Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
Constantin Regamey
Música
Compositor i pianista suís d’origen ucraïnès.
De pare suís i mare russa, estudià piano i filologia a Varsòvia i el 1936 es doctorà en filologia eslava i oriental, estudis que compaginà amb la música Dirigí la revista polonesa "Muzyka polska" en 1937-39 Deportat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 aconseguí fugir a Suïssa, on fou catedràtic de llengües eslaves i orientals a Lausana i a Friburg Malgrat la seva important tasca docent en el camp de la filologia, no abandonà la música i assolí renom internacional com a compositor i pianista Feu diverses gires de concerts interpretant aquest instrument i…
Krystian Zimerman
Música
Pianista polonès.
Començà a estudiar piano a cinc anys d’edat amb el seu pare i quan en tenia set continuà a Katowice El 1975 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Aquest fou el punt de partida de la seva carrera, amb concerts a Europa, al continent americà i a Àsia Al cap de poc temps, es retirà durant un any per tal de dedicar-se a l’ampliació del seu repertori, fins aleshores molt circumscrit a F Chopin Al seu retorn triomfà a diferents ciutats alemanyes, com ara Stuttgart, Munic i Berlín Posteriorment tornà a fer una nova pausa en la seva carrera i tornà a reaparèixer el…
Jordi Bosch i Palacios
Cinematografia
Actor.
Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films com La febre d’…
ciutat de pont
Urbanisme
Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d’un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l’enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país (Avinyó, Orleans, Tours).
El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra Varsòvia, Kíev, i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’installa a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’installen els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial Lió, Praga, Budapest Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi installen amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció…
Leonid Hurwicz

Leonid Hurwicz
© News Service, University of Minnesota
Economia
Economista nord-americà, d’origen rus.
De família jueva d’origen polonès refugiada a Rússia, de petit es traslladà a Polònia Graduat en dret a la Universitat de Varsòvia 1938, estudià a la London School of Economics 1939 i el 1940 s’establí definitivament als EUA, on fou successivament professor a la Universitat de Harvard, al Massachusetts Institute of Technology, on fou ajudant de Paul Anthony Samuelson , i a la Universitat de Chicago, on fou ajudant d’ Oskar Lange Des del 1951 fou professor de la Universitat de Minnesota, on el 1961 fou nomenat cap del departament d’estadística fins a la jubilació 1988 en què fou…
euromíssil
Militar
Nom donat popularment a les armes nuclears instal·lades a Europa per les forces de l’OTAN i del Pacte de Varsòvia a partir del 1983.
La decisió, presa el 1979, de desplegar nous míssils Cruise i Pershing en alguns països de l’Aliança Atlàntica fou el punt de partida d’una crisi que provocà, als estats europeus afectats, especialment la RFA, la Gran Bretanya i Itàlia, una gran polèmica en l’opinió pública i àdhuc fortes tensions a l’interior de l’OTAN La política de distensió adoptada pel cap d’estat soviètic M Gorbačov, que es concretà en el rellançament de les negociacions sobre desarmament, conduí a la retirada dels euromíssils, especialment després de la signatura dels tractats INF sobre míssils nuclears d’abast mitjà…
música de Polònia
Música
Música desenvolupada a Polònia.
Música culta Per a situar el naixement de l’estat polonès cal recular fins al segle X, a l’època de Miecislau I ~960-992, considerat el seu fundador Miecislau i el seu poble es convertiren al cristianisme i se sotmeteren a l’autoritat de la Santa Seu, fet que els garantia la protecció de Roma contra l’amenaça germànica Els seus successors anaren afegint nous territoris a Polònia, i Boleslau III Bocatort 1102-38 dividí el regne entre els fills, cosa que afavorí la fragmentació del país en una vintena de ducats quasi independents i la progressiva penetració germànica La reunificació territorial…
Vílnius
Ciutat
Capital de Lituània.
Situada a la confluència del Vilija amb el Vilnja, a l’encreuament de la gran via de comunicació entre la conca del Dnièper i la Bàltica amb la que va de la Rússia septentrional a Varsòvia, s’ha desenvolupat com a nucli industrial maquinària agrícola, aparells electrònics, indústria tèxtil, de la fusta i del calçat La seva universitat 1803 entronca amb l’antiga acadèmia del segle XVI Té aeroport Fundada al segle X, el 1323 fou capital del ducat de Lituània sota el duc Gediminas Destruïda el 1377 pels cavallers teutònics, es reféu sota Ladislau Jagelló Unida a Polònia, hi fou…
neogòtic
La casa Pascual i Pons (1890-91), al Passeig de Gràcia, edifici d’estil neogòtic
© Fototeca.cat
Arquitectura
Moviment artístic de caràcter romàntic que començà a mitjan segle XVIII, gairebé alhora que el neoclassicisme.
Les falses ruïnes de Strawberry Hill 1750 i l’abadia de Fonthill 1796, a Anglaterra, en són els testimoniatges més antics, juntament amb els jardins d’Arkadia, vora Varsòvia Impulsat per la literatura de Chateaubriand i de Victor Hugo, assolí un gran predicament al principi del s XIX Arquitectes com ara Pugin, Scott, Street, Abadie i, sobretot, Viollet-le-Duc li donaren forma teòrica i pràctica A Catalunya, Josep Casademunt i Torrents, director de la classe d’arquitectura de Llotja des del 1835, inculcà l’interès per l’estudi del medievalisme als seus deixebles Elies Rogent en…
masurca
Música
Dansa popular polonesa en compàs ternari, caracteritzada per la marcada i irregular accentuació del segon o tercer temps.
Originària de la regió de Mazowsze, prop de Varsòvia, comprèn tres variants regionals mazur , o mazurek , obertas , o oberek , i kujawiak En general l' oberek presenta un tempo força més ràpid que la resta, essent la kujawiak la més lenta Totes tres tenen en comú, a més de les característiques rítmiques ja esmentades, l’estructuració en dues, tres o quatre seccions de sis a vuit compassos, amb repetició AABB, AABC, AAAB, ABBB Les seves melodies són modals, i es caracteritzen per l’ús del quart grau augmentat A l’origen s’utilitzava la duda una mena de sac de gemecs com a bordó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina