Resultats de la cerca

Estudià inicialment el repertori per a baríton i el 1916 debutà a Santiago de Xile com a Valentin Faust El 1919 fou contractat pel Metropolitan de Nova York, on actuà per primera vegada amb unes reeixides funcions d' Aïda A partir del 1923, i durant una estada a Itàlia, canvià la seva tessitura i estudià el repertori per a tenor, que cantà a partir d’aleshores, especialment els papers més dramàtics El 1926 cantà Otello G Verdi a Torí i el mateix any abordà el paper titular de Lohengrin a la mateixa ciutat A partir del 1928, any en què debutà al Covent Garden de Londres, s’especialitzà en…

Després d’haver estat corista en funcions d’opereta, inicià estudis de cant a Bolonya El 1901 actuà a Lisboa, i la temporada 1904-05 debutà a la Scala de Milà Successivament es presentà al Covent Garden de Londres 1905, el Metropolitan de Nova York 1906-07, l’Òpera de París 1909 i el Teatro Real de Madrid 1909-10 Destacat intèrpret de papers verdians, entre el 1905 i el 1915 fou el rival de T Ruffo Del 1917 al 1919 fou membre de l’Òpera de Chicago, i el 1928 inicià una prematura decadència que l’apartà ocasionalment dels escenaris, si bé actuà de manera més o menys intermitent fins el 1944 Un…

Estudià cant a Roma, i el 1911 debutà a la seva ciutat natal amb el paper de Marcello La bohème La temporada 1921-22 fou contractat per A Toscanini per a interpretar el paper titular de Falstaff a la Scala de Milà, òpera de G Verdi que cantà més de 1 200 vegades al llarg dels quaranta anys següents El 1926 debutà al Covent Garden, on cantà òperes de G Verdi, G Puccini i WA Mozart Assidu als festivals de Glyndebourne i Edimburg, hi interpretà papers còmics de Mozart i G Donizetti, especialment els de Così fan tutte i Don Pasquale Entre el 1946 i el 1949 actuà als teatres de Cambridge i de…

Durant més de mig segle fou el cantant més important dels teatres londinencs i el compositor més popular de cançons Començà a destacar com a solista el 1695, en la companyia on treballava H Purcell, interpretant obres del famós compositor El 1698 estrenà The Island Princess , composta juntament amb D Purcell i J Clarke, en la qual la seva interpretació d' Enthusiastic Song li valgué una popularitat immensa Leveridge cantà també òperes a l’estil italià, especialment en papers còmics Durant una temporada actuà en la companyia de GF Händel, interpretant òperes d’aquest compositor,…

Estudià cant a Parma i a Florència i debutà en aquesta ciutat el 1938 com a Rodolfo La bohème Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, on aparegué en les diferents temporades entre el 1947 i el 1954 i del 1961 al 1962 Destacat tenore di grazia , s’especialitzà en papers com el de Nemorino L’elisir d’amore , que interpretà en el seu debut al Covent Garden de Londres 1950 amb la companyia de la Scala de Milà Es presentà amb èxit als principals teatres europeus i de l’Amèrica del Sud especialment el Teatro Colón de Buenos Aires, a més dels Estats Units Enregistrà diversos…

D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat…

Conegut amb el sobrenom d’“el Clint Eastwood japonès”, pels seus papers de personatge dur i estoic, es féu un nom com a protagonista d’un gran nombre de films d’acció, tot i actuar també en el gènere dramàtic Shiawase no kiiroi hankachi , 'El mocador groc de la felicitat', de Yōji Yamada, 1978 Hakkodasan , 'El mont Hakkoda', 1977, i Dôran , 1980, de Shirō Moritani Poppoya , ‘L’home del tren’, de Yasuo Furuhata, 1999 Així mateix, fou conegut en els circuits internacionals per les actuacions a Yakuza 1975, de Sydney Pollack, i Black Rain 1989, de Ridley Scott Actuà també a les…

Ramón Fonseca i Jürgen Mossack, els advocats del despatx Mossack Fonseca, amb seu a Panamà, són detinguts per la presumpta implicació en la trama de suborns de la constructora brasilera Odebrecht, que afecta diversos països de l’Amèrica Llatina, amb implicacions de ministres i alts càrrecs del Govern, entre els quals hi ha l’expresident peruà Alejandro Toledo, resident als Estats Units, i per al qual un jutge dicta el mateix dia ordre de cerca i captura internacional La Fiscalia acusa els dos socis de delictes de blanqueig de capitals i d’haver eliminat proves de la trama de…

Estudià a l’Academy of Radio Arts de Toronto, i posteriorment es traslladà a Nova York, on inicià una carrera a la televisió, que mantindria al llarg de la seva trajectòria professional com a actor secundari en nombroses sèries d’èxit Bonanza , The Virginian , The Streets of San Francisco , etc A mitjan anys cinquanta es traslladà a Hollywood, on actuà en papers de seductor i de dolent Vers la fi dels anys setanta descobrí uns dots per a la comicitat que el convertiren en un actor molt popular i que explotà a fons, sobretot a partir de Airplane 1980 i la sèrie televisiva Police…

Estudià art dramàtic a l’escola Cours Florent, una institució teatral on han estudiat actors com Isabelle Huppert, Daniel Auteuil i Guillaume Canet Després d’interpretar petits papers en cinema i televisió, la seva primera gran oportunitat fou Vénus beauté 1999, film amb el qual guanyà el César a la millor actriu revelació Accedí a l’estrellat amb el film d’èxit Le fabuleux destin d’Amélie Poulain 2001, pel qual rebé el premi Sant Jordi a la millor actriu estrangera Després ha intervingut en pellícules com À la folie pas du tout 2002, L’auberge spagnole 2002, Dirty Pretty Things…