Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
Erich Maria Remarque
Erich Maria Remarque
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Nom amb què és conegut el novel·lista alemany Erich Paul Remark.
De la seva experiència, com a soldat, durant la Primera Guerra Mundial tragué el tema de la seva primera novella Im Westen nichts Neues ‘Res de nou a l’oest’, 1929, traducció catalana 1929, que obtingué un gran èxit pel seu caràcter pacifista i fou portada al cinema i al teatre Des del 1932, visqué a Suïssa, d’on emigrà el 1939 als EUA s’hi naturalitzà el 1947 i l’any següent tornà a Suïssa, i alternà les estades entre aquest país i Nova York De la seva rica producció novellística, part de la qual és escrita en anglès, cal esmentar també Three Comrades 1937, Arch of Triumph 1945…
Carlo Emilio Gadda
Literatura italiana
Escriptor italià.
Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d’elements lingüístics…
Isabel d’Urgell
Història
Duquessa de Coïmbra.
Primera filla del comte Jaume II El 1412 el seu pare negocià de casar-la amb un fill de Ferran I, i es convingué que portessin ambdós els títols de ducs de Montblanc i comtes d’Urgell El 1415 fou separada de la seva mare i portada a Balaguer a casa de Ramon d’Empúries, que la dugué a València, on residia la cort, i després, per ordre del rei, a Castella Allà residí amb la vídua de Ferran I El 1428 fou casada, per procuració, al castell d’Alcolea de Cinca que ella aportà en dot i, en persona, a Portugal, amb l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra El 1433 el seu marit segrestà l…
Sant Cebrià de Torroella de Fluvià
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb l’absis, semicircular, al centre del qual s’obre una finestra F Tur La població de Torroella de Fluvià és dividida en dos nuclis d’origen antic, separats uns 200 m el barri de la Força, a ponent, i el de la Vila, vers llevant En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Sant Cebrià Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 S’hi arriba per la carretera local de Sant Miquel de Fluvià a Sant Pere Pescador El barri de la Força és vora la cruïlla d’aquesta carretera amb la comarcal de la bisbal d’Empordà a Portbou A partir d’aquest punt, seguint…
La recepció del nou estil
Art gòtic
A Catalunya, la incorporació del nou llenguatge artístic en el camp de l’escultura va ser relativament tardana respecte a altres territoris més francòfils –tant d’àmbit continental com peninsular–, en els quals la recepció de les influències estètiques derivades de les terres de França tingué lloc molt aviat Apòstols Joan, Felip i Jaume del brancal esquerre de la portada principal de la catedral de Tarragona, obra d’un escultor del taller del mestre Bartomeu El 1277 l’arquebisbe Bernat d’Olivella encarregà al mestre Bartomeu l’acabament d’aquesta portada Enciclopèdia Catalana – GSerra Tot i…
Sant Sebastià de Font-rabiosa
Situació Edifici molt transformat l’any 1712 però que conserva encara la seva tipologia romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Sebastià és situada a l’entrada del petit nucli de Font-rabiosa, prop del torrent dels Escugots, vora la plana de l’Aude Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′10″ N - Long 2° 5′57″ E Per a arribar-hi, partint de Formiguera, s’ha d’agafar la carretera D-118 en direcció nord, i poc abans d’arribar al terme de Puigbalador cal desviar-se a l’esquerra per la carretera D-32b, que al cap de pocs quilòmetres arriba a Font-rabiosa MLIR Història Una de les primeres…
Castelló d’Empúries

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. La portada i el cos principal (segles XIV i XV) són obra d’Antoni Antigoni
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…
Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Vista de l’església, molt ampliada al segle XIV i objecte d’una profunda restauració moderna, amb la magnífica portalada al mur de ponent ECSA - E Pablo El santuari de Santa Maria de Bell-lloc és situat extramurs de l’antic recinte de la vila de Santa Coloma de Queralt, al sud Actualment gairebé és integrat al nucli urbà Mapa 34-15390 Situació 31TCF654989 Santa Coloma de Queralt és a uns 40 km de Montblanc Per a arribar-hi des de Montblanc cal prendre la carretera C-241 en direcció a Igualada FEB Història El 10 de març de l’any 1220 va dictar el seu testament Arnau de Timor, senyor…
Sant Salvador de Talavera
Art romànic
Situació Portada romànica tardana, força malmesa, únic element que resta de l’antiga església, aprofitada en l’actual edifici d’època barroca ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Salvador és a la part alta del poble de Talavera, que s’emplaça a la part occidental del terme, a la capçalera del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG615050 S’arriba a Talavera des de Sant Antolí, en direcció sud, per la carretera local LV-2031 Passat Pavia es troba Talavera JAA-CPO Història La parròquia de Talavera és esmentada per primera vegada a les llistes de parròquies del bisbat de…
sega
Agronomia
Etnografia
Època de la sega.
En les societats agràries les acaballes de la sega acaballes eren celebrades amb diversos ritus d’acció de gràcies i de fertilitat El camp era considerat com un ésser viu al qual amb les collites dels fruits hom llevava la vida Sacrificis d’animals boc, ofrenes i ritus diversos, li tornaven la vida i n'asseguraven la collita següent Molts símbols de substitució apunten cap a un sacrifici humà originari Hom reservava sovint part de l’ofrena per barrejar-la amb la llavor La sega de l’última garba revestia una solemnitat especial era considerada l’esperit del gra, la mare Era portada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina