Resultats de la cerca
Es mostren 1505 resultats
Francesc Escobar
Educació
Filosofia
Preceptista i hel·lenista.
Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina abans del 1545 a Barcelona Fou catedràtic de retòrica i de grec a l’Estudi General 1545-58 —Universitat de Barcelona— El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia 1557 i De octo orationis partium constructione libellus —també coneguda com Sintaxi —, amb comentaris seus i exemples traduïts al català…
,
quadrilàter de vocals

fototeca.cat
©
Fonètica i fonologia
Representació geomètrica ideal d’un sistema vocàlic que el lingüista anglès D.Jones proposa a fi de definir tots els sistemes vocàlics de les llengües naturals.
Dintre totes les possibilitats, cal reconèixer les vocals cardinals, que conjuminen d’una forma característica els trets d’obertura, localització i labialització són cardinals les vocals anteriors no labialitzades i, ẹ,ę, etc, les centrals neutres a, e, etc i les posteriors labialitzades u, ọ, ǫ, etc Qualsevol altra combinació de trets ü, o, etc és una derivació secundària d’aquell grup cardinal que, segons Jones, es troba a la base de tots els vocalismes naturals
Joan Salvat i Crespí
Música
Pianista, crític musical i pedagog català.
Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista…
Constantijn Huygens
Música
Poeta, músic i diplomàtic neerlandès.
Pare del físic i teòric de la música Christiaan Huygens 1629-1695, rebé una educació musical àmplia i acurada, amb lliçons de solfeig, llaüt i orgue, instruments aquests dos dels quals fou un intèrpret destacat, com també de viola Acabats els estudis, aprengué composició i guitarra pel seu compte El 1625 esdevingué secretari al servei de la casa d’Orange, càrrec que li permeté viatjar i entrar en contacte amb els corrents culturals europeus de l’època Tot i que és conegut sobretot com a poeta, se sap que fou també un músic notable i prolífic Tocà el llaüt davant Jaume I d’Anglaterra i se li…
segon
Física
Unitat de temps en el sistema internacional (SI).
El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures CIPM, a partir de les…
Yad Vashem

Entrada al Museu d’Història de l’Holocaust del Yad Vashem
© Yad Vashem /Sasson Tiram
Museologia
Institució creada pel parlament israelià el 1953 a Jerusalem com a Autoritat per a la Memòria dels Herois i els Màrtirs de l’Holocaust.
El nou complex s’inaugurà solemnement el 15 de març de 2005 Després de deu anys de treballs amb aquest nou projecte, es tancà el vell Museu de l’Holocaust, que havia estat inaugurat 30 anys abans El nou complex aplega el Museu d’Història de l’Holocaust, la Sala dels Noms, el Museu d’Art de l’Holocaust i els Pavellons d’Exposicions La part més important és el Museu d’Història, un edifici de 4 200 m 2 , quatre vegades més gran que el seu antecessor La nova installació proposa al visitant viure l’experiència de la memòria, des de la perspectiva de les víctimes, a través d’un únic recorregut que…
Murray Gell-Mann

Murray Gell-Mann
Física
Físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Yale, on es graduà el 1948 El 1952 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on feu recerques que més tard aprofità EP Wigner guanyador del premi Nobel el 1963 A partir del 1952 a la Universitat de Chicago i del 1955 al California Institute of Technology on es retirà el 1993, treballà sobre les partícules , que agrupà originalment per famílies proposà la idea del “camí òctuple” el 1964 a partir de la càrrega elèctrica, el spin i altres indicadors, establí comparacions amb la taula periòdica dels elements i formulà la teoria dels quarks…
José Canga Argüelles
Economia
Política
Polític i economista.
El 1798 entrà com a oficial al Despacho de Hacienda, on intervingué en nombrosos informes sobre política econòmica i exterior El 1804 s’establí a València com a comptador major de l’exèrcit i es casà amb Eulàlia Ventades A l’inici de la Guerra contra Napoleó, tingué un paper destacat en l’organització de la defensa de la ciutat fou membre de la Junta Suprema de València, per a la qual aconseguí emprèstits i arbitris nous Fou diputat per València a les Corts de Cadis, i la Junta Central el nomenà ministre de finances Amb la reacció absolutista del 1814 fou confinat a Peníscola El 1820, a l’…
Emili Brugalla i Turmo
Disseny i arts gràfiques
Relligador.
Estudià a l’Institut Català de les Arts del Llibre i a l’Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts Aviat s’especialitzà en la dauradura a mà i en la relligadura de bibliòfil A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d’enquadernació d’art a la llibreria Subirana A l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué el gran premi Establert independentment el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística feu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà Intervingué al congrés de relligadors d’Estocolm 1966 i a Ascona Suïssa…
Jean Bodin
Economia
Història
Història del dret
Jurista, polític i economista francès.
Fou conseller polític del duc d’Alençon 1571 i procurador del rei a Laon El 1576 aparegué la seva gran obra filosoficopolítica Les six livres de la République , en la qual intentava de collocar el rei com a centre de la unitat nacional i instaurar l’absolutisme com a poder d’equilibri de les tensions de la societat El manteniment de la propietat privada i de les leges imperii , enfront del poder sobirà a les mans del rei, era la contradicció teòrica que es reflecteix en tota la seva obra Com a economista formulà la teoria quantitativa del diner aplicada a la revolució dels preus del s XVI,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina