Resultats de la cerca
Es mostren 909 resultats
Sant Miquel de Fontaneda (Sant Julià de Lòria)
Situació Una vista general del nucli de població arrecerat a la muntanya i dominat per l’església, situada a la part més alta J Vigué Sant Miquel de Fontaneda, església titular del poble homònim, situat a 1 293 m d’altitud, vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossets, pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°27′45” — y 42°27′15” Hom arriba a Fontaneda des de Sant Julià de Lòria, població de la qual dista uns 5 km, per carretera vers el sud-oest la carretera és asfaltada i en bones condicions, bé que molt desnivellada, com la…
Castell d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Torre i bestorre que configuren la façana meridional del castell, situat sobre el petit turó que corona el poble d’Aguiló ECSA - EECG Castell situat al cim d’un turó, al vessant del qual hi ha el poble d’Aguiló Des del turó hi ha una bona panoràmica de tot l’entorn de l’Alta Segarra Actualment, una part del cimal és ocupat per un repetidor Mapa 34-15390 Situació 31TCG683016 És al costat de la carretera C-241 que va de Santa Coloma de Queralt a Igualada, a dos quilòmetres de la primera població S’hi pot arribar fàcilment des de la part alta del poble JBM Història La primera referència…
Santa Eulàlia de Begudà (Sant Joan les Fonts)
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església en la qual és perfectament visible fins a quin punt l’aspecte original fou alterat A Martí L’església de Santa Eulàlia centra el poble de Begudà, situat a la dreta de la riera del Turonell i format per unes quantes cases que envolten el temple i diverses masies disseminades pel terme, la majoria deshabitades Mapa 257M781 Situació 31TDG627718 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Besalú 5 km després de sortir d’Olot, a mà dreta, hi ha el trencall que amb 1,5 km aproximadament porta a Begudà JVV Història Un dels primers esments documentals…
La sal dels Cardona
La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…
Arres

El poble d’Arres de Jos o de Baisch
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…
Bloc Obrer i Camperol
Partit polític
Partit resultat de la unificació, el 1930, de dues organitzacions marxistes: la Federació Comunista Catalano-Balear [FCCB] i el Partit Comunista Català [PCC].
Inicialment el nom fou tant una consigna com una plataforma política de l’FCCB que el 1932 canvià el seu nom pel de Federació Comunista Ibèrica, que progressivament quedaria diluïda en el si del BOC L’FCCB era l’antiga secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE , escindida el 1930 i dirigida per Joaquim Maurín El PCC era una petita agrupació juvenil d’elements procedents d’ Estat Català i d’altres afins al marxisme i dirigida per Jordi Arquer Les dues formacions arribaren a un acord a finals de novembre de 1930 i inscrigueren el Partit Obrer i Camperol en el Registre d’…
Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini
Música
Compositor italià.
Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…
literatura sueca
Literatura
Literatura conreada en suec.
Dels orígens fins el segle XVI Bé que els texts rúnics fan creure en l’existència d’una literatura sueca més primitiva, similar a la d’Islàndia, tanmateix hom no en té materials fins al segle XIII, amb el dominicà Petrus de Dacia 1235-89, que estudià a París i es feu famós per la seva Vita Christinae Stumbelensis, i al segle XIV, que apareixen, en llatí, les Revelationes de la mística Brígida , i, en suec, una sèrie de traduccions de texts eclesiàstics, una florida de cròniques rimades, balades populars, adesiara foranes, cançons i reculls de lleis, etc La Reforma aportà la traducció de la…
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n -, com Perpenna , en els…
esports d’aventura

El salt de pont és un esport d’aventura consistent a llançar-se des d’un pont subjectat per unes cordes o gomes
Fotolia
Esports d’aventura
Conjunt de pràctiques esportives de risc, generalment no competitives, que es desenvolupen en un entorn natural.
També són anomenats esports de risc o extrems En realitat, bona part d’aquests deriven d’activitats esportives clàssiques Bé sigui d’una manera organitzada o lliure, la seva pràctica porta associada un grau d’incertesa que no tenen altres esports més reglamentats i limitats en l’espai Aquest element d’incertesa ha resultat un estímul a l’hora de popularitzar-los Cal destacar que, en general, la seva espectacularitat ha aconseguit atreure patrocinadors que han ajudat a desenvolupar-los i ha afavorit l’aparició de nou material esportiu, que en moltes ocasions resulta una variant d’un altre ja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina