Resultats de la cerca

Metge, exercí la professió a Passau, Nuremberg i Munic Aquesta experiència influí directament sobre les seves novelles Doktor Bürgers Ende ‘La fi del doctor Bürger’, 1913 i Der Arzt Gion ‘El metge Gion’, 1931 Són obres autobiogràfiques Eine Kindheit ‘Una infantesa’, 1922, Verwandlungen einer Jugend ‘Transformacions d’una joventut’, 1928, Führung und Geleit ‘Guiatge i companyia’, 1933, Geheimnisse des reifen Lebens ‘Secrets de la vida madura’ 1936 i Das Jahr der schönen Täuschungen ‘L’any dels bells enganys’ 1941 Els llibres Rumänisches Tagenbuch ‘Dietari romanès’, 1924 i…

Diplomàtic de carrera, fou durant molts anys cònsol a Barcelona Iniciat en la poesia hermètica a Pedra do sono 1942 i O engenheiro 1945, evolucionà cap a l’expressió de la problemàtica socioeconòmica del nord-est brasiler, la qual cosa el convertí en el poeta de més ressonància al seu país Cal destacar Quaderna 1960, Dois parlamentos 1961 i Educação pela pedra 1966, Agrestes 1985 i Crime na Calle Relator 1987 Conreà també el teatre d’inspiració popular Morte e vida severina , 1956, l’assaig Joan Miró , 1950, publicat a Barcelona, i el llibre de records Paisagens com figuras 1955, sobre la…

Sacerdot catòlic i professor de filosofia de la religió a Praga 1805-20, hagué d’abandonar la càtedra per les seves tendències racionalistes Oposat a l’idealisme kantià, volgué desenvolupar una filosofia científica amb la seva concepció de la lògica com a estudi de les “proposicions com a tals” o en elles mateixes ‘Sätze an sich’ en tant que quelcom objectiu, i amb la seva contribució a la fonamentació de les matemàtiques Féu estudis de les paradoxes de l’infinit descobertes per ell i formulades clàssicament per Georg Cantor Treballà també en funcions reals, convergència de sèries, etc Les…

Es formà a la Universitat de Colúmbia, i estudià cant i art dramàtic Exercí com a cantant i actor en el camp teatral i també en diversos programes televisius Fou crític i editor de la revista "High Fidelity" 1959-69 i, establert a Nova York, feu de crític musical per al "Financial Times" londinenc 1962-69, a més de collaborar en altres publicacions angleses i nord-americanes El 1970 fou nomenat editor assessor del "Musical Newsletter" i el 1978 publicà la guia crítica The Complete Operas of Mozart , a Nova York Interessat especialment per l’òpera, la seva formació com a intèrpret influí…

Era un esclau manumès de l’emperador Adrià, que el protegí i el posà al seu servei com a músic i poeta líric Després de la mort d’Adrià, passà al servei d’Antoní Pius De les obres que li són atribuïdes, destaquen un panegíric a Antínous -un fidel esclau d’Adrià-, un himne al sol, un altre a Callíope -musa de la poesia èpica- i un tercer a Nèmesi, a més de dos epigrames Tots aquests poemes tenen un gran interès perquè són acompanyats de la notació del cant amb què han de ser interpretats Aquest cant es caracteritza per l’ús del sistema diatònic, el mode lidi i la imitació de l’accentuació oral…

Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els trets dels…

En la controvertida cronologia de les obres de Plató, El banquet és una de les més sòlidament assignades al “període de maduresa” de l’autor, quan ja tenia plenament concebuda i estructurada la doctrina de les idees, i abans de l’etapa de revisió crítica i de plantejament de problemes interns El banquet aborda aquesta doctrina des d’un angle psicològic Conté una sèrie de discursos de diversos personatges del segle de Pèricles, i de Sòcrates, i el tema central és l’amor, la recerca eròtica d’una bellesa que hom anhela Per a satisfer aquest anhel, cal dirigir-lo a la bellesa en si o bellesa…

Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics en prosa i de…

La seva producció, plenament de temàtica religiosa, presenta, però, al costat d’un cert misticisme, el gust per la sensibilitat, que es manifesta en el trencament de les figures i en la precisió en la descripció de tota mena de detalls i d’elements La seva obra més important és el tríptic de l' Adoració dels Pastors 1474-75, realitzat a Bruges per encàrrec de Tommaso Portinari La part central, l’adoració, segueix una composició basada en les fonts literàries de les Revelacions de santa Brígida de Suècia A les portes, hi ha representats els donants Aquesta obra, installada a l’església…

Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875 Presidí la cambra…