Resultats de la cerca

Es crià a Detroit i, encara adolescent, tocà amb Kenny Burrell Un cop a Nova York, el 1955, Miles Davis l’incorporà al seu conjunt, on romangué fins el 1962 i participà en tots els enregistraments del trompetista Parallelament, gravà alguns discos en nom propi, com ara Bass on Top 1957, però sobretot participà en una llarga llista d’enregistraments acompanyant els millors músics del període Després de deixar Davis, tocà uns quants anys en el trio de Wynton Kelly, tot i que la seva activitat anà minvant per motius de salut Fou un dels contrabaixistes més importants de la seva generació Tocava…

Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J Haydn El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions canòniques En la…

Nascut en una família dedicada a la música, aprengué a tocar diversos instruments L’any 1943 entrà com a contrabaixista en l’orquestra de Charlie Barnet Després formà part, amb Dizzy Gillespie, d’un dels grups pioners del be-bop Gravà amb Coleman Hawkins, i causà impressió amb el seu solo en The Man I Love 1943, on mostrà la influència rebuda de Jimmy Blanton i el fraseig proper al dels instruments de vent Treballà en diferents orquestres, inclosa la de Duke Ellington Tocà també el violoncel, afinat com el contrabaix -per quartes- i amb pizzicato Els anys cinquanta organitzà una big-band i…

Fill del compositor Jean-Baptiste-Louis Guiraud, estudià al Conservatori de París juntament amb G Bizet El 1859 guanyà el Premi de Roma Compongué òperes, música per al teatre i algunes obres per a orquestra, com l' Overture d’Arteveld , opus 10 1882 Fou professor d’harmonia i acompanyament al Conservatori de París des del 1876, i de composició des del 1880 fins a la seva mort És conegut per la seva relació amb altres músics, com Bizet feu la que, actualment, es coneix com a Suite núm 2 de L’Arlésienne i J Offenbach orquestrà els Les contes d’Hoffmann Fou professor de composició de C Debussy…

Nascuda en una família de músics, debutà a Mont-real a l’edat de nou anys com a pianista i cantant Més tard es traslladà amb la seva família a Nova York, on dirigí el cor de la catedral de Sant Josep d’Albany Posteriorment estudià a París i Milà i debutà com a cantant d’òpera a Messina amb La sonnambula Del 1872 al 1896 cantà al Covent Garden de Londres, i combinà les seves actuacions a teatres de Moscou, Sant Petersburg, els Estats Units, Alemanya, París, Brusselles o Milà Ch Gounod escrigué per a ella l’oratori Mors et Vita Es retirà dels escenaris operístics el 1896 i del…

El seu pare havia estat un músic aficionat que seguí la carrera militar a cavalleria, i que convertí casa seva en un saló freqüentat per músics i intellectuals L’obra d’A Titov és majoritàriament música escènica, força influïda pel model mozartià, però amb un marcat caràcter nacional Desoint els consells paterns de procurar-se un ofici musical, Nikolaj Titov obtingué, també, una plaça de militar, que ocupà fins la seva jubilació Amb tot, a dinou anys ja havia compost la primera cançó, i n’arribà a escriure unes seixanta, en un estil senzill i captivador, cosa que li valgué el…

Probablement rebé les primeres lliçons de música del seu pare, organista de la catedral de Winchester Durant la guerra civil fou un dels músics adscrits a la cort de Carles I a Oxford El 1648 es graduà com a batxiller en arts i en 1652-54 feu de capellà al Magdalen College El 1664 fou nomenat organista del New College d’Oxford Compongué música vocal profana i religiosa Tenen especial importància les seves Songs and Ayres 1668, tant per la qualitat de la música com pel fet de ser un dels primers cançoners apareguts a Anglaterra després de la restauració de la monarquia La seva…

La seva infantesa transcorregué a Roma, on el seu pare serví el príncep Orsini El 1719 anà a Darmstadt i hi estigué al servei del landgravi Ernst Ludwig per un període de cinc anys, fins que fou cridat a Stuttgart per tal de formar part de l’orquestra de la cort de Württemberg A partir del 1742 s’establí a Mannheim, on obtingué el nomenament de konzertmeister de l’orquestra de la cort De la seva activitat com a compositor se’n sap ben poc, però les dues obres que han estat conservades -un concert i una sonata- denoten una decidida inclinació cap a un estil barroquitzant Alguns dels seus…

A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill…

Es guanyà el càrrec de superintendent de música del comte d’Artois, gràcies a la composició del llibret i de la música de l' opéra-comique La Sorcière par hasarde 1768 Desenvolupà diverses activitats musicals crític al "Journal de musique", "Mercure de France" i moltes altres publicacions periòdiques editor del Calendrier musical universal traductor d’òperes italianes i del tractat Musico prattico de Francesco Azopardi, i llibretista d’òperes d’A Salieri, G Paisiello, A Sacchini i altres Escriví, sol o en collaboració amb altres músics, diversos llibres i tractats musicals,…