Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Hugo van der Goes
Pintura
Pintor flamenc de l’escola de Gant.
La seva producció, plenament de temàtica religiosa, presenta, però, al costat d’un cert misticisme, el gust per la sensibilitat, que es manifesta en el trencament de les figures i en la precisió en la descripció de tota mena de detalls i d’elements La seva obra més important és el tríptic de l' Adoració dels Pastors 1474-75, realitzat a Bruges per encàrrec de Tommaso Portinari La part central, l’adoració, segueix una composició basada en les fonts literàries de les Revelacions de santa Brígida de Suècia A les portes, hi ha representats els donants Aquesta obra, installada a l’església…
Léon Gambetta

León Gambetta
© Fototeca.cat
Història
Polític francès.
Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875 Presidí la cambra…
João Cabral de Melo Neto
Literatura
Poeta brasiler.
Diplomàtic de carrera, fou durant molts anys cònsol a Barcelona Iniciat en la poesia hermètica a Pedra do sono 1942 i O engenheiro 1945, evolucionà cap a l’expressió de la problemàtica socioeconòmica del nord-est brasiler, la qual cosa el convertí en el poeta de més ressonància al seu país Cal destacar Quaderna 1960, Dois parlamentos 1961 i Educação pela pedra 1966, Agrestes 1985 i Crime na Calle Relator 1987 Conreà també el teatre d’inspiració popular Morte e vida severina , 1956, l’assaig Joan Miró , 1950, publicat a Barcelona, i el llibre de records Paisagens com figuras 1955, sobre la…
Bernhard Bolzano
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic txec d’origen italià.
Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de sèries, etc Les…
Joan Eixemeno
Història
Política
Cristianisme
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí segurament en la…
Hans Carossa
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Metge, exercí la professió a Passau, Nuremberg i Munic Aquesta experiència influí directament sobre les seves novelles Doktor Bürgers Ende ‘La fi del doctor Bürger’, 1913 i Der Arzt Gion ‘El metge Gion’, 1931 Són obres autobiogràfiques Eine Kindheit ‘Una infantesa’, 1922, Verwandlungen einer Jugend ‘Transformacions d’una joventut’, 1928, Führung und Geleit ‘Guiatge i companyia’, 1933, Geheimnisse des reifen Lebens ‘Secrets de la vida madura’ 1936 i Das Jahr der schönen Täuschungen ‘L’any dels bells enganys’ 1941 Els llibres Rumänisches Tagenbuch ‘Dietari romanès’, 1924 i…
ibn ‘Arabī
Filosofia
Filòsof i místic andalusí.
Residí en nombroses poblacions de l’Àndalus, del Magrib i d’Orient Escriptor molt prolífic, la seva obra més notable és al-Futūḥat al-Makkiyya , on exposa la seva filosofia i explica com li fou revelada Accentuava la separació entre Déu i els éssers creats, però admetia la possibilitat d’una ascensió mística, “viatge” que exposà a la Tuḥfat al-safara ilā haḍrat al-barara La seva mística respon a un monisme existencialista, doctrina immanentista que arriba a l’extrem de considerar indiferent qualsevol religió opinió per la qual sovint fou considerat heretge Es destacà especialment en l’…
Marianna d’Àustria
Història
Reina (1649-65) i regent (1665-77) de Castella i de Catalunya-Aragó.
Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que la feia…
Sa‘dī
Literatura
Poeta persa.
Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics en prosa i de…
Marina Timofejevna Semjonova
Dansa i ball
Ballarina russa.
Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina