Situació
Vista exterior de la capçalera de l’església amb l’absis, semicircular, al centre del qual s’obre una finestra.
F. Tur
La població de Torroella de Fluvià és dividida en dos nuclis d’origen antic, separats uns 200 m: el barri de la Força, a ponent, i el de la Vila, vers llevant. En aquest darrer hi ha l’església parroquial de Sant Cebrià.
Mapa: 258M781. Situació: 31TEG035693.
S’hi arriba per la carretera local de Sant Miquel de Fluvià a Sant Pere Pescador. El barri de la Força és vora la cruïlla d’aquesta carretera amb la comarcal de la bisbal d’Empordà a Portbou. A partir d’aquest punt, seguint la direcció de Sant Pere Pescador, un cop arribats al barri de la Vila, hi ha l’església al costat mateix, i a la mà dreta, de la carretera. Naturalment, es pot fer el recorregut a la inversa, sortint de Sant Pere Pescador. En una casa del veïnat tenen la clau.
Història
L’any 959 consta que el magnat Riculf tenia un alou al terme de “villa Torrecella”. El comte Gausfred, en el testament de l’any 989, disposà que les seves possessions del terme de “villa Turrecella” passessin a les seves filles Trudgarda, Arsenda, Senegunda i Guisla (la cita de l’any 922, que hom sol atribuir a Torroella de Fluvià i l’Armentera, no hi té res a veure, ja que hom pot afirmar que fa referència a altres llocs).
En la butlla del papa Benet VI de l’any 974 a favor de Sant Pere de Rodes, es confirmà a aquest monestir un alou situat a Torroella, al comtat d’Empúries, lloc que cal identificar, amb moltes probabilitats, amb Torroella de Fluvià.
A la segona meitat del segle XII consta que els Oltrera tenien possessions i drets senyorials a Torroella de Fluvià, segons els testaments de Bernat d’Oltrera, de l’any 1154, de Ponç-Guillem, del 1163, i d’Estrella, del 1170. Aquesta dama llegà al seu fill Guillem la vila de Torroella de Fluvià, que havia rebut en esponsalici de Bernat d’Oltrera; i disposà, entre d’altres, donatius per a l’església de Sant Cebrià.
Aquesta església de Torroella és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280; en els nomenclàtors diocesans del segle XIV figura l’“església parroquial de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià”.
Església
Sant Cebrià de Torroella és una església romànica d’una sola nau, capçada a llevant per un absis de planta semicircular, que s’hi obre per dos plecs en gradació. Les voltes a la nau i a l’absis són apuntades. A l’absis, sota l’arrencada de la volta, hi ha un rest d’encaixos rectangulars, fets deixant un carreu sense col·locar. Al centre del mur hi ha una finestra de doble biaix amb el vessant exterior en gradació.
La portada, en el frontis, és de tres arcs en gradació i pertany a l’estil de les portes romàniques tardanes del Rosselló, la Garrotxa i l’Empordà, si bé amb certs detalls singulars. La finestra romànica que centrava aquest mur ha desaparegut, substituïda tardanament per una rosassa. Sobre la façana s’enlaira el campanar d’espadanya, de tres pilastres, sense arcades, la base del qual és senyalada per una motllura horitzontal, de quart de cercle incurvat.
El frontó o la testera de capçalera de la nau es dreça sobre el nivell de la coberta. A l’absis, exteriorment hi ha una cornisa de secció de quart de bocell. Els murs presenten un aparell de carreus grossos i ben escairats que s’afileren regularment a trencajunt, en ambdues cares. Les voltes hi contrasten, ja que són construïdes amb pedres petites només desbastades, amb el morter ben visible a les juntes.
Per les seves característiques constructives aquest edifici s’inscriu dins els models propis de l’arquitectura dels segles XII i XIII.
Als murs laterals de la nau foren adossades, als segles XVII i XVIII, dues capelles per banda, més una sagristia al costat de migjorn, del 1762. L’interior de l’església romànica ha estat totalment repicat a la postguerra.
Al frontis, encastada en el parament i al costat de tramuntana de la portada, hi ha una làpida sepulcral gòtica de Joan de Torroella (la data hi és il·legible) amb quatre escuts als angles, idèntics, i una torre.
A l’interior de l’església, l’hemicicle absidal, hi ha una petita fornícula d’arc de mig punt monolític, el qual és resseguit per un fris de triangles incisos.
Portada
Porta d’entrada a l’església, oberta a la façana de ponent. És un exemplar que segueix un esquema molt freqüent a la comarca, però també a la Garrotxa i al Vallespir. Als seus batents hi ha una ferramenta molt ben conservada.
F. Tur
La portada és de tres arcs en gradació amb una llinda i un timpà llis. Els arcs d’aquesta porta presenten la particularitat d’ésser lleugerament peraltats. L’arc extern és extradossat per un guardapols o una arquivolta bisellada. Les impostes, a l’arrencada del feix d’arcs, formen un ressalt continu, motllurat, força prominent. Hi ha uns petits detalls ornamentals esculpits, però només al costat de tramuntana. Hi ha també tres motius geomètrics, molt esquemàtics.
Al carreu dels muntants del mateix costat de la portada, hi ha una creu grega inscrita en un cercle, esculpida en relleu.
Forja
Els batents de la porta d’aquesta església presenten ferramenta romànica notablement ben conservada. Aquesta decoració i aquest reforçament de la fusteria són formats per una diversitat d’elements de forja que ocupen tot l’espai d’aquests batents i que s’estructuren horitzontalment en cinc registres.
Hi destaquen les dobles sèries de tiges desenvolupades en volutes oespires, un disseny molt corrent a l’època. N’hi ha tres de semblants a cada costat de porta. Aquestes tiges tenen un solc central i deriven en volutes dobles als extrems, mentre que unes altres dues sorgeixen del sector intermedi; així, cada peça forma un conjunt de quatre parells de volutes, cadascuna de les quals es cargola vers el costat oposat al de la veïna.
Al segon registre, des de dalt, es forma un conjunt diferent, asimètric i més complex: hi ha el forrellat, acabat amb un cap de serp, un agafador o pom amb una argolla que penja d’una anella fixa. clavada a una peça circular i dos guardapanys. Als espais que resten, hi ha dues peces amb espires, però diferents de les altres del conjunt de la porta: la de la dreta només amb dos parells d’espires i la de l’esquerra amb vuit, com totes les restants, però de mides molt més reduïdes.
Tot aquest conjunt d’elements de forja és clavat directament sobre la fusta de la porta, llevat de les dues peces amb volutes inferiors, que ho són damunt planxes de ferro, protectores dels batents.
Aquests forjats són obra, segurament, de la segona meitat del segle XII, o ja del XIII.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 350.