Resultats de la cerca
Es mostren 1516 resultats
Vicent Joaquim Noguera i Climent
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Marquès de Càceres i baró d’Antella Fill del jurista illustrat Vicent Antoni Noguera i Ramon Fou advocat de l’audiència de València 1781, alcalde del crim 1787 i oïdor de la chancillería de Valladolid Governador de la sala del crim de l’audiència de València 1800-02, durant la guerra del Francès fou vocal de la Junta Suprema de Govern del Regne de València 1808 i comissionat per a l’organització d’allistament de tropes El 1810 fou elegit representant a les corts de Cadis, de les quals fou president a la primavera de 1811 Havent tornat a l’audiència de València, procedí a la depuració del…
Enric IV de França
Història
Rei de França (1589-1610) i de Navarra (Enric III) (1562-1610), comte d’Armanyac, duc de Vendôme i d’Albret i príncep de Bearn, fill de Joana III de Navarra i d’Antoni I de Navarra, duc de Vendôme.
Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats generals de Blois el…
Enric III de Castella
Història
Rei de Castella i de Lleó (1390-1406).
Fill de Joan I i d’ Elionor d’Aragó , es casà amb Caterina de Lancaster, neta de Pere I Esdevingut rei a onze anys, els magnats pugnaren per aconseguir el poder, però a les corts de Madrid del 1391 fou constituït un consell de regència que no satisfeu ningú, puix que els nobles consideraren llur paper diluït en un consell de multituds En aquest clima de turbulència esclatà la revolta antijueva 1391, que no trigà a estendre’s arreu de la península Ibèrica La confusió creixent s’accentuà per la manca d’autoritat del consell aleshores es produí la topada entre els dos sectors…
Enric III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1217-72).
Durant la seva minoritat 1216-27, en què regnà sota la tutela de William Marshal, comte de Pembroke, i de Hubert de Burgh, França intentà d’apoderar-se d’Anglaterra, però no hi reeixí Enric fracassà en l’intent de recuperar les possessions que la corona anglesa havia tingut a França, de les quals només pogué conservar, pel tractat de París 1259, la part litoral de Gascunya En política interna es trobà amb la forta oposició que la noblesa presentà al caràcter absolut i centralista que la monarquia anava prenent Per les Provisions d’Oxford 1258 es veié obligat a reconèixer els drets dels …
Enric II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1154-89), fill del comte Jofre V d’Anjou, duc de Normandia, i de Matilde, filla i hereva del rei Enric I.
Succeí Esteve I després d’haver-lo obligat a reconèixer-lo com el seu hereu Ultra les possessions de la corona anglesa, concentrà també parts importants del territori francès Anjou, Turena, Normandia i Maine, heretats dels seus pares, i Aquitània, Poitou, Perigord, Llemosí i Gascunya, pel seu casament amb Elionor d’Aquitània 1152 Lluità contra l’Església i la noblesa per aconseguir l’enfortiment de la monarquia En l’intent de limitar el poder dels tribunals eclesiàstics, per les constitucions de Clarendon 1164, topà amb Thomas Becket , l’afrontament amb el qual s’agreujà quan el rei féu…
William Crookes
Física
Físic i químic anglès.
Estudià al Royal College of Chemistry El 1854 fou nomenat inspector al departament de meteorologia de l’observatori Radcliffe Oxford, i el 1855 obtingué la càtedra de química a la Universitat de Chester El 1856 es traslladà a Londres Fundà i dirigí la publicació “Chemical News” 1859-1906 i el “Quaterly Journal of Science” El 1861, en efectuar observacions espectroscòpiques dels residus obtinguts en la fabricació de l’àcid sulfúric, descobrí i aïllà per primera vegada el talli, del qual estudià exhaustivament les propietats Construí el radiòmetre 1875 i inventà i dissenyà els tubs electrònics…
Guillem Galceran de Cartellà
Història
Noble i militar, senyor d’Hostoles i de Pontons, de Cartellà i de Falgons, comte de Catanzaro.
De temperament rebel i bellicós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià l’infant Pere, com a procurador general del regne, l’assetjà al seu castell d’Hostoles 1258 i el vencé Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen 1267, d’on fou alcaid dels cristians Retornà a Catalunya, on s’adherí a la rebellió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer 1280 Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l’acompanyà a Alcoll, a l’expedició de Sicília 1282 i a la campanya de l’Empordà 1285, on fou conseller…
Carrossa de Vilaragut i Carròs
Història
Filla de Joan de Vilaragut, senyor d’Albaida, i d’Isabel Carròs i Ximenes de Borriol, pel cognom de la qual fou coneguda.
Hom suposa que es deia Isabel, Anna o Margarida Molt jove, es casà amb Juan Ximénez de Urrea, senyor d’Alcalatén, del qual tingué una filla però una malaltia mental d’ell i la intervenció de la sogra, María de Atrosillo, provocaren la separació del matrimoni Carrossa entrà al servei de Violant de Bar vers el 1380, i tingué una gran influència a la cort dels ducs de Girona La seva intervenció en afers d’estat i de govern causà malestar entre els nobles, que, a la cort de Montsó 1389, l’acusaren d’adulteri, potser calumniosament Joan I es mostrà intolerant amb ells, però una…
Corcelles
Escultura
Llinatge d’escultors, d’origen francès, establert a la Manresana (Segarra), on Bonaventura Corcelles fou deixeble de Pere Costa, que hi treballà (1741-42); Bonaventura feu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777); la seva obra, rococó, és discreta.
Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella Garrigues, d’influència acadèmica El seu fill Ramon Corcelles Lleida 1789 — 1849, el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona heretà el taller del seu sogre Felip Saurí entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida 1816-17 el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades Conca de Barberà i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs Segrià, el Soleràs Garrigues i, a…
Mateu Lluís Simon i Delitala

Mateu Simon i Delitala
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Història
Història del dret
Jurisconsult, polític i bibliòfil.
Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina