Resultats de la cerca
Es mostren 3022 resultats
Eusebi Colomer i Pous
Filosofia
Filòsof.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1941 Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia 1957 amb la tesi Nikolaus von Kues und Raimund Llull Berlín 1961 Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, de Magister i de Schola Lullistica S’interessà especialment per les relacions entre el pensament català i l’europeu del període de transició entre l’edat mitjana i el Renaixement Fou especialista també en Teilhard de Chardin i es dedicà als problemes de frontera entre la teologia i la filosofia…
Magí Verdaguer i Callís
Filosofia
Literatura
Humanista.
Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba…
,
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista…
,
positivisme lògic
Filosofia
Corrent filosòfic, originat al cercle de Viena i exponent més destacat del neopositivisme
.
Rep també el nom d' empirisme lògic i és conegut àdhuc amb el de filosofia analítica
facultat
Filosofia
En la filosofia escolàstica, poder d’obrar (habilitas ad agendum); es contraposa a propietat (habilitas ad patiendum).
disputar
Tenir, dues persones o més, una discussió sobre un punt de teologia, de filosofia, de moral, etc.
Mādhyamika
Escola filosòfica del budisme fundada al s II per Nāgārjuna.
D’orientació nihilista, la seva filosofia es basa en l’afirmació de la vacuïtat de les coses
principi de continuïtat
Filosofia
Enunciat que afirma que qualsevol canvi en la realitat natural del món s’esdevé d’una manera gradual.
N'és la formulació tradicional el principi natura non facit saltus, que és fonamental en la filosofia de Leibniz
estructuralisme
Filosofia
Mètode emprat modernament en les anomenades ciències socials i que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un sistema, a partir dels elements del qual hom pot conèixer llur natura i funcionament al marge del seu desenvolupament en el temps o dels aspectes històrics (enfocament sincrònic per oposició a diacrònic).
Aplicat originàriament a la lingüística, passà després a la filosofia, la història, la psicologia, l’antropologia i altres ciències humanes
Francesc Feu
Metge.
Doctor en filosofia i medicina, publicà un Medicum prognosticum 1676 i un Romance , dedicat a Joan Josep d’Àustria 1677
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina