Resultats de la cerca
Es mostren 2030 resultats
Miguel Almereyda

Miguel Almereyda
Història
Periodisme
Política
Pseudònim del periodista i militant anarquista Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés.
De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut…
Clément Ader
Aeronàutica
Enginyer mecànic llenguadocià, considerat el pare de l’aviació.
L’any 1866 installà un taller on construí un aparell, al qual donà el nom genèric d’ avió i l’específic d’ Éole Impulsat per un motor de vapor, l’ Éole s’elevà i recorregué uns 50 m el dia 9 d’octubre de 1890 Les proves oficials se celebraren el 14 d’octubre de 1897 al camp de Satory Versalles, on l’aparell aconseguí de rodar 60 m i de recórrer uns 150 m en successius vols curts i 300 m en ple aire És autor d’ Aviation militaire 1909, Avionnerie militaire 1912 i La première étape de l'aviation militaire en France 1915
Joan Coma i Cros
Joan Coma i Cros
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Fabricant.
Continuà el negoci de compravenda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell a partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats installà una filatura a Rosselló Segrià i una fàbrica de teixits a Salt Gironès, per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu El 1936 es refugià a París, on morí L’empresa perdura en la mateixa família sota el…
Daniel Cohn-Bendit
Política
Anarquista francès d’origen alemany.
Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…
Manuel Henrich i Girona

Manuel Henrich i Girona
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Política
Edició
Impressor i polític.
Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou…
Luciano Vida
Altres esports de combat
Mestre de taitxí.
L’any 2000 s’installà a Barcelona i començà fent classes al parc Sapiens de Montjuïc El 2006 s’especialitzà en taitxí guiat pel mestre Chen Bing Seguidament, el 2007 es fundà la Chen Xiaowang World Taiji Quan Association Spain, de la qual fou elegit president El mestre Chen Xiaowang el feu el seu deixeble, és a dir, representant de la 20a generació de l’estil txen del seu llinatge El 2008 seguí l’aprenentatge sota el guiatge del mestre Gianfranco Pace D’altra banda, fou el fundador del CE Chen Taichi Vida de Rubí, on imparteix classes de taitxí, txikung, kungfu i defensa personal
Gimnàs Espanyol
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis…
Maricel
Edifici del Maricel de Sitges
© Fototeca.cat
Museu
Museu de Sitges.
Fou iniciat per Charles Deering , en comprar, el 1910, l’antic hospital de la vila amb la intenció de convertir-lo en residència museu Dirigí les obres Miquel Utrillo , que en féu un dels exemples més complets d’arquitectura noucentista El 1921, per desavinences amb Utrillo, Deering s’emporta les colleccions d’art del museu El 1932 Joaquim Folch i Torres llogà als descendents de Deering el Palau de Maricel per tal de convertir-lo en una ampliació del Cau Ferrat, El i expandir-ne les colleccions artístiques El 1933 installà la Collecció de forja de…
Guillem Oliver i Salvà
Economia
Història
Home d’empresa i polític.
De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…
,
La Pensilvània de Joan Vilella
Al final del segle XX resulta natural parlar de la refinería de petroli de Tarragona, referint-nos a la que s’hi establí l’any 1974, en el terme municipal de la Pobla de Mafumet Però els catalans del final del segle XIX també parlaven amb naturalitat de la refineria de petroli de Tarragona, referint-se a la que hi tenia la companyia reusenca Joan Vilella i Companyia Joan Vilella i Llauradó fou comerciant, industrial i polític El 1879 creà la societat Joan Vilella i Companyia que donà origen a una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina