Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
codi de catalogació
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de normes per a la redacció dels catàlegs d’una biblioteca, d’una xarxa de biblioteques o de totes les biblioteques d’un estat.
Totes les biblioteques nacionals tenen els respectius codis de catalogació, que coincideixen en les regles bàsiques i contenen les normes especials per a la correcta entrada al catàleg dels cognoms i de les institucions pròpies de l’estat Entre els codis de catalogació més importants d’Europa han figurat la Introduction pour procéder à la confection du catalogue , establerta a partir del 1791 a les biblioteques de París les Rules for compiling the Catalogues , seguides pel British Museum a partir del 1830 les Instruktionen für die Alphabetischen Kataloge der Preussischen Bibliotheken ,…
teoria de la decisió estadística
Matemàtiques
Teoria matemàtica consistent en una aproximació unificadora a l’estadística matemàtica, basada en el concepte de joc d’estratègia, introduït per John von Neumann el 1928, que inclou l’estimació puntual i per intervals, com també la teoria dels contrasts d’hipòtesis.
La inicià el treball d’Abraham Wald Statistical Decisions Functions 1949 En la teoria de la decisió hom empra mostres aleatòries per tal de prendre decisions enfront d’incerteses respecte a diverses accions, entre les quals n'hi ha que poden ésser considerades millors que les restants Per exemple, en el cas d’un contrast paramètric d’hipòtesis, hom farà servir una mostra del collectiu, n'observarà una realització i, en vista de la valor presa per la funció de decisió, acceptarà o rebutjarà la hipòtesi En la teoria de la decisió, doncs, hom considera d’una banda un sistema probabilitzat o…
anàlisi econòmica
Economia
Part de l’economia que estudia els models generals d’uniformitat del procés econòmic i els combina en un sistema coherent.
Metodològicament, l’anàlisi econòmica elabora categories econòmiques, defineix relacions entre categories, és a dir, lleis econòmiques, i ordena conjunts de lleis constituint teories econòmiques L’anàlisi econòmica apareix com a ciència deductiva perquè les lleis econòmiques deriven, amb les regles de la lògica i de la matemàtica, d’unes quantes proposicions bàsiques Tot i amb això, l’anàlisi econòmica no és una part de la praxeologia, tal com certs corrents doctrinals l’han definida des de Vilfredo Pareto fins a Ludwig von Mises L’anàlisi econòmica és una ciència empírica, com…
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
diplomàtica
Diplomàtica i altres branques
Ciència que té per objecte l’estudi dels diplomes o documents, en llurs caràcters externs i interns, per tal de fixar-ne l’autenticitat.
També estudia les accions jurídiques que han precedit l’expedició del document Els documents poden ésser conservats originals o en còpies En els originals, hom examina cadascun dels elements interns i externs comprovats com a autèntics propis d’una cancelleria pública, dels formularis notarials i dels documents privats d’un país o una regió en un període determinat Dels conservats en còpia, hom n'estudia el contingut intern en relació amb els caràcters suposats originals i les fórmules de convalidació potser afegides pel copista Hom fa la valoració de l’originalitat d’un document per l’examen…
operació
Electrònica i informàtica
Qualsevol acció ben definida, en especial l’obtenció d’una informació (resultat) a partir d’una o més dades (operands) segons regles definides.
Un ordinador normalment pot executar operacions aritmètiques , lògiques i d’altres com l' acarament , el brancament , la comparació , etc
nom trivial
Química
D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.
Actualment, davant l’allau de nous composts que es van coneixent, existeix la tendència de transformar els noms trivials en semitrivials , una part dels quals és sistemàtica, per tal de facilitar llur identificació És una manifestació d’aquesta tendència la transformació de noms com glicerina o colesterina trivials en glicerol i colesterol semitrivials per a indicar la natura alcohòlica dels composts que designen
estilitzar
Art
Conformar a regles convencionals, dibuixar d’una manera convencional fent una adaptació arbitrària de la realitat, especialment simplificant les formes, els trets, etc.
ars combinatoria
Filosofia
En Leibniz, sistema deductiu amb el qual volia derivar, inventar i expressar conceptes complexos mitjançant uns símbols algèbrics i unes regles de combinació.
Leibniz pretenia, amb això, de fonamentar una ciència universal en un llenguatge formalitzat, que procedís a la manera de la lògica i la matemàtica, gràcies al qual poguessin ésser expressats tots els conceptes científics i filosòfics, per damunt de la parcialitat i les diferències dels altres llenguatges Leibniz considerava que Ramon Llull havia anticipat ja aquest mètode Leibniz ha estat considerat com un dels precursors dels intents més moderns de formalització del llenguatge, sobretot mitjançant la lògica matemàtica
demostració
Lògica
Matemàtiques
Derivació d’un enunciat, mitjançant l’aplicació d’unes determinades regles lògiques, a partir d’uns altres enunciats, dits premisses de la demostració.
Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a priori , a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina