Resultats de la cerca
Es mostren 1211 resultats
Yazılıkaya

Representacions de divinitats hitites a Yazılıkaya, Turquia
© Corel / Fototeca.cat
Santuari
Nom turc (‘roca inscrita’) de l’antic santuari hitita situat al NE de Boǧazköy (Anatòlia), a 2 km.
Bastit entre roques, és constituït per dues cambres naturals, obertes per dalt, comunicades per galeries al davant hi ha les ruïnes d’un altre temple Les galeries són adornades amb relleus l’una mostra dues llargues processons de divinitats, i l’altra presenta el rei Tudhaliaš IV abraçat pel déu de la tempesta Bastit durant el darrer període hitita segle XIII aC, consagrà el culte oficial, molt influït per la religió dels hurrites Prop del santuari hi ha el jaciment arqueològic més important del regne frigi, conegut per ciutat de Mides Midas Shehri, que comprèn les restes d’una…
el Capelló
Jaciment arqueològic
Jaciment paleontològic
Cinglera
Cinglera del municipi de Capellades (Anoia) que conforma un conjunt arqueològic.
Ocupa una superfície de 48788 m 2 que inclou disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del bronze l’ abric Romaní , la cova dels Degotalls, la cova de la Miranda, la cova d’en Sellarès, l’estació Agut, la balma de la Costa de Cal Manel, la cova del Pau Antón, la balma dels Pinyons, la cova d’Antoni Zuleta, la cova de Lluís M Vidal, la cova del Simeó, la cova de Cal Ferrer, l’abric de la Consagració, el jaciment del camí del Pont del Bisbe, la cova de Matías Pallarès, la cova del Paranò i la cova d’en Jaume Forcada…
Masos de Galzeran
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de la Febró (Baix Camp).
Formada per cinc masies, actualment arruïnades, és esmentada ja el 1728 El mas més important dels que resten és el Mas dels Frares, una pedra del qual porta la data de 1762, encara que ja és esmentat el 1641 Es tracta d’una antiga granja d’Escaladei restaurada per Evarist Fàbregas, que fou integrada al campament militar de Los Castillejos, inaugurat el 1950 i tancat el 2001, en terres d’Arbolí, la Mussara municipi de Vilaplana i la Febró També se’ls coneix com Masos del Po Prop del lloc, es descobrí un jaciment del Neolític on es trobaren tres destrals de basalt pràcticament…
puig de sa Morisca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic del terme municipal de Calvià (Mallorca).
El jaciment és situat damunt d’un turó a la cala de Santa Ponça Un primer assentament, datat dels s VIII-VII aC, se situà en un coll entre dos petits cims del puig, protegit per dos trams de muralla que s’estenien de cim a cim Al s VI aC es bastí un recinte emmurallat en el cim mateix, dotat de quatre torres semicirculars La proximitat a la mar devia facilitar els intercanvis comercials, i les nombroses troballes de ceràmiques ebusitanes mostren que mantingué una intensa relació amb l’Eivissa púnica, sobretot al s IV aC, en què devia ésser un dels assentaments talaiòtics més…
cova de Blombos
Cova situada a la República de Sud-àfrica, a uns 320 km de Ciutat del Cap.
Durant el Paleolític mitjà, fa uns 90000-70000 anys, fou ocupada per una població d’humans anatòmicament moderns Les restes que hi han estat recuperades donen els més antics testimonis de comportaments característics d’aquesta espècie El més notable és la presència de diversos fragments de roca d’ocre, que devia ser utilitzada per a pintar probablement els cossos, un dels quals, a més, era decorat amb esquemes geomètrics elaborats Això suggereix la capacitat per al pensament abstracte i el llenguatge simbòlic, i es tracta, en tot cas, de la més antiga manifestació artística coneguda, uns…
Vicenç Baldellou i Martínez
Arqueologia
Història
Arqueòleg i museògraf.
Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i també les…
Neuquén
Divisió administrativa
Província de l’W de l’Argentina, fronterera amb Xile, situada al massís paleozoic de la Patagònia.
La capital és Neuquén 90 089 h 1980 Els Andes, que la voregen per l’W, no assoleixen altituds elevades en aquest sector, bé que el glacialisme és important i hi ha bastants llacs d’aquest origen el de Nahuel-Huapí fou declarat parc nacional El clima és temperat fred i bastant sec Els rius principals són el Neuquén i el Limay, que pertanyen a la conca del Negro L’economia es basa fonamentalment en la ramaderia de llana La majoria de les terres útils són ocupades per prats Els conreus principals són de cereals i arbres fruiters, especialment pereres És important l’explotació…
Torre Marata
Gran casal d’estil gòtic tardà, documentat el 1287, del municipi de Maçanet de la Selva (Selva).
L’edifici actual, d’obra rústega amb cantoneres de carreus, matacà damunt la porta, espitlleres i finestrals gòtics geminats, sembla datar del segle XV El 1924 sofrí greus desperfectes a causa d’un incendi i actualment hom pot reconèixer la part reconstruïda per la diferència de color dels materials L’ocupació humana en època prehistòrica en aquesta contrada es fa palesa en les nombroses restes lítiques trobades per Francesc Riuró el 1948 en un turó prop de l’hostal de Cal Coix, estació de superfície que hom ha suposat de l’Eneolític i on s’han trobat també fragments de ceràmica senzilla d’…
Manfred Osman Korfmann
Arqueologia
Arqueòleg alemany.
Féu estudis d’anatomia, de prehistòria i d’història antiga a la Universitat Americana de Beirut i a la Universitat de Frankfurt, on es llicencià 1970 i fou docent El 1982 obtingué una càtedra de prehistòria i història antiga a la Universitat de Tübingen Baden-Württemberg Des del 1988 fins que morí, dirigí les excavacions arqueològiques a Troia, contribuint decisivament a la creació d’un parc històric nacional entorn d’aquests vestigis arqueològics 1996 i a la declaració del jaciment com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco 1998 Fou autor de diversos estudis que donaven a…
poblat de Sant Jaume-Mas d’en Serrà
Poblat de la primera edat del ferro del terme municipal d’Alcanar (Montsià).
El jaciment és situat damunt d’una petita elevació de 224 m d’alçada a l’extrem meridional de la serra del Montsià Les excavacions realitzades des del 1997 indiquen que fou ocupat entre la segona meitat del s VII aC i el primer quart del s VI aC, moment en què fou destruït de manera violenta Malgrat la seva petita superfície 570 m 2 , estava protegit per una muralla –dotada d’almenys una torre–, a la qual s’adossaven interiorment diverses construccions Ha lliurat un gran nombre d’importacions fenícies, sobretot àmfores procedents de l’àrea de l’estret de Gibraltar, i objectes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina