Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Tunísia 2010
Estat
L’any va començar amb un reajustament del Govern anunciat pel president Zine al-Abidine Ben Ali, el qual va ser reelegit a l’octubre del 2009 per cinquena vegada per a un període de cinc anys Al juny, el Govern tunisià va intensificar els atacs contra les veus dissidents amb un projecte de llei que es farà servir per a silenciar periodistes crítics El Grup de Vigilància de Tunísia d’Intercanvi Internacional per la Llibertat d’Expressió també va criticar l’adopció pel Parlament, el 15 de juny, d’una llei dissenyada per a silenciar el descontentament polític i social En política internacional,…
Castell de Bellveí (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de la Seu…
universalisme
Religió
Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races.
Típicament representat pel cristianisme, en contraposició al que fóra la tendència de certs corrents veterotestamentaris, aquest universalisme ha estat mantingut àdhuc amb independència de la fe oficial i eclesial per alguns dels més grans pensadors i filòsofs moderns, els quals cercaren sovint la configuració d’una religió racional, vàlida, consegüentment, per a qualsevol home Això pot ésser indici que l’universalisme cristià no sempre ha estat lliure de sectarismes i particularismes, no independents d’una actitud radicalment proselitista, contrària, doncs, a la idea d’universalisme Aquesta…
escola socràtica
Filosofia
Cadascuna de les escoles filosòfiques basades en l’ensenyament de Sòcrates i especialment en la doctrina de la identitat entre virtut i coneixement del bé.
En foren les més destacades l’escola de Mègara, la cínica i la cirenaica
hipogàmia
Antropologia
Norma matrimonial descrita etnogràficament, en virtut de la qual tot home, prescriptivament, ha de casar-se amb una dona d’estatus superior al d’ell.
Aquest tipus de matrimoni ha estat observat per Edmund RLeach entre els katxins de Myanmar Tal com ho descriu Leach, l’home, per a aconseguir una dona de més prestigi, ha de pagar a la família d’ella considerables quantitats de riquesa, principalment en bestiar boví Això dóna com a resultat una estructura on les dones circulen de dalt a baix i la riquesa, de baix a dalt El cercle es tanca amb la celebració de grans banquets oferts per les famílies d’estatus superior, on es consumeix el bestiar acumulat
Immaculada Concepció
Doctrina segons la qual Maria, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda.
Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’orde franciscà…
antifricció autolubrificant
Tecnologia
Qualsevol dels aliatges antifricció obtinguts per metal·lúrgia de pólvores que, en virtut de llur porositat, poden ésser impregnats d’oli de greixatge i esdevenen autolubrificants.
Els més corrents són bronzes 90%Cu-10%Sn
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista que, amb el subtítol de Lletres, Arts, Ciències i sota el lema claverià de Virtut-Progrés-Amor, aparegué a Barcelona al gener del 1881.
En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…
Iraq 2009
Estat
La presència nord-americana a l’Iraq encara es va mantenir, tot i el traspàs del control de Bagdad i de les principals ciutats a les forces armades iraquianes © United States Army La vida del país al llarg de l'any va estar marcada per la inestabilitat i la violència El dia 1 de gener, l'exèrcit dels EUA va lliurar a les autoritats iraquianes el control de la Zona Verda, un sector internacional molt ben protegit de Bagdad El lliurament es va produir només hores després de l'expiració del mandat de l'ONU que autoritzava la presència a l'Iraq de soldats de la coalició internacional, encapçalada…
tribut
Història
Contribució que una nació pagava a una altra com a reconeixement de submissió, com a preu de la pau o protecció, en virtut d’un tractat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina