Resultats de la cerca
Es mostren 989 resultats
psíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones petites amb un dimorfisme sexual accentuat, que culmina en les nombroses espècies que tenen femelles àpteres i fins i tot algunes d’àpodes.
Són de vol diürn o crepuscular amb moltes escates transformades en pèls de colors apagats no tenen ni espiritrompa ni palps Les erugues i les crisàlides són també inconfusibles, ja que solen recobrir-se de fragments vegetals i d’altres materials les femelles, en néixer, acostumen a romandre dins aquest embolcall des del qual atreuen el mascle amb la secreció d’una feromona Algunes espècies, però, són partenogenètiques, fenomen extraordinari en els lepidòpters Del miler d’espècies conegudes, a Europa n'habiten unes 150
bamileké
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantúida dels altiplans del Camerun Occidental, que formen el País Bamileké, amb capital a Dschong.
Són d’origen i de cultura comuns Els bamilekés uns 500 000 individus es dediquen principalment a l’agricultura mill, blat de moro, cacauets en petits camps encerclats Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricació de terrissa Habiten en petits poblats d’altes cases quadrangulars de coberta piramidal La família és patriarcal polígina, i són de religió musulmana Constitueixen un dels pobles més importants del Camerun, i es dediquen principalment al comerç en diverses regions de l’estat, fora de llur país d’origen
vivèrrids

Mangosta ratllada (Mungos mungo)
© Xevi Varela
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels carnívors i del subordre dels fissípedes, de mida petita, semidigitígrads i amb cinc dits a cada extremitat.
És molt característica la presència de glàndules odoríferes al voltant de l’anus Conserven una sèrie de característiques primitives, com ara el crani, llarg, el cervell, petit, i les potes, curtes De repartició reduïda a les zones tropicals i temperades de tot el món, llevat del continent americà, ocupen ecològicament la posició que més cap al nord tenen els mustèlids A Europa, només hi habiten la geneta Genetta genetta , comuna als Països Catalans, i un icnèumon, l' Herpestes ichneum , present al sud-oest de la península Ibèrica
tricòpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, de cos allargat i de colors poc vistosos.
Les potes, llargues, acaben en dues ungles, entre les quals hi ha un anell adhesiu els tarsos tenen cinc artells, i l’abdomen és allargat i de deu segments, sovint amb cercs abdominals tenen dos parells d’ales membranoses, cobertes de pèls i escates, aparell bucal llepador xuclador i antenes filiformes Les larves, generalment aquàtiques, són depredadores i fitòfagues, i viuen en uns estoigs construïts de diversos materials units per fils de seda La majoria habiten aigües dolces, però n'hi ha d’aigües salobres i marines
traquilins
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous integrat per espècies que presenten només organització de medusa.
Les meduses dels traquilins anomenades traquimeduses, relativament grosses amb relació a les dels altres hidrozous, són hidromeduses, és a dir, amb vel, proveïdes de tentacles, amb estatocists i gònades a la base de la cavitat gàstrica Habiten generalment a les aigües marines, però també n'hi ha d’aigua dolça, tant de rius com de llacs, com Limnocnida tanganicae , del llac Tanganyika Algunes espècies dels gèneres Plindias i Geryonia , de 3-8 cm de diàmetre, planctòniques i transparents, són comunes a les aigües marines dels Països Catalans
lemuroïdeus
Zoologia
Grup de primats de l’ordre dels lemuriformes que, amb categoria d’infraordre, inclou les famílies dels lemúrids, els índrids i els daubentònids.
D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar
es Camp Redó
Barri del Districte Nord de la ciutat de Palma (Mallorca).
Situat al nord del centre històric de la ciutat, entre els carrers d’Alfons el Magnànim i General Riera, limita amb el barris de Bons Aires i Cas Capiscol Visqué un gran creixement amb l’onada migratòria posterior als anys cinquanta, fet que n’augmentà molt la densitat Té una població variada i de diferents nivells econòmics Dins d’aquest barri hi ha el nucli de Corea, format per habitatges petits i degradats que habiten famílies pobres i que s’han intentat rehabilitar diverses vegades
boids
Herpetologia
Família de rèptils ofidis.
Comprèn serps molt primitives, de grans dimensions les més grosses existents actualment, corpulència i força, caracteritzades pel fet de posseir vestigis d’extremitats posteriors atrofiades, visibles exteriorment en forma de petits esperons a ambdós costats de la cloaca Són àglifes i no verinoses per a l’home Posseeixen dos pulmons bastant desenvolupats Tenen costums arborícoles, aquàtics o excavadors Aquest grup s’originà al principi de l’era terciària, i comprèn les boes i els pitons, que habiten les regions tropicals i subtropicals d’arreu del món
crisopa
Entomologia
Insecte de l’ordre dels neuròpters, de la família dels crisòpids, que fa uns 2 cm, proveït d’ales grosses, transparents, molt nervades, i coloracions verdes o groguenques molt vistoses.
Té els ulls hemisfèrics, composts i prominents, del color del coure o verd daurat Sobre el tòrax duu les glàndules secretores d’un líquid pudent amb el qual es defensa dels enemics És un insecte beneficiós perquè ataca els afídids i molts altres paràsits de les plantes les larves s’alimenten de pugó N'hi ha aproximadament un miler d’espècies repartides per tot el món excepte a Nova Zelanda, vint de les quals habiten als països que envolten la Mediterrània Chrysopa carnea, Chrysopa perla , etc
Toxocariasi
Patologia humana
La toxocariasi és una parasitosi provocada per algunes espècies de cucs que habiten normalment al budell de gossos i gats i que, accidentalment, poden arribar a infectar l’ésser humà, en qui causen la formació de granulomes, o petits tumors de teixit cicatricial i inflamatori, en diversos teixits interns Els agents etiològics més freqüents de la toxocariasi són Toxocara canis i Toxocara cati , que en la forma adulta habiten al budell del gos i del gat, respectivament, i que poden assolir uns 10 cm de longitud Els paràsits adults ponen ous que s’eliminen amb les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina