Resultats de la cerca

Fundat l’any 1994, prengué empenta amb la creació del projecte “Grups d’iniciació esportiva per a discapacitats”, que s’implantà gradualment a onze municipis de la província de Barcelona Terrassa, Sabadell, Rubí, Sant Cugat, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Castellar del Vallès, Vic, Manlleu, Barcelona i Premià de Mar Té per objectiu la integració de l’esport en la vida quotidiana de persones amb alguna discapacitat És l’únic club d’esport adaptat dins del territori espanyol que basa el seu projecte en l’esport no competitiu Practica boccia, gimnàstica rehabilitadora,…

Formada al Club Atletisme Vilanova, posteriorment competí amb el Club Atletisme Sitges, el CN Reus Ploms, el FC Barcelona, l’equip Nike i el València Terra i Mar Guanyà sis Campionats d’Espanya en la prova dels 100 m llisos 1995, 1997, 2000-03 i onze consecutius en 60 m llisos 1995-2005, i sis Campionats de Catalunya de 100 m llisos 1991, 1993, 1996, 1999, 2001, 2002 i deu en 60 m llisos 1992, 1994, 1996, 1997, 1999, 2001-05 Baté el rècord d’Espanya de relleus 4 × 100 m amb una marca de 43,78 s Formà part de la selecció espanyola en 41 ocasions Aconseguí la medalla d’or en la…

Estudià amb Z Kodály i L Weiner a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest Posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb L Sómógyi També rebé consells d’O Klemperer i B Walter, abans de ser contractat a Györ el 1953 Dos anys després passà, com a repetidor, a l’Òpera de Budapest El 1956 abandonà Hongria i es traslladà a Alemanya, on en 1958-63 fou contractat a l’Òpera d’Augsburg, i des del 1964, a la de Colònia, on desenvolupà un ampli repertori que abraçava des de WA Mozart fins a HW Henze, passant per R Wagner, B Britten o I Stravinsky El 1966 debutà amb Un ballo in…

Relació d'obres i autors guardonats 1999 La ciutat dels àngels , d’Albert Mas-Griera 2000 Contracorrent , de Jordi Font-Agustí 2001 Disseccions , de Jordi de Manuel 2002 La pregària del diable , de Jordi Cabré 2003 Com és que el cel no cau , de Vidal Vidal 2004 Ànima de llop , de Llorenç Capdevila 2005  L’engany de Casp , de Xavier Renau 2006 L’alé del búfal a l’hivern , de Neus Canyelles 2007 desert 2008 El cos deshabitat , d’Esperança Camps 2009 El noi de Sarajevo , de Jordi Cussà 2010 Breu tractat sobre les illusions òptiques , de Carles Zafón 2011 Olives picants , d’Anna Monreal 2012 El…

Arran de les tensions geoestratègiques que es van generar al mar Bàltic pels moviments russos en la zona arran del conflicte amb Ucraïna, els països nòrdics van signar acords per a millorar la coordinació en temes de seguretat Així, l'augment del 12,1% de la despesa militar es va veure reflectida en els pressupostos de Noruega per a l'any 2016 i van arribar a l'1,56% del PIB, però lluny del 2% de despesa que hauria de fer segons els acords que tenen els països que formen part de l'OTAN Econòmicament, el PIB de Noruega va pujar l'1,8%, amb un bon tercer trimestre anual L'Estat…

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret molt fèrtil de…

Amb aquesta fou llançat a la mar per Acrisi, rei d’Argos i oncle seu Conduïts per les ones a l’illa de Sèrifos, foren salvats per Ditti, germà del rei Polidectes, que els concedí hospitalitat L’heroi cresqué a l’illa ciclàdica i, ja adult, Polidectes li encarregà de portar-li el cap de Medusa Ajudat per Atena i Hermes, reeixí a decapitar el monstre Gorgona i alliberar Andròmeda, filla del rei dels etíops Tornat a Argos per fer les paus amb el seu oncle Acrisi, en una competició atlètica el colpí amb el disc i el matà, d’acord amb l’antic oracle Visqué amb Andròmeda a Tirint…

Fill de Pau Soler i Ballester, emigrà a Cuba, on fou hisendat i propietari de l' ingenio sucrer La Diana Entre altres càrrecs, fou coronel de milícies de I'Havana i tinent coronel cap de les milícies de Matanzas Més tard, fou nomenat conseller i alcalde d’aquesta ciutat i també senador del regne En mèrit al seu treball, obtingué diverses condecoracions com la de comanador de l’orde americà d’Isabel la Católica, la gran creu de l’orde del Mérito Militar i la de comanador de l’orde de Carles III Es casà amb Cristina Baró i Ximénez, filla del primer marquès de Santa Rita, indià com ell, i…

Doctorat en ciències naturals per Madrid, ocupà diferents càrrecs a la Universitat de Madrid, a la Sociedad Española de Historia Natural i al Museo Nacional de Ciencias Naturales Collaborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes, on prodigà la recensió bibliogràfica i la comunicació breu En una primera etapa 1913-23 estudià el Miocè, el metamorfisme i l’estratigrafia a la vall del Tajo, els Montes de Toledo i el Sistema Ibèric, i en 1926-36, el Terciari i el Carbonífer, tectònica i geomorfologia d’Astúries i d’Aragó Del 1943 al 1953 sovintejà les comunicacions sobre el Cambrià i…

Estudià dret a Múrcia, Oriola i València Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions 1785 i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91 i la traducció del diccionari de física de Brisson 1796-1802, que difongueren les idees de la Illustració A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del XVI 1794 aportà documentació inèdita Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca 1792 i el títol de cronista de Palma 1807 Es conserven els seus Apuntes para…