Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
El que cal saber de la diverticulosi
Patologia humana
La diverticulosi constitueix una afecció de l’intestí gros caracteritzada per la presència de nombroses dilatacions en forma de globus o sac, que es dóna amb molta freqüència en persones de més de quaranta anys d’edat i que en general es manté asimptomàtica durant tota la vida En algunes persones la diverticulosi es manifesta amb episodis periòdics de diarrea o restrenyiment i dolor abdominal La diverticulitis, és a dir, la inflamació i la infecció dels divertides, constitueix una complicació freqüent en el cas de diverticulosi, que generalment remet amb el tractament adequat,…
El que cal saber de l’hallux valgus i el galindó
Patologia humana
L’ hallux valgus és una deformació de l’avantpeu consistent en la desviació del dit gros cap a la vora exterior del peu Sovint, l’ hallux valgus s’acompanya d’una altra deformació, el galindó, una prominència formada a prop de l’arrel del dit gros, i que accentua la desviació que l’ hallux valgus comporta La prevenció de l’ hallux valgus és senzilla, ja que en general és causat per la utilització d’unes sabates que comprimeixen l’avantpeu, per exemple quan el calçat és molt estret, ajustat i de taló alt Convé fer servir sabates de puntera ampla, pell flexible i de…
peixet de plata
Entomologia
Gènere de tisanurs de l’ordre dels lepismoïdeus, de la família dels lepismàtids.
Són insectes intermedis entre els pterigots i els apterigots Tenen un cos aplanat i un tòrax més gros que l’abdomen Són recoberts d’escates brillants, fet al qual deuen llur nom vulgar Tenen els ulls reduïts o inexistents La longitud total oscilla entre 1 i 2 cm Tenen una àmplia distribució a tot el planeta, a excepció de les zones més septentrionals De costums lucífugs, les espècies domèstiques, com Lisaccharina, acostumen a viure darrere els llibres, dels quals s’alimenten
paràsit
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 45 a 58 cm, que tenen la base superior del bec coberta de cera carnosa, els peus amples, ben palmejats, i els dits amb ungles fortes i corbes.
Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània
zeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis.
Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper
albatros
Ornitologia
Gènere d’ocells oceànics (els més grans de tots) de la família dels diomedeids, l’envergadura dels quals arriba a atènyer els 3,5 m.
Tenen el cos robust, el bec llarg i fort, i la cua curta llurs ales, llargues, estretes i corbades, són adaptades al vol potent Planen aprofitant els corrents d’aire i solament van a terra en temps de reproducció Les parades nupcials són complexes a la tardor, ponen un únic ou, gros i ovalat Els petits, nidòfils, són nodrits amb les regurgitacions estomacals dels pares els adults s’alimenten de peixos i cefalòpodes Migradors remarcables, sobrevolen els oceans de l’hemisferi sud
cortinari

cortinari metzinós
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de fongs d’aspecte variable, de la família de les cortinariàcies, capell viscós o sec, amb el marge reunit a la cama (que és cilíndrica o bulbosa) per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, que són sempre de color ferruginós i poc o molt verrucoses.
Bé que és extremament ric en espècies, l’única apreciada com a comestible és el cortinari gros C praestans , bolet massís i carnós, de capell bru fosc El petit cortinari metzinós C orellanus , de tonalitats vermelloses, és considerat tòxic i mortal S’ha d’anar amb compte de no confondre cap d’aquestes espècies de cortinaris amb les cames de perdiu Chroogomphus rutilus i semblants que, a diferència d’aquests, tenen el barret viscós o humit i les làmines també fosques, però clarament decurrents
Societat Catalana d’Estudis Litúrgics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1969 amb la finalitat d’estudiar la tradició litúrgica a les terres catalanes.
N’han estat presidents Josep Vives 1978 i Alexandre Olivar, el qual fou succeït el 2003 per Miquel dels Sants Gros i Pujol Miquel Coll i Alentorn hi fou el delegat de l’Institut Posteriorment el càrrec l’ocupà Marc Mayer El 1991 en foren aprovats els estatuts Publica treballs d’investigació, des del 1977, a la collecció Miscellània Litúrgica Catalana També destaca l’obra Biblioteca Litúrgica Catalana , consistent en una reproducció facsímil de l’ Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501 , amb una introducció d’Amadeu J Soberanas
barqueta
Zoologia
Gènere de cnidaris
marins, de l’ordre dels sifonòfors, pelàgics i colonials.
El gastrozooide central és gros i és proveït d’un pneumatòfor blavós, que fa d’1 a 5 cm i consta d’un disc pla, subellíptic, amb un relleu triangular que s’aixeca obliquament sobre la cara superior i forma una mena de vela La superfície inferior del disc, que és l’estoló, és portadora d’una sèrie de gonozooides disposats concèntricament i de dactilozooides externs La respiració de les barquetes és aèria l’aire entra pel pneumatòfor i passa a la cavitat gastrovascular No són urticants
amhara
Etnologia
Individu d’un poble abissini dominant a Etiòpia.
Presenta els caràcters físics dels etiòpids Habita la part central i septentrional de l’altiplà, principalment les províncies de Shewa, Gojam i Begemdir És un poble d’agricultors mill, blat i llegums d’arada amb rella de ferro i de ramaders de bestiar gros i petit Parlen una llengua semítica, l’amhàric Els amhares pròpiament dits són uns 7 000 000 d’habitants Són cristians monofisites Hom dóna també el nom d’amhares al conjunt format pels amhares, els tigres, els tigrinyes i els hararis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina