Resultats de la cerca
Es mostren 1321 resultats
Teuter
Cristianisme
Bisbe de Girona (870-887).
La seva activitat política i religiosa fou intensa Amb Frodoí de Barcelona, es posà al costat de Carles el Calb en l’afer de Bernat de Gòtia un cop destituït aquest, els dos bisbes influïren el nou rei Lluís II a favor de l’atribució dels comtats de Barcelona i Girona a Guifré el Pelós, que ja era comte d’Urgell-Cerdanya En aquell concili de Troyes 878, tan important per a Catalunya, que presidia el papa Joan VIII, es decretaren també uns afegits jurídics a la llei visigòtica Teuter hi obtingué un privilegi reial per a la seva església El 881 era a la vall del Roine per a recaptar-ne un altre…
Puigdassé
Caseria
Caseria del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Sant Jaume dels Domenys.
Correspon a un antic lloc que l’any 1765 fou donat a l’orde dels hospitalers
cartoixa de Viaceli
Cartoixa
Monestir cartoixà, fundat inicialment amb monjos de Portaceli a la capella de Sant Cristòfol, dins el terme d’Oriola (Baix Segura), el 1640.
L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681
starets
Cristianisme
Denominació (‘ancià’) donada al monjo rus que per la seva pregària i ascesi esdevé guia espiritual d’altres monjos i també dels fidels.
La seva funció, anàloga a la dels primitius pares del desert abat, és transmesa de mestre a deixeble al marge de la institució i del sagrament D’ençà de Paisij Veličkovskij, la seva escola influí tota l’espiritualitat russa i els grans pensadors de l'eslavofilisme
La cartoixa de Montalegre
Art gòtic
Vista aèria d’aquesta gran cartoixa, a Tiana, l’única que resta amb vida a Catalunya Destaquen les celles dels monjos a redós de dos grans claustres ECSA - JTodó Montalegre, a Tiana Maresme, és una de les cases de l’orde cartoixà d’època gòtica més ben conservades entre les de l’antic territori de la Corona d’Aragó La simplicitat constructiva que exigia l’orde i la necessitat de dotar l’edifici d’uns espais comunitaris que estiguessin amb harmonia amb els espais privats de la vida eremítica dels monjos fa d’aquest conjunt un dels més interessants de Catalunya A banda d’això, l’edifici és…
Requesens
El castell de Requesens
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà) centrat pel castell i santuari de Requesens, situats a 511 m alt. a l’esquerra de la capçalera de la riera d’Anyet, als vessants meridionals del puig Neulós.
L’antiga parròquia de Santa Maria de Requesens , esmentada ja el 844, fou pertinença del monestir de Colera citada com a parròquia encara el 1362, en ésser incorporat el monestir de Colera al de Sant Pere de Besalú passà a sufragània de la parròquia de Cantallops es conserven vestigis de l’església vella, però els monjos en bastiren una de més gran que convertiren en santuari marià, molt visitat a partir al s XVII per devots de tota la comarca era especialment important la processó de la Tramuntana que organitzava la vila de Figueres el primer diumenge de juny des del 1612 fins al 1868,…
zen
Budisme
Forma japonesa de l’escola budista xinesa Chan, introduïda al Japó pel monjo Eisai (1191) i perfeccionada pel monjo Dōgen (1227).
El zen rebutja l’especulació, l’argumentació i la teorització i es preocupa únicament de la illuminació interior satori Per a disposar-se a rebre-la, hom se serveix de dos mitjans principals el dels kōan qüestions paradoxals i aparentment absurdes, que no tenen una resposta lògica i el del zazen o meditació tranquilla, que hom practica especialment en una sala de meditació, anomenada dōjō , situada al bell mig dels monestirs A part la intensa meditació, els monjos de l’escola zen, a diferència de moltes altres sectes monacals budistes, es dediquen a una vida de servei i treball…
Sant Andreu d’Escales (Tremp)
Art romànic
Aquesta església va dependre del monestir d’Alaó Es trobava on més tard es documenta el mas de Sant Andreu actualment colgat per l’embassament d’Escales que segons P Madoz pertanyia al terme de Casterner de les Olles, i era, igual que l’antic hostal de Borrugats, al peu de la muntanya del poble, damunt el camí que anava de la Conca al Pont de Suert La primera notícia sobre aquesta església, que donà nom a un mas, es troba en el suposat privilegi de Carles el Calb al monestir d Alaó, on es confirma la cella de Sant Andreu Vers l’any 1130 l’abat Gausbert i els monjos d Alaó donaren…
Sant Salvador o Santa Maria de Malagastre (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou la parròquia del terme del castell de Malagastre, que cal situar al lloc d’Antona, en un tossal a la dreta del Segre L’any 1018 el comte Ramon Borrell de Barcelona, tutor del comte Ermengol II d’Urgell, féu donació juntament amb la seva esposa Ermessenda al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’espluga prop del castell de Malagastre, perquè els monjos hi bastissin una església en honor de sant Salvador Sant Salvador de Malagastre apareix esmentada entre les possessions de Sant Serni en l’acta de consagració d’aquest cenobi del 1040 És…
Làpida de Ramon d’Urtx (Puigcerdà)
Art romànic
Làpida de Ramon d’Urtx baró de Mataplana, mort l’any 1297 i enterrat al convent de Sant Domènec de la vila de Puigcerdà J Gumí El convent de Sant Domènec de Puigcerdà havia conservat la làpida sepulcral de Ramon II d’Urtx, baró de Mataplana, que hi fou sepultat després de la seva mort sobrevinguda el 26 de desembre de 1297, com ho atesta una bella inscripció Actualment, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona Sobre la pedra sepulcral, el cavaller difunt és representat jacent, vestit amb l’armadura, amb les mans juntes i portant espasa És voltat per monjos i clergues Totes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina