Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
transferrina
Bioquímica
β-Globulina de pes molecular 90000 que actua en el plasma com a vehicle del ferro trivalent.
En clínica humana hom utilitza l' índex de saturació de la transferrina, la disminució del qual indica eritropoesi ferropènica, i l’augment, anèmies sideroacrèstiques, pernicioses, etc
electró aparellat
Física
Cadascun dels electrons que, juntament amb un altre de spin oposat, ocupa un orbital atòmic o molecular.
espectre de vibració
Física
Espectre molecular que resulta de transicions entre els estats de vibració de les molècules d’una substància.
espectre de rotació
Física
Espectre molecular que resulta de transicions entre els estats de rotació de les molècules d’una substància.
hidrogenació
Química
Reacció que s’esdevé entre l’hidrogen molecular i un compost orgànic en presència d’un catalitzador.
Hom pot diferenciar-ne dos tipus la d’addició o de saturació , en la qual l’hidrogen s’afegeix a un doble o triple enllaç sense trencar-lo, i la destructiva o hidrogenòlisi Els composts acetilènics fixen amb facilitat dues molècules d’hidrogen en presència d’un catalitzador, i els composts carbonilats, com els aldehids i les cetones, són reduïts amb facilitat a l’alcohol corresponent La hidrogenació catalítica és la producció de combustibles líquids per hidrogenòlisi del carbó Fou emprada durant la Segona Guerra Mundial i té aplicació en l’obtenció de l’alcohol metílic i margarines, i en la…
orbital sigma
Química
Tipus d’orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria cilíndrica respecte a l’eix d’enllaç.
domini proteic
Biologia
Seqüència aminoacídica concreta d’una proteïna que defineix un domini estructural específic amb una funció molecular determinada.
amilopsina
Bioquímica
α-Amilasa cristal·litzada, extreta del pàncrees de porc, de pes molecular aproximadament 45 000, utilitzada en medicina.
orbital pi
Química
Tipus d’orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria binària respecte a l’eix d’enllaç.
molècula
A dalt, model espacial d’una molècula discreta (aigua); al mig, model de boles d’una macromolècula (polipèptid), a baix, dimensions de dues molècules d’enllça entre dos àtoms de carboni
© Fototeca.cat
Química
Agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és elèctricament neutre.
Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen només en estat…