Resultats de la cerca
Es mostren 664 resultats
Montdragó
Platja de cala Montdragó En primer terme, restes de posidònia Posidonia oceanica acumulades per causa de l’onatge Oriol Alamany Montdragó 13, entre els principals espais naturals de Mallorca Al sud-est de l’illa de Mallorca es troba un dels conjunts de cales més bells de la costa mallorquina, conegut sota el nom genèric de Montdragó i integrat per les cales de S’Amarador i la Font de N’Alis, els calons d’En Burgit i de Sol-i-Mina, i altres entrades o llocs menors L’espai natural està format doncs per tot el litoral entre Sa Barca Trencada i la Punta des Niu de S’Aguila, i també pels…
Puiggròs

Aspecte de la vila de Puiggròs des de la part alta del turó on s’aixecava el castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al límit amb el Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Puiggròs, de 9,85 km 2 , es troba al sector del N de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell, dins la zona de paisatge urgellès Limita amb Arbeca E, les Borges Blanques S, Juneda W, i amb els municipis del Pla d’Urgell de Torregrossa NW, llevat d’un sector on hi ha un enclavament de Juneda, i Miralcamp NE La vila de Puiggròs és l’únic nucli de població agrupada del petit municipi El terme és de relleus suaus, amb petites elevacions, entre les quals cal destacar el tossal de la Sitja i el mateix nucli de Puiggròs En la part NE i S és drenat…
Perafita

Vista del poble de Perafita, al Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament s’integra en…
Monistrol de Montserrat
Monistrol de Montserrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit sud de la comarca, travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat —al seu sector oest— pel vessant nord-est del massís de Montserrat —el cim de Sant Jeroni (1.224 m) és el punt culminant del terme.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Castellbell i el Vilar, a l’E amb Vacarisses Vallès Occidental, al S amb Esparreguera i Collbató Baix Llobregat i per un punt amb el Bruc Anoia, i a l’W amb Marganell El territori és travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat al llarg del costat ponentí per la muralla pètria del vessant NE de Montserrat Tot i ésser la localitat més baixa de la comarca, comprèn dins el terme municipal un dels cims culminants del Bages Sant Jeroni 1224 m, que és punt de coincidència dels municipis de Monistrol, el Bruc i Marganell Els torrents de…
la Fuliola

La Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…
Sant Pere de Vilamarics (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de llevant, amb la capçalera, llisa, i amb una finestra a l’absis, que és l’element que més s’ha conservat F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça vora un bosc que limita amb un planell conreat, en un indret després del terme, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar Long 1°49’04” - Lat 41°39’12” Hom hi va per la carretera de Castellbell a Marganell, al quilòmetre 3,1, de la qual surt un camí, situat a mà dreta, que en un breu recorregut mena a la capella, la qual, tot i que és emboscada, és visible des del camí…
Habitacles, ermitatges i necròpolis de Seguers (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha…
Sant Pere del Pujol (Torrefeta)
Art romànic
Situació Petita església que té un absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes ECSA-E Pablo L’església de Sant Pere del Pujol és situada dalt d’un turó, prop de la masia del mateix nom, que s’emplaça en un enclavament del municipi de Torrefeta situat al N del terme municipal de Sanaüja Mapa 34-13 329 Situació 31TCG605399 S’hi arriba des de Sanaüja a través d’una pista en direcció N-E, i a uns 2 km s’agafa un desviament a mà esquerra que mena a la masia i a l’església en un recorregut d’1,5 km XSB Història La primera referència del lloc es remunta a l’any 1087, en què Miró…
Nova York, metròpoli multicultural
La ciutat de Nova York és la més diversa i la més densament poblada dels Estats Units A més de la gran heterogeneïtat que els mapes reflecteixen i que s’experimenta en la vida diària, les diferències que es manifesten en els diversos grups de població i els contactes que s’estableixen entre aquests mateixos grups creen la vitalitat i l’excitació que són pròpies d’aquesta gran ciutat Tot i que es considera que no hi ha cap grup ètnic que domini cap dels cinc barris de Manhattan –Brooklyn, Queens, el Bronx i Staten Island–, de fet la zona de Manhattan al sud de Harlem, el sud de Brooklyn i…
Montortal

Aspecte de l'església parroquial de Montortal
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de l’Alcúdia (Ribera Alta), que forma un enclavament (1,65 km2) al S del sector principal (del qual és separat pel municipi de Guadassuar), a l’esquerra del barranc de Montortal (o Sec, o de Prada), afluent del riu dels Ullals per l’esquerra.
El lloc, antic castell del terme d’Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413 fou erigit en parròquia el 1535 Li fou agregada l’antiga parròquia de Ressalany Fou centre del marquesat de Montortal L’any 1842 el poble fou agregat al municipi de l’Alcúdia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina