Resultats de la cerca
Es mostren 1547 resultats
federalisme
Al·legoria del triomf del federalisme (1873), a les pàgines de “la Campana de Gràcia”
© Fototeca.cat
Història
Política
Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix Si la primera direcció tendeix a crear a la…
Josep Moragues i Sobrevia

Bust de Josep Moragues i Sobrevia a Sort (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, més conegut per Josep Moragues i Mas.
Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709…
Ernest Maragall i Mira

Ernest Maragall i Mira
© Parlament de Catalunya
Política
Polític.
Fill de Jordi Maragall i Noble i germà de Pasqual Maragall i Mira Economista de professió, del 1958 al 1970 treballà per a empreses publicitàries Aquest any entrà a l’Ajuntament de Barcelona, dins del qual fins el 2003 ocupà diversos càrrecs tècnics i polítics en el Partit dels Socialistes de Catalunya , partit del qual fou cofundador el 1976 i membre de la comissió executiva Exercí, entre d’altres, els càrrecs d’economista del Gabinet Tècnic de Projectes, director general de l’Institut Municipal d’Informàtica, gerent de l’Institut Cartogràfic de Barcelona, regidor d’Hisenda i Funció Pública…
Txiki Benegas

Txiki Benegas (2012)
© Ecemaml
Política
Nom amb el qual fou conegut el polític basc José María Benegas Haddad.
Fill d'un advocat basc del PNB exiliat i d'una veneçolana d'origen judeolibanès, es llicencià en dret el 1971, any que s'afilià al Partido Socialista de Euskadi, federació del PSOE PSE-PSOE, de la qual fou secretari general del 1977 al 1988 i president del 1988 al 2002 Dins del PSOE fou membre del Comitè Federal i del 1984 al 1994 secretari d'organització En 1977-79 fou diputat a les Corts Constituents, i posteriorment revalidà l'escó fins el 2015, llevat del període 1984-89 Tingué un pes determinant com a estret collaborador de Felipe González tant en els òrgans del PSE-PSOE com en el…
capeller
Història
Menestral que fabricava capells.
Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta indústria es desenvolupà…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes…
Josep Maria Vallès i Casadevall
Política
Advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, té una dilatada experiència acadèmica Fou degà de la facultat de ciències polítiques de la Universitat Autònoma 1985-1990 i, posteriorment, rector d’aquesta mateixa universitat 1990-1994 Políticament compromès durant la Transició, participà en l’Assemblea de Catalunya i també en el Congrés de Cultura Catalana L’any 1999 collaborà en la creació de les plataformes Catalunya Segle XXI i Ciutadans pel Canvi, que donaren suport a Pasqual Maragall en la candidatura a la…
Josep Maria Rañé i Blasco
Política
Polític.
Estudià enginyeria industrial Inicià la seva activitat en el terreny sindical el 1976, any que ingressà a la UGT, on ocupà diversos càrrecs, com el de secretari de polítiica institucional El 1984 ingressà al PSC i s’incorporà a l’executiva socialista del Baix Llobregat Fou regidor dels ajuntaments de Sant Just Desvern i de Sant Feliu de Llobregat, i des del 1988 s’incorporà també a la política nacional com a diputat socialista al Parlament de Catalunya En el terreny de l’administració formà part de l’executiva del Consell de Treball, del consell general de l’Institut Català de la Salut i del…
Antoni Marí i Calbet
Política
Polític i metge.
Estudià medicina a la Universitat de València 1950-56 i s’especialitzà en medicina tropical a Anvers 1958, i també en obstetrícia i ginecologia Des del 1959 fins al 1968 estigué destinat a la República del Congo com a metge de l’Organització Mundial de la Salut Fou cap de secció del servei de tocoginecologia de la Residència Sanitària de la Seguretat Social d’Eivissa 1970-83 Militant del Partido Popular, entre el 1979 i el 1987 fou conseller de Sanitat i Afers Socials i vicepresident del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i, en 1983-87, conseller sense cartera del Govern Balear Durant més…
Ponç de Ribelles
Història
Noble urgellès.
El 1277 ajudà el rei Pere II contra la confederació de nobles revoltada contra el rei, però dos anys després s’alià amb els revoltats i es tancà a Balaguer fins a la rendició de la plaça 1280 Sofrí un any de captiveri a Lleida, com els altres caps de la revolta, però reconciliat de nou amb el rei l’acompanyà el 1282 a l’expedició a Barbaria i a Sicília A Tunísia es remarcà en les lluites d’Alcoll, on el rei li confià el comandament d’un dels sis torns muntats per a hostilitzar els sarraïns El 1283 fou un dels qui garantiren el desafiament del rei Pere II amb Carles I de Nàpols i el 1286…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina