càrrec d’arxiver municipal del seu poble i el de director de La Tradición , on defensà els ideals carlins, palesos en Don Carlos considerado como…

Entre el 1962 i el 1967 estudià música a Londres i posteriorment es traslladà a Munic, on amplià la seva formació Després d’haver guanyat el Premi Kathleen Ferrier, el 1970 debutà a Londres amb Dioclecià , de H Purcell Inicià la seva carrera com a soprano, amb èxits a Kent, l’English National Opera o l’Òpera Escocesa El 1983 es presentà als Estats Units, amb unes funcions de Les noces de Fígaro a Houston També ha cantat a Glyndebourne 1988 i a Chicago 1990 A partir de la meitat dels anys vuitanta alternà papers de soprano i de mezzosoprano i finalment se centrà exclusivament en aquesta segona…

Estudià al Conservatori de Praga i el 1939 debutà a Hannover en el paper de Blonde El rapte del serrall Dos anys més tard es presentà a l’Òpera de Viena amb El caçador furtiu i fou contractada com a membre estable de la companyia, on romangué fins el 1962 Especialitzada en els principals papers per a soprano lleugera d’òperes de WA Mozart, D Cimarosa i G Rossini, desenvolupà una carrera que la dugué a diversos teatres europeus, com ara la Scala de Milà o el Covent Garden de Londres, i de l’Amèrica del Sud Actuà en nombrosos festivals, entre els quals els de Salzburg, Festival…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i a la Hochschule für Musik de Berlín Desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret d’oratoris i cantates fins que el 1938 debutà a la Volksoper de Berlín en el paper de Monostatos de La flauta màgica Després d’un període a Düsseldorf, el 1947 tornà a Berlín com a membre de la Städtische Oper, on romangué fins a la seva retirada dels escenaris, a la meitat dels anys vuitanta El 1953 actuà al Festival de Glyndebourne interpretant els papers de Belmonte El rapte del serrall i Idamante Idomeneo i l’any següent cantà a Hamburg la primera versió…

Estudià a la seva ciutat natal, primer amb el seu pare i després al conservatori amb C M Oehmann Traslladat a Leipzig, formà part d’un quartet infantil a l’Orquestra Russa Ortodoxa d’aquella ciutat De retorn a Suècia, el 1951 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm El 1952 cantà a París, i un any després ho feu a la Scala com a Don Ottavio Don Giovanni , dirigit per H von Karajan, que el contractà per a una sèrie d’enregistraments fonogràfics El 1957 actuà al Metropolitan de Nova York i al Festival de Salzburg, tot iniciant una carrera internacional que el dugué als millors teatres…

Estudià a Belgrad i al Conservatori de Praga, on es graduà l’any 1927 Exercí de director de cor i de director musical amb les orquestres de K Stankovic, de l’Òpera de Zagreb i de Belgrad, i també a la seva escola de música Ensenyà direcció a l’Acadèmia de Música de Belgrad, institució de la qual fou rector en 1947-52 Dirigí també l’Acadèmia de les Arts de Belgrad 1957-59 Fou responsable de programes musicals de la Ràdio de Belgrad i membre de l’Acadèmia Sèrbia A part de la seva activitat com a director musical, realitzà importants aportacions compositives en els gèneres simfònic, vocal, coral…

El 1618 fou nomenat mestre de música del príncep Carles, i més tard, quan aquest accedí al poder, esdevingué mestre de música del rei Des d’aquest càrrec dugué a terme alguns serveis molt allunyats de la tasca de compositor Així, per exemple, entre el 1625 i el 1628 anà a Itàlia enviat per Carles I, gran aficionat a la pintura, amb l’encàrrec de comprar quadres per a la seva collecció Lanier sobresurt com a autor de cançons i, principalment, pel fet de ser un dels primers compositors que utilitzaren l’estil declamatori italià Escriví la música de diverses mascarades amb textos de…

Estudià amb JF Zillich i HF Weisse i debutà a Breslau el 1772 Portà una vida itinerant pel nord d’Alemanya i Polònia que el dugué a visitar nombroses ciutats, entre les quals Königsberg, on estrenà l’òpera Der Kaufmann von Smirna 'El marxant de Smirna', 1773 Establert a Hamburg el 1792, els anys següents es veié obligat a reduir les seves aparicions com a cantant a causa del deteriorament progressiu de la veu Llavors se centrà en la direcció i producció d’obres escèniques al teatre d’aquesta ciutat, del qual fou codirector El 1811 es retirà a Bonn i establí una gran amistat amb l…