Resultats de la cerca
Es mostren 1333 resultats
Santa Maria de Prades
Art romànic
El primer esment de l’església parroquial de Prades es troba en la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, als habitants de Prades el 1159, on se’ls concedia el dret a edificar una església a la vila L’església de Pratis consta com a construïda el 1194, quan és una de les parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona esmentada en la butlla del papa Celestí III Els anys 1279 i 1280 el rector de Prades satisfeu 100 sous en concepte de dècima papal, una quantitat que demostra la importància de la parròquia de Prades en aquells moments L’església parroquial de Prades,…
Josep Maria Gasol i Almendros
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…
,
cavaller
Història
Posseïdor d’un cavall i armes; era obligat a servir el seu senyor per raó del feu o cavalleria que aquest li havia donat amb la condició de no exercir cap ofici mecànic.
A l’època medieval s’imposà, en un procés ja clos al segle VIII, la preponderància del combatent a cavall Els prínceps exigien el servei militar a cavall de tots els homes lliures que disposaven de cavall i armament El genet, però, necessitava una prolongada preparació per a adquirir el domini en el maneig del cavall i de les armes escut i, sobretot, la llarga i pesada llança adoptada vers el segle X, i aviat es palesà la conveniència de disposar de combatents professionals, units alhora per un contracte de fidelitat Sota l’imperi Carolingi començaren a ésser establerts en béns…
sautoret
Heràldica
Cadascun dels sautors petits i abscissos que figuren en un escut quan n’hi ha més de tres.
És un moble heràldic
les Grans Planes
Regió dels EUA, estesa des de l’escut canadenc fins a la plana costanera del golf de Mèxic.
A l’W limita amb les muntanyes Rocalloses, on assoleix la màxima altitud 2 000 m, i a l’E amb la regió de les praderes i la plana alluvial del Mississipí Geològicament és formada per esquists, argiles i sorres sedimentàries amb algun dipòsit glacial El clima és àrid, amb un màxim de precipitació a la primavera Els rius principals que la travessen són el Missouri, l’Arkansas i el Colorado de Texas Hi ha jaciments d’or, hulla, lignit i petroli La ciutat més important és Denver
senyal
Heràldica
Insígnia o marca d’un país, una família o un ens quan no és inclòs dins l’escut.
escac

Banda d’escacs
Casella o quadre d’un tauler d’escacs, de dames, etc, d’un escut o peça escacats, etc.
dentadura

Dentadura
Heràldica
Fila de dents d’angles aguts al llarg de l’escut i tocant-ne la vora interior superior.
vestit | vestida

vestit
Heràldica
Dit de l’escut que resulta de la unió de la meitat superior del capat-alçat i la meitat inferior del calçat-abaixat i que forma, així, un gran losange els quatre angles del qual toquen la vora de l’escut.
Arrodonint els costats de l’esmentat losange hom obté el vestit en oval vestit en oval El camper sempre és l’espai que resta dins el losange o l’oval, i és, alhora, el que és vestit de l’esmalt corresponent
Els símbols
La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina