Resultats de la cerca

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, obtingué el títol l’any 1970 Des d’aleshores treballa juntament amb Enric Sòria Entre llurs obres sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà 1973-77, un edifici d’habitatges al carrer de Pi i Molist de Barcelona 1978-81, un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova 1983-86 i, especialment, els museus de la Ciència de la Caixa de Pensions 1979 i Picasso ampliació al Palau Meca, 1981, on resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics Posteriorment han desenvolupat obres com ara el museu…

Fou la primera forma de la poesia italiana profana a la qual se li aplicà música polifònica Es tracta d’un dels gèneres de la polifonia profana de l' ars nova italiana del Trecento, juntament amb la ballata i la caccia Cal no confondre’l amb el madrigal del segle XVI La seva etimologia és confusa i hi ha diverses teories sobre l’origen del terme Generalment estan escrits a dues veus Excepcionalment, especialment en la darrera generació, es troben madrigals a tres veus Tingué una gran eclosió vers 1340-50 i arribà a ser el gènere hegemònic en els compositors de la primera generació del…

Estudià als EUA i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Professor a L’Escola Massana de Barcelona, ha exercit la docència en altres centres com ara la School of Visual Arts Nova York i el Centro Galego de Arte Contemporanea Santiago de Compostella Treballa l’escultura d’una forma múltiple, integrada i relacionada amb l’entorn a través de la llum i el color De la seva producció, sobresurten escultures permanents a l’exterior, entre les quals Homenatge a la unitat europea 1987, Sant Boi de Llobregat, Agulla 1990, Fundació Miró de Barcelona, Punta de Terradets 1992, Pas de…

En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…

Professor del 1969 al 2014 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on el 1968 obtingué el títol i el 1993 el doctorat, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes, com ara la University of California Los Angeles i Harvard Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera 1980 Associat des del 1968 amb Josep Antoni Martínez i Lapeña , la seva obra és una de les més reconegudes internacionalment sorgida en l’àmbit dels Països Catalans i comprèn des d’edificis residencials, corporatius…

A Quito hom fundà el 1534 la primera escola d’arts de l’Amèrica del Sud i hi florí un art important església de la Companyia i claustre de Sant Agustí, amb una forta projecció cap al nord de Nova Granada en el camp de la pintura, el zurbaranesc Miguel de Santiago fou el cap d’escola més important fou encara la tasca dels imaginaires, entre els quals sobresurten, al segle XVIII, Bernardo Legarda i Manuel Chili Caspicara Com a conseqüència tardana del Romanticisme, sorgí una escola encapçalada pels pintors Rafael Salas i Joaquín Pinto, el segon dels quals tractà de trobar una…

És la més antiga de l’Índia després de la sànscrita Els primers documents, anomenats Śaṅgam del 200 aC al 200 dC, amb arrels possiblement anteriors, formen dues colleccions el Pattuppāṭṭu ‘Conjunt de deu càntics’ i l' Eṭṭuttokai ‘Collecció dels vuit versos’, antologia de poesia popular i de contes, de contingut èpic, eròtic i de panegíric, amb poques influències bramàniques El llibre poètic més venerat és el Kuṛaḷ, de Tiruvaḷḷuvar ~400, conjunt de 1 330 versos curts sobre la virtut, la riquesa i la felicitat que, per llur alta moralitat hom l’ha comparat al Sermó de la muntanya…

Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten  La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa  1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma…