Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
MoraBanc
Economia
Entitat bancària andorrana.
Fou creada el 1952 a partir de l’autorització que l’oficina de canvi de moneda Comptoir Andorran de Change, fundada el 1938 per Bonaventura Mora, obtingué per a realitzar tota mena d’operacions bancàries El 1956 adoptà el nom de Banca Mora Amplià el seu volum el 1962 amb l’adquisició de Banca Coma i novament el 1970, arran de la seva associació al Banc de Bilbao actualment Banco Bilbao Vizcaya Argentaria , que adquirí la majoria de les participacions de Banca Mora, i creà el grup Banc Internacional - Banca Mora BIBM El 1992 fundà la filial asseguradora, Assegurances Principat SA…
Aurèle Nicolet

Aurèle Nicolet
© Fototeca.cat
Música
Flautista suís.
Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels…
,
Cavall Fort
Portada del primer número de la revista Cavall Fort
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista per a nois i noies publicada pels secretariats catequístics de Girona, Vic i Solsona des del desembre del 1961.
Fou mensual fins al setembre del 1964 i quinzenal a partir d’aquesta data Publica historietes illustrades en color, contes, articles de divulgació de temes religiosos i científics, acudits, etc Algunes de les seves portades —n’hi ha de dibuixades per Cesc, Tàpies, Miró, Clavé— han estat premiades pel Graphic Annual de Zuric Des del 1967 patrocina cicles de teatre infantil Des del gener del 1998 la revista és dirigida per l’escriptora i traductora Mercè Canela , que rellevà Albert Jané 1979-88, successor, al seu torn, de Josep Tremoleda, el primer director i gran impulsor de la…
Enriqueta Tarrés i Rabassa
Música
Soprano.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé classes de cant de Concepció Callao a partir dels dotze anys Guanyà un premi de cant de l’Ajuntament de Barcelona i el 1955 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Tolosa de Llenguadoc Posteriorment amplià la seva formació a Itàlia amb Mercè Llopart i Adelaide Saraceni i debutà a València amb Il Trovatore El 1957 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb Faust , i un any després hi cantà Les noces de Fígaro La seva important carrera internacional —centrada especialment en teatres d’Alemanya i Àustria, on fou membre de les…
,
Antonio García Quejido
Història
Economia
Dirigent socialista castellà.
Tipògraf, ingressà el 1876 a l’Asociación del Arte de Imprimir i fou un dels fundadors del nucli socialista madrileny del 1879 i un dels informadors de la Comissió de Reformes Socials 1884 Era secretari de la Federació Tipogràfica quan, pel maig del 1886, anà a València a organitzar, juntament amb Antoni Cortès, l’Agrupació Socialista Valenciana Del 1887 al 1897 residí a Barcelona, on impulsà la creació del PSOE local i de la UGT, de la qual fou president 1888-92 i secretari 1894-97, i encapçalà l’Agrupació Socialista de Barcelona També destacà en la consolidació de l’Agrupació Socialista de…
Ernst Gamillscheg
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les…
Julius Wilhelm Richard Dedekind

Julius Wihelm Richard Dedekind
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany, deixeble de Gauss.
Professor al politècnic de Zuric 1858 i a la Technische Hochschule de Brunsvic 1862-1912, ha estat un dels capdavanters de dos dels corrents bàsics que han donat origen i suport a la matemàtica moderna el formalista culminat en l’obra de Hilbert, que bandeja qualsevol possibilitat d’incloure un raonament basat en la intuïció dins l’edifici matemàtic, i el logicista Was sind und was sollen die Zahlen , ‘Què són i per a què serveixen els nombres', 1888, que pretén de situar la matemàtica com a branca particular de la lògica, elaborat fins a les darreres conseqüències per Russell…
Joan Antoni Flecha Giannoni

Joan Antoni Flecha Giannoni
RABOBANK
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Resident a Sitges a partir del final dels anys vuitanta, practicà el ciclisme amateur en clubs com la UC Vilanova, el Bon Pastor i la UC L’Hospitalet Guanyà una Copa Catalana juvenil i l’any 2000 es professionalitzà entrant a l’equip Relax-Fuenlabrada El 2001 aconseguí els seus primers triomfs guanyant una etapa a la Vuelta a Aragó i a la Euskal Bizikleta, i proclamant-se campió del Gran Premi Internacional Mitsubishi, en què guanyà dues etapes Posteriorment corregué a les files del Banestocom 2002-03, Fassa Bortolo 2004-05, Rabobank 2006-09 i Team Sky des del 2010 Ha participat en nou…
Station Internationale de Geobotanique Méditerranéenne et Alpine
Geobotànica
Institució fundada per Josias Braun-Blanquet l’any 1930, que ha estat el nucli de la principal escola geobotànica europea, també anomenada de Zuric-Montpeller.
Joan Hernández i Pijuan
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta gradació, tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina