Resultats de la cerca
Es mostren 2294 resultats
Inkatha Freedom Party
Política
Moviment polític sud-africà, fundat el 1975 per Mangosuthu Gatsha Buthelezi com a agrupació nacionalista zulú.
Tot i que inicialment propugnava reformes graduades per a posar fi a l’ apartheid , collaborà estretament amb el Partit Nacional, a partir del control del bantustan del KwaZulu Els grups paramilitars d’Inkatha, subvencionats pel govern, agrediren sovint els simpatitzants de l’ANC Els enfrontaments entre ambdues forces causaren milers de morts, en una guerra civil no declarada que durà fins el 1996 A partir del 1990 Inkatha admeté membres de totes les ètnies i races, però el seu principal marc d’actuació seguí essent el KwaZulu-Natal En les eleccions del 1994, l’IFP aconseguí el…
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Ǧābir al-Battānī
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic àrab, conegut a Occident per Albategnius.
Habità a Al-Raqqa, prop de l’Eufrates Bé que es preocupà per l’astrologia, donà als estudis astronòmics un enfocament científic Partidari i continuador de Ptolemeu, rectificà i perfeccionà alguns punts de l’Almagest En els seus treballs donà prioritat a la pràctica dels càlculs astronòmics i a la confecció de taules, i deixà de banda molts aspectes teòrics Usà instruments més perfeccionats que els grecs, la qual cosa li permeté de calcular la inclinació de l’eclíptica amb un error de mig minut d’arc, els punts equinoccials amb un error d’una hora, i una millor mesura de l’any…
Sant Julià de Vulpellac
Art romànic
El lloc de Vulpellac apareix esmentat en documents dels segles IX i X, més concretament des de l’any 894 L’església de “ sancti Juliani de Vulpiliaco ” ho és des del 1208, en un document en el qual s’indica que el monestir de Sant Miquel de Cruïlles tenia possessions en aquest indret Per documents dels anys 1287, 1316 i 1318, sabem que, a més d’ésser-hi construïda una fortalesa, hi tenien drets i possessions, a més del comte i del senyor feudal del lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles L’església de Sant Julià forma un conjunt amb el castell palau de Vulpellac, de…
Sant Agustí de Lluçanès
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara en l’actualitat Les primeres notícies es remunten a l’any 905, quan fou consagrada l’església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i, en canvi, hi apareix la de Sant Genís del Pi, que serà…
Sant Climent de la Riba (Lluçà)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou, durant molts anys, una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà, fins que l’any 1878 s’independitzà i adquirí funcions parroquials Les primeres notícies de l’església estan vinculades a la família Lluçà, ja que Guisla de Lluçà morta l’any 1026, en casar-se amb el vescomte Bernat I de Conflent, portà al matrimoni l’alou de Sant Climent de la Riba, que després passà a llur fill sant Ermengol, bisbe d’Urgell, i el 1037 Sunifred II de Lluçà el comprà i romangué en poder de la família Lluçà fins que a mitjan segle XII l’…
Sant Jaume de Tivissa
Art romànic
El primer esment d’aquesta església és de l’any 1165, en què entre les signatures d’un document de donació de béns a la catedral de Tortosa hi figura la de Ramon, capellà de Tivissa Aquest Ramon, prevere i capellà de Tivissa, signà també un document del 1189 en què Albert de Castellvell rebia del monestir de Santes Creus quatre-cents sous, deixant com a garantia de devolució les pastures de Tivissa El capellà de Tevice és documentat també en la dècima papal del 1279 El bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia de Tivissa el 1314 En aquesta visita es deixa entendre que l’…
zona econòmica especial
Economia
Espai geogràfic delimitat sotmès a un menor intervencionisme de l’Estat sobre les forces del mercat que la resta dels territoris que en formen part, sotmesos a una regulació més restrictiva.
Les zones econòmiques especials mostren una tipologia diversa segons quins siguin els sectors liberalitzats zones de lliure comerç, ports francs, àrees industrials, etc Amb la seva implantació, les autoritats cerquen atreure la inversió, sigui estrangera o del mateix país Les zones econòmiques especials són impulsades per consorcis de titularitat mixta sector públic-privat, per als quals l’Estat estableix unes condicions avantatjoses legals, fiscals i d’infraestructures a partir de les quals els agents privats hi estableixen les empreses El primer país a crear zones econòmiques especials fou…
Yoshihide Suga
Política
Polític japonès.
Graduat en dret per la Universitat de Hosei Tòquio el 1973, treballà fins el 1986 com a secretari d’un senador del Partit Liberal Democràtic El 1987 fou elegit regidor de Yokohama per aquest partit i, el 1996, diputat al parlament Reelegit des de l’any 2000, fou viceministre d’Afers Interns i Comunicacions en el darrer govern presidit per Junichiro Koizumi 2005 Amb Shinzō Abe com a primer ministre 2006 ocupà les mateixes carteres, des de les quals supervisà les reformes de descentralització i de privatització del servei postal fins al final de la legislatura 2007 Quan el PLD…
Bahrain 2015
Estat
En política interna, va continuar la repressió de les llibertats públiques Al febrer les autoritats van aturar les emissions de la recentment creada televisió Al-Arab després que aquesta fes una entrevista a Khalil Marzuk, membre destacat d'Al-Wifaq, el principal partit de l'oposició, en la qual havia criticat el Govern Al juny, un tribunal del país va sentenciar a quatre anys de presó l'opositor Ali Salman, que havia estat arrestat al final del 2014 per demanar reformes polítiques En política exterior, al mes de març, les forces aèries de Bahrain es van incorporar a la coalició…
Panamà 2010
Estat
En el seu primer any de mandat, el president Ricardo Martinelli va aplicar un conjunt de reformes molt exhaustiu, que afectaven temes com la fiscalitat, les forces de seguretat, l’educació, el codi penal i les regulacions laborals, però que no va acontentar gran part de la població Les protestes més violentes es van produir al març i a finals d’estiu, i les enquestes van situar per sota del 50% la confiança de l’opinió pública en el mandatari En canvi, el pla de recuperació econòmica aplicat des del principi d’any —centrat en les infraestructures, l’agricultura i el turisme— va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina